Jacques Cassini

astrònom francès

Jacques Cassini, també conegut com a Cassini II per diferenciar-lo del seu pare, va ser un astrònom francès del segle XVIII conegut per haver defensat l'aplanament de la Terra per l'equador.

Infotaula de personaJacques Cassini
Jacques Cassini.jpg
Biografia
Naixement18 de febrer de 1677
París, França
Mort18 d'abril de 1756(1756-04-18) (als 79 anys)
Thury-en-Valois (Oise), França
Director Observatori de París
1712 – 1756 modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de París
Activitat
Tesi doctoralTheses Mathematicæ De Optica (1691)
Director de tesiPierre Varignon
Giovanni Cassini
Camp de treballAstronomia modifica
OcupacióAstronomia
Geodesia
OcupadorObservatori de París modifica
AlumnesNicolas-Louis de Lacaille modifica
Influències
Obra
Estudiant doctoralJoseph-Nicolas Delisle modifica
Família
FillsCassini de Thury
Dominique-Joseph de Cassini modifica
PareGiovanni Domenico Cassini modifica
Premis
Signatura
Signature Cassini II.jpg modifica

VidaModifica

Jacques Cassini era fill del reputat astrònom Giovanni Cassini i es diu que va néixer en el mateix Observatori de París. Després de la seva primera formació a l'observatori, va ingressar al Collège des Quatre Nations (també conegut com a Collège Mazarin) on donava classes Pierre Varignon. El 1694 s'incorpora, com estudiant, a l'Acadèmie Royale.[1]

També fa d'assistent del seu pare a l'Observatori de París i en nombrosos viatges, sobretot treballant en les triangulacions per als mapes de França, treballs que publicarà el 1718, després de la mort del seu pare.[2]

Encara que mai va tenir el títol de director de l'Observatori, va exercir com a tal, comprant nous instruments i establint el meridià de París.[3]

Va morir a les seves possessions de Thury-en-Valois de resultes d'un accident amb el seu cotxe de cavalls. El seu fill, César-François, més conegut com a Cassini de Thury, va continuar la seva obra de cartografia.[1]

ObraModifica

L'obra per la qual és més conegut són els seus Éléments d'Astronomie (París, 1740),[1] publicats el mateix any que les seves Tables astronomiques du Soleil, de la Lune, des planètes, des étoiles fixes et des satellites de Jupiter et de Saturne.

Tanmateix, la publicació dels resultats de les seves mesures geodèsiques el 1720, amb el títol de De la grandeur et de la figure de la terre, va aixecar una gran controvèrsia perquè segons les seves dades, la Terra era una esfera aplanada per l'equador,[4] contradient el que deia la teoria newtoniana que afirmava que la Terra havia d'estar aplanada pels pols. La hipòtesi de Newton no es va poder provar com a certa fins que a la dècada dels 1730 es van fer les expedicions a Lapònia i Perú, dirigides respectivament per Maupertuis i La Condamine.[5]

També va publicar altres obres sobre electricitat, òptica i altres disciplines afins.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Baum, pàgina 207.
  2. Burns, pàgina 48.
  3. Connor, pàgina 151.
  4. Burns, pàgina 214.
  5. Puig-Pla & Guevara, pàgina 710.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques Cassini