Jaime de Palafox i Cardona

arquebisbe espanyol

Jaime de Palafox i Cardona (Saragossa, Aragó, 13 de desembre de 1642 - Sevilla, Andalusia, 3 de desembre de 1701) fou un prelat espanyol.[1]

Infotaula de personaJaime de Palafox i Cardona

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Jaime de Palafox y Cardona Modifica el valor a Wikidata
13 desembre 1642 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 1701 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de Sevilla
13 novembre 1684 – 2 desembre 1701
← Ambrosio Ignacio Spinola y GuzmanManuel Arias y Porres →
Arquebisbe catòlic
8 novembre 1677 –
← Juan Lozano y LozanoFerdinando Bazan y Manriquez (en) Tradueix →
Rector de la Universitat de Saragossa
1669 – 1669
Rector de la Universitat de Salamanca
1662 – 1662
Arquebisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanya
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca
Universitat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perPels seus plets amb el Capítol eclesiàstic
Activitat
OcupacióPrelat
ConsagracióCarlo Pio di Savoia Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesMarquesos d'Ariza

Era fill del marquès d'Ariza i de Maria Felipa Cardona, filla dels prínceps de Ligni, i s'educà amb el seu oncle Juan de Palafox.

Estudià a la Universitat de Salamanca i en va ser rector, càrrec que desenvolupà igualment a la de Saragossa.

El 1669 prengué possessió del priorat de Santa Cristina, dignitat de la metropolitana de la mencionada ciutat, i el 1677 fou nomenat arquebisbe de Palerm, seu de la qual va prendre possessió per poders el 3 de gener de 1678. Més tard va ser promogut a la cadira arquebisbal de Sevilla.

Aquest prelat havia estat, a més, diputat del regne d'Aragó en dues diferents ocasions, i fou, a més, enviat com ambaixador pel consistori d'Aragó al rei Carles II.

Fou molt celebèrrim per haver entaulat contra el Capítol multitud de plets relatius a l'exercici de la jurisdicció i a matèries litúrgiques i també per posar en dubte algunes formes d'interpretació dels seises sevillans.

Deixà alguns escrits els quals resten mancats d'importància.

Referències modifica