Obre el menú principal

James King (Dodge City, Kansas, 22 de maig de 1925 - Naples, Florida, 20 de novembre de 2005) fou un tenor estatunidenc.

Infotaula de personaJames King
Biografia
Naixement 22 maig 1925
Dodge City (Kansas)
Mort 20 novembre 2005 (80 anys)
Naples (Florida)
Formació Louisiana State University Tradueix
Universitat de Missouri-Kansas City
Activitat
Ocupació Músic, cantant, cantant d'òpera i pedagog musical
Ocupador Universitat de Missouri-Kansas City
Universitat d'Indiana
Veu Tenor heroic
Instrument Veu

IMDB: nm0454808 Musicbrainz: a09182a2-fa3f-42ce-bf44-75f8c77506a2 Songkick: 256094 Discogs: 814478
Modifica les dades a Wikidata

La carrera de James King, de pare irlandès i mare alemanya, començà amb estudis de violí fins que decidí dedicar-se al món del cant, evolucionant d'una veu de baríton fins a la de tenor en la que desenvolupà tota la seva carrera. Estudià cant amb Martial Singher a Nova York i amb Max Lorenz. Guanyà una beca per estudiar a Europa en les American Opera Auditions a Cincinnati.

Inicià la seva carrera com a baríton i el seu debut oficial com a tenor se celebrà en el Teatro alla Pergola de Florència en el rol de Cavaradossi de Tosca (1961). De 1962 a 1965, romangué en la companyia de l'Òpera de Berlín, i en el mateix any de 1962 debutà en el Festival de Salzburg cantant el paper d'Aquiles en l'Ifigenia de Gluck, al que tornà en diverses ocasions duran la seva carrera; Egisto d'Elektra, Florestán de Fidelio, l'Emperador de La dona sense ombra i Baco d'Ariadna.

El 1963, debutà a Viena i aviat es convertí en un dels tenors preferits del públic vienès interpretant infinitat d'òperes i representacions, entre elles més de setanta d'Ariadne auf Naxos, l'òpera amb la que debutà en aquest teatre. A Bayreuth, va interpretar els rols de Siegmund, Lohengrin i Parsifal. El 1966, cantà en el Metropolitan de Nova York, Florestán i Lohengrin, i en l'Òpera de París, Calaf, Parsifal i Manrico. a La Scala de Milà, i debutà el 1968 i també va cantar a llí en moltes altres ocasions, entre elles La dona sense ombra el 1983, dirigida per Wolfgang Sawallisch.

El 1995, cantà l'Elektra en el Palau de la Música de València. Malgrat haver interpretat nombroses òperes. els seus majors èxits el va assolir amb el repertori alemany.

Discografia seleccionadaModifica

  • Ludwig van Beethoven: Fidelio amb Adam, Jones, Crass, Mathis, Schreier, Talvela, i la Staatskapelle de Dresden dirigida per Karl Böhm
  • Paul Hindemith: Matias el pintor amb Fischer-Dieskau, Koszut, Feldoff, Wagermann, Schmidt i l'Orquestra de la Ràdio de Baviera
  • Richard Strauss: Daphne amb Gueden, Little, Wunderlich, Streich, Schöffler, Braun i la Simfonica de Viena dirigida per Karl Böhm
  • Richard Strauss: La dona sense ombra amb Rysanek, Bilsson, Hesse, Berry i l'Orquestra de l'Òpera de Viena dirigida per Karl BÖhm
  • Richard Wagner: La Walquíria amb Crespin, Nilsson, Hotter, Frick, Ludwig i la Filarmonica de Viena dirigida per Georg Solti

ReferènciesModifica

  • La Discoteca Ideal de Intérpretes pàgs. 236 a 237. Enciclopedias Planeta