Viquipèdia

Jake Bugg

cantant i compositor britànic de música folk rock

Jake Bugg, nascut Jake Edwin Charles Kennedy (Clifton, 28 de febrer del 1994) és un cantant i compositor britànic de música folk rock. Va obtenir una gran popularitat a nivell mundial després de llançar el seu primer àlbum, anomenat Jake Bugg (2012), el qual va arribar al lloc número 1 a les llistes UK album charts i Scottish album Chart.[1] Algunes de les seves influències principals son Donovan, The Beatles, Oasis, Bob Dylan i Johnny Cash.

Infotaula de personaJake Bugg
Nom originalJacob Edwin Kennedy
Biografia
Naixement(en) Jacob Edwin Kennedy Bugg Modifica el valor a Wikidata
28 febrer 1994 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Clifton, Nottingham, Regne Unit
Dades personals
NacionalitatBritànic
Activitat
OcupacióMúsic, compositor, cantant
Activitatdes del 2011
GènereFolk rock, indie rock, indie folk, country rock
Instrumentveu, guitarra, Baix elèctric, piano, bateria, harmònica
Segell discogràficMercury Records/Virgin EMI Records, RCA Records
Artistes relacionatsBob Dylan, Donovan, Johnny Cash, Oasis, Don McLean
Obra
(2012) Jake Bugg

(2013) Shangri La (2016) On My One

(2017) Hearts That Strain
Lloc webhttp://jakebugg.com/
IMDB: nm5450177 Facebook: jakebugguk Twitter (X): jakebugg Instagram: jakebugg Youtube: UCOCAI1W3NLfb0ccQJ_rvfmw TikTok: jake.bugg Souncloud: jake-bugg Spotify: 4hf3caW9H8uFwwbv5pFjcg iTunes: 445598869 Last fm: Jake+Bugg Musicbrainz: 0d9905e6-add6-4713-94ca-9f686f9b5e9b Songkick: 4172111 Discogs: 2758667 Allmusic: mn0002766533 Deezer: 1364450 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Jake Bugg va néixer a Nottingham, amb pares divorciats des que ell era petit. El seu pare és infermer i la seva mare es dedica a les ventes, però tenen en comú que ambdós havien fet gravacions musicals respectivament amb anterioritat, passant la passió per la música al seu fill. Bugg va créixer a Clifton, on va aprendre a tocar la guitarra als 12 anys després que el seu tiet li comprés l'instrument. El moment que el va fer interessar-se per la música va ser quan va escoltar “Vincent” de Don McLean al capítol de The Simpsons, ‘Scuse Me While I Miss the Sky i, segons ell: “recordo pensar que volia poder escriure cançons com aquella”.[2][3] El seu primer concert va ser a The Farnborough Academy, amb 14 anys. Als 15 ja va començar a actuar a bars i amb 16 anys va deixar un curs de tecnologia de la musica per poder escriure i tocar les seves pròpies cançons a temps complet.[4]

Als 17 anys, va fer una audició per participar al festival Glastonbudget, una versió econòmica del festival de Glastonbury, però va ser rebutjat. L'endemà, va rebre una trucada i va ser convidat a participar al Introducing Stage del festival de Glastonbury. Al juny del 2011 va firmar amb la discogràfica Mercury Records i començà a gravar les cançons que formarien part del seu primer disc.

Discografia modifica

Jake Bugg (2012) modifica

El 4 de setembre del 2012, Bugg llençà el seu single debut anomenat Trouble Town. Un mes i 11 dies més tard, el 15 d'octubre del 2012, el seu disc debut homónim Jake Bugg va sortir a la llum. El 21 d'octubre d'aquell mateix any, la cançó “Two Fingers” va arribar al número 28 al Regne Unit mentre que el disc va debutar com a número 1 a les llistes de Regne Unit. L'àlbum va aconseguir crítiques majoritàriament positives i va ser el guanyador del Mercury Prize 2013 [5]. La cançó Simple As This, d'aquest album, està inclosa a la banda sonora de la pel·lícula The Fault In Our Stars. [6]

Shangri La (2013) modifica

Bugg va anunciar a través de Twitter el 8 de Setembre del 2013 que el segon disc estava acabat.[7] El 23 del mateix mes, va anunciar el nom del seu nou album: Shangri La, junt amb el seu primer single “What Doesn't Kill You”. Aquest últim va aconseguir debutar al número quaranta-quatre a la llista de singles del Regne Unit. Shangri La va sortir el 18 de novembre del 2013, i va ser molt aclamat per la crítica. La cançó Me and You va ser utilitzada pels crèdits de la pel·lícula Dumb and Dumber To

Al 2013 Bugg va rebre la nominació de “British Breakthrough Act” als Brit Awards, que eren regulats per la votació dels oients de la BBC Radio 1.[8] El 28 de juny, Bugg va actuar al festival de Glastonbury, convertint-se en el primer artista que passa del Introducing Stage al Pyramid Stage en anys consecutius. A més, va actuar als Premis Nobel 2013, interpretant el single del seu àlbum anterior Broken

On My One (2016) modifica

El 16 de febrer del 2016, Jake Bugg va llançar el primer single del seu tercer disc, On My One. El dia 25 va treure la cançó Gimme The Love i va anunciar a la BBC Radio 1 que l'àlbum estava previst pel 17 juny. També va compartir la caràtula i la llista de cançons.[9] Aquest és el primer àlbum escrit en la seva totalitat pel mateix Jake Bugg.

Malgrat les aclamacions pels seus treballs anteriors, les critiques de On My One van ser mediocres. Pitchfork afirmava “On My One es precisament el tipus d'error que les estrelles del pop fan quan creuen que son més llestes que el sistema”.[10] A metacritic, que compta amb un sistema de valoracions sobre 100, compta amb una puntuació de 59. A més, només va passar tres setmanes a les llistes d'èxits.[11]

Hearts That Strain (2017) modifica

El 2 d'agost del 2017, el nou single “How Soon the Dawn” fou estrenat. El dia 4 del mateix mes, Bugg va anunciar el seu quart àlbum titulat Hearts That Strain, publicat el dia 1 de setembre del 2017. Igual que el seu disc anterior, aquest no compta amb credits per escriptura de ningú més que Jake Bugg. L'àlbum ha obtingut millors critiques que el seu predecessor, però segueixen sent mixtes en la seva gran majoria. Inclou una única col·laboració, la cançó Waiting que Bugg canta junt amb Noah Cyrus.

Premis modifica

Any Organització Premi Nominat Resultat
2013 BRIT Awards[12] Artista revelació britànic Ell mateix Nominat
NME Awards[13] Millor artista solitari Ell mateix Nominat
Best Album Jake Bugg Nominat
Ivor Novello Awards[14] Millor cançó musical i líricament "Two Fingers" Nominat
Q Awards[15] Millor acte nou Ell mateix Guanyador
Millor artista solitari Ell mateix Nominat
Mercury Prize[16] Àlbum de l'any Jake Bugg Nominat
2014 BRIT Awards[17] Artista solitari masculí britànic Ell mateix Nominat
NME Awards[18] Millor artista solitari Nominat
Q Awards[19] Nominat
Capricho Awards Cantant internacional Nominat
Japan Gold Disc Award[20] Millors tres artistes nous Guanyador
2015 NME Awards[21] Millor artista solitari Guanyador
Silver Clef Award[22] Millor masculí Guanyador

Aparicions televisives modifica

Any Programa de televisió Actuació Descripció
BBC 2 The Review Show "Trouble Town" Gener 2012
2012 Hootenanny "Lightning Bolt" & "Two Fingers" Hootenanny anual 2012/2013[23]
2013 Conan "Two Fingers" 17 gener 2013[24]
The Ellen DeGeneres Show "Lightning Bolt" Temporada 10, Episodi 129[25]
The Graham Norton Show "Broken" Temporada 13, Episodi 13[26]
Late Show with David Letterman "Lightning Bolt" Temporada 20, Episodi 129[27]
The Tonight Show with Jay Leno "Lightning Bolt" Temporada 21, Episodi 68[28]
Conan "What Doesn't Kill You" 1 octubre 2013[24]
The Tonight Show with Jay Leno "What Doesn't Kill You" Temporada 21, Episodi 206[29]
2014 The Graham Norton Show "A Song About Love" Temporada 14, Episodi 11[30]
The Ellen DeGeneres Show "A Song About Love" Temporada 11, Episodi 91[31]
American Idol "Me and You" Temporada 13, Episodi 15[32]
The Tonight Show Starring Jimmy Fallon "Me and You" 14 març 2014[33]
2016 Jimmy Kimmel Live! "Gimme the Love", "Lightning Bolt" 15 març, 2016
Late Night with Seth Meyers "Love, Hope and Misery" 7 juny, 2016
The Andrew Marr Show "Love, Hope and Misery" 19 juny 2016[34]

Referències modifica

  1. ↑ «Jake Bugg | full Official Chart History | Official Charts Company». [Consulta: 14 abril 2020].
  2. ↑ Manzoor, Sarfraz «Jake Bugg: 'I'd never do a talent show. It doesn't seem genuine'» (en anglès). The Guardian, 26-05-2012. ISSN: 0261-3077.
  3. ↑ admin222. «JAKE BUGG INTERVIEW – Nusic.org.uk» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2020].
  4. ↑ Pithers, Ellie «Jake Bugg interview: 'I’ve achieved what I wanted to'» (en anglès). The Telegraph, 24-12-2012. ISSN: 0307-1235.
  5. ↑ Jonze, Tim «James Blake wins the Mercury prize 2013 - as it happened» (en anglès). The Guardian, 31-10-2013. ISSN: 0261-3077.
  6. ↑ Movie, The Fault in Our Stars. «The Fault in Our Stars | Official Movie Site | #TFIOS» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2020].
  7. ↑ Bugg, Jake. «2nd album done! Hope you're all well!» (en anglès), 2013T13:19. [Consulta: 14 abril 2020].
  8. ↑ guardian.co.uk/music «Brit awards 2013: the nominees» (en anglès). The Guardian, 18-02-2013. ISSN: 0261-3077.
  9. ↑ «Jake Bugg Shares Jittery New ‘Gimme The Love’», 25-02-2016. [Consulta: 14 abril 2020].
  10. ↑ «Jake Bugg: On My One» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2020].
  11. ↑ «On My One by Jake Bugg» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2020].
  12. ↑ «BRIT Awards 2013: The Nominations». BBC, 10-01-2013. [Consulta: 11 gener 2013].
  13. ↑ «NME Awards 2013 winners in full». digitalspy.co.uk. Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2013. [Consulta: 22 setembre 2013].
  14. ↑ «The Ivor Novello Awards 2013: Winners in full». digitalspy.co.uk. Arxivat de l'original el 9 d’agost 2013. [Consulta: 16 maig 2013].
  15. ↑ «Q Awards 2013 - all the winners». musicweek.com. [Consulta: 4 octubre 2014].
  16. ↑ «Mercury Music Prize 2013 shortlist: David Bowie nominated alongside new artists». telegraph.co.uk. [Consulta: 22 setembre 2013].
  17. ↑ «Brit Awards nominations 2014: full list». telegraph.co.uk. [Consulta: 11 gener 2014].
  18. ↑ «Arctic Monkeys, Haim lead NME Awards 2014 with Austin, Texas nominations». nme.com. [Consulta: 17 gener 2014].
  19. ↑ «Kasabian lead 2014 Q Awards nominations». live4ever.uk.com, 09-09-2014. [Consulta: 4 octubre 2014].
  20. ↑ «28th Japan Gold Disc Awards: Best 3 New Artists». live4ever.uk.com. [Consulta: 21 gener 2018].
  21. ↑ «The full winners list at NME Awards 2015 with Austin, Texas revealed». nme.com. [Consulta: 19 febrer 2015].
  22. ↑ «O2 Silver Clef Award Winners 2015». nordoff-robbins.org.uk. Arxivat de l'original el 2 juliol 2015. [Consulta: 11 agost 2015].
  23. ↑ «Jools' Annual Hootenanny 2012/2013». BBC, 01-01-2013. Arxivat de l'original el 19 de gener 2013. [Consulta: 17 gener 2013].
  24. ↑ 24,0 24,1 «TeamCoco Music – Jake Bugg». teamcoco.com. [Consulta: 1r octubre 2013].
  25. ↑ «The Ellen DeGeneres Show». tv.com. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2020. [Consulta: 30 juny 2013].
  26. ↑ «The Graham Norton show – Series 13, Episode 13». BBC, 28-06-2013. [Consulta: 30 juny 2013].
  27. ↑ «Late Show with David Letterman Episode Guide». tvguide.com. [Consulta: 30 juny 2013].
  28. ↑ «Watch The Tonight Show with Jay Leno». ovguide.com. Arxivat de l'original el 4 octubre 2013. [Consulta: 30 juny 2013].
  29. ↑ «Watch The Tonight Show with Jay Leno». ovguide.com. Arxivat de l'original el 19 desembre 2013. [Consulta: 19 desembre 2013].
  30. ↑ «BBC One – The Graham Norton Show, Series 14, Episode 11». BBC. [Consulta: 12 gener 2014].
  31. ↑ «The Ellen DeGeneres Show». tv.com. Arxivat de l'original el 21 de febrer 2014. [Consulta: 4 febrer 2014].
  32. ↑ «American Idol – Season 13». tv.com. Arxivat de l'original el 2 de març 2014. [Consulta: 1r març 2014].
  33. ↑ «The Tonight Show Starring Jimmy Fallon». nbc.com. [Consulta: 14 març 2014].
  34. ↑ «The Andrew Marr Show». [Consulta: 19 juny 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jake_Bugg&oldid=32182633»