Jacques Victor Albert de Broglie

polític francès

Jacques-Victor-Albert, 4t duc de Broglie (pronunciació francesa: ​[albɛʁ dəˈbʁœj]; 1821–1901) fou un polític monàrquic, diplomàtic i escriptor (de traduccions i treballs històrics) francès.

Plantilla:Infotaula personaJacques Victor Albert de Broglie
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Albert, 4e duc de Broglie
(fr) Jacques-Victor-Albert de Broglie Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juny 1821 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 1901 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
President
1893 – 1894
← Gustave ServoisAuguste Longnon →
Primer ministre
17 maig 1877 – 23 novembre 1877
← Jules SimonGaëtan de Rochebouët →
Cap de Govern de França
24 maig 1873 – 22 maig 1874
← Jules Armand Stanislas DufaureErnest Courtot de Cissey →
Ambaixador de França al Regne Unit
1872 – 1873
← Philippe de Rohan-ChabotLouis Decazes →
10è Seient 18 de l'Acadèmia Francesa
20 febrer 1862 – 19 gener 1901
← Henri Lacordaire, Melchior de Vogüé
Senador de la Tercera República Francesa
Diputat a l'Assemblea Nacional
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, escriptor, historiador, diplomàtic, periodista Modifica el valor a Wikidata
Partitorleanisme Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
CònjugePauline de Galard de Brassac de Béarn (1845–) Modifica el valor a Wikidata
FillsVictor de Broglie, Henri Amédée de Broglie, François Marie Albert de Broglie, Emmanuel de Broglie Modifica el valor a Wikidata
ParesAchille Léonce Victor Charles de Broglie Modifica el valor a Wikidata  i Albertine de Broglie Modifica el valor a Wikidata
GermansPaul de Broglie
Louise de Broglie, comtesse d'Haussonville Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 181218715 Project Gutenberg: 9391 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Albert de Broglie va néixer a París, essent el fill gran de Victor, 3r duc de Broglie, un estadista liberal de la Monarquia de Juliol, i Albertine, baronessa Staël von Holstein, quarta filla de Madame de Staël.

Després d'una breu carrera diplomàtica a Madrid i Roma, la revolució de 1848 va causar la retirada d'Albert de Broglie de vida pública i es va dedicar a la literatura. Ja havia publicat una traducció del sistema religiós de Leibniz (1846). Alhora, va deixar empremta amb les seves contribucions al Revue des deux mondes i l'orleanista i clerical Le Correspondant Aquestes, i altres contribucions, el van portar la successió del seient de Lacordaire a l'Académie française el 1862, unint-se al seu pare en aquesta societat augusta.

El 1870 va succeir el seu pare com a 4t duc de Broglie, havent estat anteriorment príncep de Broglie. L'any següent va ser elegit a l'Assemblea Nacional pel département d'Eure i uns quants dies més tard (el 19 de febrer) va ser nomenat ambaixador francès a Londres.

El març de 1872, tanmateix, a conseqüència de les crítiques de les seves negociacions sobre els tractats comercials entre Gran Bretanya i França, va dimitir del seu càrrec i va prendre el seu seient a l'Assemblea, on esdevingué la figura principal de la campanya monàrquica contra el president Thiers.

En substitució d'aquest darrer pel mariscal Mac-Mahon, el duc de Broglie esdevingué President del Consell i Ministre d'Afers Estrangers (maig del 1873), però en la reconstrucció del ministeri el 26 de novembre, després de l'aprovació del Septennate, va esdevenir ministre de l'Interior. El seu mandat al ministeri es va caracteritzar per un conservadorisme extrem, que va desfermar l'odi amarg dels Republicans, mentre que es va alienar amb el Partit Legitimista per les seves relacions amistoses amb els Bonapartistes, i amb aquests, en un intent d'efectuar un compromís entre els pretendents rivals a la monarquia.

El resultat fou la caiguda del gabinet el 16 de maig de 1874. Tres anys més tard (el 16 de maig de 1877) li va ser confiada la formació d'un Gabinet nou, amb l'objectiu d'apel·lar al país i assegurar una cambra nova més favorable als reaccionaris que el seu predecessor havia estat. El resultat, tanmateix, va ser una majoria Republicana decisiva. El duc de Broglie va ser derrotat al seu propi districte i vva dimitir del càrrec el 20 de novembre. Derrotat el 1885, va abandonar la política i retornà a la seva labor històrica, publicant una sèrie de biografies i estudis històrics. Va morir a París el 19 de gener de 1901, als 79 anys.

Bibliografia

modifica

De Broglie va editar:

  • Els Souvenirs del seu pare (1886, etc.)
  • Les Mémoires de Talleyrand (1891, etc.)
  • Cartes de la Duquessa Albertine de Broglie (1896)

Va publicar:

  • Le Secret du roi, Correspondance secrète de Louis XV avec ses agents diplomatiques, 1752–1774 (1878)
  • Frédéric II et Marie Thérèse (1883)
  • Frédéric II et Louis XV (1885)
  • Marie Thérèse Impératrice (1888)
  • Le Père Lacordaire (1889)
  • Maurice de Saxe et le marquis d'Argenson (1891)
  • La Paix d'Aix-la-Chapelle (1892)
  • L'Alliance autrichienne (1895)
  • La Missió de M. de Gontaut-Biron à Berlin (1896)
  • Voltaire avant et pendant la Guerre de Sept Ans (1898)
  • Saint Ambroise (trans., Margaret Maitland en la sèrie, Els Sants) (1899)

Família

modifica
 
Retrat de la princesa Alberta de Broglie, nascuda Joséphine-Eléonore-Marie-Pauline de Galard de Brassac de Béarn (1853) per Jean Auguste Dominique Ingres.

El 18 de juny de 1845, essent encara príncep de Broglie, es va casar amb Joséphine-Eléonore-Marie-Pauline de Galard de Brassac de Béarn (1825–1860).,[1] amb qui va tenir els següents fills:

Honors i títols

modifica
  •   Duc de França (succeint el seu pare com a 4t Duc de Broglie 1870)
  •   Cavaller, Legió d'Honor (1845)
  1. Tinterow, Gary; Conisbee, Philip; Naef, Hans (1999).

Referències

modifica