Obre el menú principal

Jacques Thibaud (Bordeus, França, 27 de setembre de 1880 - Mont-Cemet, Barcelonette, Alps de l'Alta Provença, 1 de setembre de 1953) fou un violinista francès.

Infotaula de personaJacques Thibaud
Jacques Thibaud 01.jpg
Biografia
Naixement 27 setembre 1880
Bordeus
Mort 1r setembre 1953 (72 anys)
Barceloneta de Provença
Educació Conservatoire de Paris
Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat
Ocupació Violinista i intèrpret
Professors Martin-Pierre Marsick
Instrument Violí
Discogràfica Fonotipia

Musicbrainz: 88c06e6f-283d-4efe-b587-5143396d0f63
Modifica les dades a Wikidata

Es presentà en públic amb només vuit anys. Realitzà els seus primers estudis amb el seu pare, i posteriorment fou alumne del Conservatori de París, on rebé lliçons d'Armand Marsick. Al conservatori, rebé el primer premi de violí el 1896. Com a primer treball, toca en el Café Rouge i allí el descobrí el director Eduard Colonne, que l'incorporà a la seva orquestra.

Actuà com a solista en els concerts del Châtelet (1898), després dels quals assolí grans èxits per tot Europa i Amèrica. Formà un trio amb dos dels seus germans i més tard s'integrà en el que formaren el violoncel·lista Pau Casals, el pianista francès Alfred Cortot i ell mateix.

Va donar classes en l'Escola Normal de Música, on tingué entre altres alumnes a Luis Antón y Sáenz de la Maleta i formà amb Marguerite Long (1874-1966) una escola privada de música i fundà el concurs que porta el seu nom. El 1926 acompanyà al també violinista hongarès Tivadar Nachéz, en el seu concert de comiat.[1] També va donar cursos de perfeccionament en l'Accademia Chigiana de Siena entre els anys 1951 i 1952.

Publicà Parla el meu violí (1946) i Souvenirs (1953).[2] Va trobar la mort en un accident aeri en els Alps francesos, quan es dirigia a Indoxina.

Discografia seleccionadaModifica

  • Ludwig van Beethoven: Trio per a piano i violí n. 6 op. 97, amb Alfred Cortot (piano) i Pau Casals (violoncel)
  • Johannes Brahms: Concert per a violí i violoncel op. 102, amb Pau Casals (violoncel)i l'Orquestra Pau Casals, dirigida per Alfred Cortot.
  • César Franck: Sonata per a violí i piano, Alfred Cortot (piano)
  • César Franck: Trio per a piano, i violoncel, Alfred Cortot (piano), Pau Casals (violoncel)
  • Franz Schubert: Trio per a piano, violí i violoncel D 898, Alfred Cortot (piano), Pau Casals (violoncel)

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques Thibaud  
  1. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 909. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum. III, pàg. 909. (ISBN 84-7291-226-4)