Jaime Busto Fernández de Larrinoa

pilot de trial basc


Jaime Busto Fernández de Larrinoa (Gorliz, 4 de desembre de 1997)[1][2] és un pilot basc de trial que competeix des del 2015 en el Campionat del món. Considerat un dels valors més prometedors de l'actual escena internacional,[3][4] ha guanyat un Campionat del Món de trial júnior (2014) i un d'Europa de trial juvenil (2012), a més de cinc Campionats d'Espanya i de Catalunya en categories inferiors.[5] El 2021 va guanyar el seu primer Campionat d'Espanya absolut. Busto ha format part també de l'equip estatal espanyol guanyador del Trial de les Nacions indoor i del Trial de les Nacions en diverses ocasions.

Plantilla:Infotaula personaJaime Busto

Amb la Montesa Cota 4RT en un trial indoor el 2015 (2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Jaime Busto Fernández de Larrinoa Modifica el valor a Wikidata
4 desembre 1997 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Gorliz (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de trial Modifica el valor a Wikidata

Facebook: JaimeBusto1 X: jaimebusto Instagram: jaimebustoo Modifica els identificadors a Wikidata

Jaime Busto resideix a Barcelona des dels 15 anys, quan s'hi instal·là definitivament per a poder continuar amb la seva formació esportiva.[3]

Trajectòria esportiva

modifica
 
D'esquerra a dreta: Jaime Busto (2n), Arnau Farré (1r) i Jack Price (3r) a La Mongie (World Cup de 2014)
Carrera esportiva
Nacionalitat  País Basc
Temporades2003 -
EquipsGas Gas, Beta, Montesa
DebutTrial infantil de Constantí, 2003
Palmarès en trial
Podis en GP38  =  5x1r  20x2n  13x3r
TDN5 (2017-2018, 2021-2023)
TDN Indoor4 (2016-2017, 2019-2020)
C. Món júnior1 (2014)
C. Eur. juvenil1 (2012)

C. d'Espanya3 (2021 - 2023)
5 cat. menors (2008-2013)
C. Catalunya5 (2005 - 2010)
Activitat professional
ResidènciaViu a Barcelona des del 2012

Nascut en una família amb molta afició pel trial (tant el seu avi com el seu pare en seguien les competicions), Jaime Busto va començar a conduir motocicletes a 3 anys, primer una Yamaha PW i més tard una Gas Gas Boy 50. Veient que a Catalunya hi ha un campionat específic per a nens a partir de 6 anys, la seva família l'encoratjà a participar-hi un cop va tenir aquesta edat.[5] Després de debutar-hi el 2003 (concretament, participant en el Trial infantil de Constantí),[4] el 2005 guanyà el seu primer títol, concretament el Campionat de Catalunya en categoria "Iniciació", i des d'aleshores aconseguí tots els títols possibles en les categories inferiors, tant al Campionat de Catalunya com al d'Espanya. La temporada de 2011, a 13 anys, debutà en el Campionat d'Europa juvenil (Youth 125), aconseguint-ne el títol l'any següent, 2012.

Al cap d'uns anys d'anar i venir del País Basc a Catalunya, Busto decidí deixar Gorliz i establir la seva residència a Catalunya, per tal de poder perfeccionar el seu aprenentatge. Des dels 15 anys, té el domicili a Barcelona.[3]

El 2014 va guanyar amb autoritat el Campionat del món júnior (FIM World Cup, antigament anomenada World Junior Championship), amb 7 victòries a les 13 proves disputades. Aconseguí el seu primer podi al campionat -un tercer lloc- a Austràlia i la primera victòria, al Japó.[4] Aquell any, a més, va finalitzar vuitè absolut al campionat d'Espanya tot i patir una lesió a la part final de la temporada.[6]

El febrer del 2015,[5] Jaime Busto va fitxar per l'equip oficial Repsol Honda-Montesa,[6] amb la missió de reforçar els dos principals pilots de la marca en el mundial de trial a l'aire lliure (Toni Bou i Takahisa Fujinami) i participar alhora al Campionat d'Espanya en la màxima categoria, ambdues competicions als comandaments de la Montesa Cota 4RT.[4] En el seu primer any a la màxima categoria del mundial, Busto va aconseguir la sisena posició en la classificació general del campionat, superat només per Toni Bou, Adam Raga, Jeroni Fajardo, Albert Cabestany i Takahisa Fujinami, pilots que en alguns casos li doblaven l'edat.[5]

El 2016 guanyà, fent equip amb Toni Bou dins l'equip estatal espanyol, el Trial de les Nacions indoor disputat a Niça. El 2017 va acabar tercer del mundial, arribant a superar Toni Bou en la sessió prèvia classificatòria de la prova inaugural, celebrada a Camprodon, i també en la de la tercera prova puntuable, el Gran Premi d'Andorra disputat a Sant Julià de Lòria.[7]

Palmarès

modifica

Font:[4][5]

A 10 de desembre de 2017
Any Motocicleta C. del Món
outdoor
C. del Món
indoor
C. d'Espanya C. de Catalunya Altres
2005 Gas Gas? - - - 1r Iniciació
2006 Gas Gas? - - - 1r Aleví
2007 Gas Gas? - - - ?
2008 Gas Gas - - 1r Juvenil 80cc 1r Juvenil
2009 Gas Gas - - 1r Juvenil 125cc 1r Promo
2010 Gas Gas - - 1r Cadet 125cc 1r Màster 125cc
2011 Gas Gas - - 2n Júnior -
2012 Beta - - 1r Júnior - Campió d'Europa Juvenil
2013 Beta - - 1r TR2 -
2014 Beta - - - Campió del Món Júnior
2015 Montesa 10è -
2016 Montesa 10è - Guanyador del TDN indoor
2017 Montesa 3r 4t - Guanyador del TDN
Total títols[a 1] 0 0 5 5 4
  1. Al total de títols s'hi compten tots els campionats nacionals, estatals o internacionals guanyats

Referències

modifica
  1. «The rider - Busto Jaime» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 12 agost 2017].
  2. «Jaime Busto» (en castellà). boxrepsol.com. Repsol, 2017. [Consulta: 12 agost 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 Alfaro, Javier; Marchi, Fabio. «Jaime Busto, tras la estela de Toni Bou» (en castellà). mundodeportivo.com. El Mundo Deportivo, 06-02-2017. [Consulta: 12 agost 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Jaime Busto» (en anglès). hondaracingcorporation.com. Honda Racing Corporation, 2017. [Consulta: 12 agost 2017].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Jaime Busto» (en castellà). trialworld.es, 05-06-2016. [Consulta: 12 agost 2017].
  6. 6,0 6,1 «Jaime Busto ficha por Montesa y hará equipo con Toni Bou» (en castellà). marca.com. Marca, 11-02-2015. [Consulta: 12 agost 2017].
  7. «Jaime Busto bate a Toni Bou en la clasificatoria del GP de Andorra» (en castellà). marca.com. Marca, 17-06-2017. [Consulta: 12 agost 2017].

Enllaços externs

modifica
  • Reportatge sobre Jaime Busto a EITB (1/7/2014) (castellà)