Obre el menú principal

James Tissot (1836-1902) fou un pintor, gravador, esmaltador i grafista francès,[2] el qual és conegut pels seus retrats de la societat victoriana.[1]

Infotaula de personaJames Tissot
James Tissot Self Portrait (1865).jpg
Autoretrat (cap al 1865, Fine Arts Museums of San Francisco, San Francisco)
Biografia
Naixement Jacques-Joseph Tissot
15 d'octubre de 1836
Nantes (País del Loira, França)
Mort 8 d'agost de 1902(1902-08-08) (als 65 anys)
Chenecey-Buillon (Borgonya - Franc Comtat, França)[1]
Nacionalitat França
Formació École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Lycée Saint-François-Xavier de Vannes Tradueix
Activitat
Ocupació Pintor i caricaturista
Moviment Realisme i japonisme
Professors Hippolyte-Jean Flandrin
Conflicte Guerra francoprussiana
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
Parella Kathleen Irene Ashburnham Newton
Premis

Musicbrainz: aeaca19f-bed9-45e4-a749-711a2c572710
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Primers anysModifica

Va néixer a Nantes el 15 d'octubre de 1836 al si d'una família de classe mitjana.[3] Després de rebre una educació religiosa i quan tenia 19 anys, Tissot va anar a París per a estudiar art[1] sota la tutela de Louis Lamothe i Jean-Hippolyte Flandrin.[4] El 1859 va exposar al Saló de París[5] amb 23 anys[6] i, tot i que a l'inici de la seua carrera pintà escenes amb vestuaris històrics, cap al 1864 es va dedicar amb molt d'èxit a pintar quadres de la vida contemporània, normalment amb la presència de dones molt modernes i distingides.[2]

Estada a LondresModifica

A causa de la seua participació en la Guerra francoprussiana i de sumar-se a la Comuna de París (1871)[1] es va veure obligat a refugiar-se a Londres, on va viure del 1871 al 1882.[2] Hi va tenir tant d'èxit com havia tingut a París (va exposar les seues obres amb freqüència a la Royal Academy of Arts)[4] i vivia amb un cert luxe a St John's Wood: l'any 1874, Edmond de Goncourt va escriure sarcàsticament que tenia "un estudi amb una sala d'espera on, en tot moment, hi havia xampany gelat a disposició dels visitants, i al voltant de l'estudi hi havia un jardí on es podia veure tot el dia un lacai vestit amb mitges de seda que netejava i polia les fulles dels arbustos".[7]

Retorn a França i viatges a Terra SantaModifica

 
James Tissot cap al 1890

L'any 1882, quan va morir de tuberculosi[3] la seua amant Kathleen Newton (l'arquetípica model Tissot), va tornar a França.[7] L'any 1885, després d'haver assolit l'èxit pintant la societat benestant de Londres i París, Tissot va experimentar una conversió religiosa quan va entrar en l'església de Saint-Sulpice de París[8] per a "captar-ne l'atmosfera per a un quadre",[2] la qual no només li va renovar les seues creences sinó que també va fer canviar dramàticament el seu enfocament artístic.[9] Durant els següents 10 anys, Tissot es va dedicar a il·lustrar el Nou Testament (des d'abans del naixement de Jesús fins a la seua resurrecció) i el resultat fou una monumental sèrie de 350 aquarel·les sobre la vida de Crist, les quals combinen imatges fantàstiques amb un realisme vívid[9] producte de les seues visites a Terra Santa (del 1886 al 1887 i el 1889)[2] per a imbuir-se dels paisatges, l'arquitectura, el vestits i els costums de l'indret (a diferència d'altres artistes anteriors, que sovint havien representat les figures bíbliques anacrònicament, Tissot va pintar els seus personatges amb vestits que ell creia que eren històricamen autèntics gràcies a les seues observacions de les excavacions arqueològiques que s'hi feien aleshores).[8] Aquestes il·lustracions dels fets de la Bíblia es van fer enormement populars (tant en forma de llibre com quan van ésser exposats els dibuixos originals)[2] i foren exhibides amb un gran èxit de crítica i de públic a París (1894-1895), Londres (1896), Boston, Filadèlfia, Xicago i Nova York (1898-1899) abans d'ésser comprades, a suggeriment de John Singer Sargent, pel Museu de Brooklyn el 1900[8] (l'adquisició fou duta a terme gràcies als diners recaptats per una subscripció pública impulsada, en part, pel periòdic Brooklyn Daily Eagle, el qual instava els seus lectors a contribuir a la campanya).[8] Posteriorment, va voler fer el mateix amb l'Antic Testament, però la mort li ho va impedir.[10]

EstilModifica

Les seues primeres pintures foren de temàtica romàntica i medieval, mentre que obres com Meeting of Faust and Marguerite (1861, Museu d'Orsay, París) i Marguerite at the Ramparts (1861) mostren la influència del pintor belga Jan agost Hendrik Leys.[5] Durant les dècades del 1860 i 1870, Tissot abandona aquestes tendències a favor de temes contemporanis i començà a pintar l'alta societat (com ara, El ball a bord, 1874),[4] de vegades amb una intenció humorística -com ara, Dues germanes (1864, Museu del Louvre, París) i Beating the Retreat in the Tuileries Gardens (1868, col·lecció privada)-.[5] Es va interessar per l'art oriental (Young Ladies Looking at Japanese Objects, 1869, col·lecció privada)[5] i cap a finals de la dècada del 1870 es va dedicar a fabricar objectes amb decoració cloisonné.[4] Durant la dècada del 1880 va tenir una gran demanda com a retratista i, també, va pintar un gran nombre de quadres de temàtica religiosa.[4] Un altre dels temes favorits de Tissot fou el port de Londres amb el riu Tàmesi: les seues pintures amb aquest riu com a fons tenen una atmosfera evocadora on, gairebé, es pot olorar el fum i sentir els crits dels estibadors i els mariners.[3]

Els seus quadres es distingeixen fàcilment perquè li agradava molt que hi sortissin bonics vestits femenins. La seua obra és probable que hagi estat reproduïda més sovint en llibres sobre la història de la pintura. Tot i així, també posseïa una certa habilitat per a observar amb intel·ligència els matisos del capteniment social.[2]

Durant molts anys després de la seua mort, Tissot va ésser considerat un artista enormement vulgar, però recentment s'ha produït un ressorgiment en l'interès per la seua obra que es fa evident tant en els preus a què es cotitzen els seus quadres com en els nombrosos llibres i exposicions que li han estat dedicats.[11]

Obres destacadesModifica

 
Un tipus de bellesa (1880, col·lecció privada)
 
La xemeneia (1869, col·lecció privada)
 
Crisantems (1874-1875, Clark Art Institute, Williamstown, Massachusetts)
 
La dama d'honor (1883-1885, Leeds Art Gallery, Leeds, Anglaterra)
 
Massa aviat (1873, Guildhall Art Gallery, Londres)

Galeria d'imatgesModifica

ExposicionsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Encyclopædia Britannica (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 804.
  3. 3,0 3,1 3,2 The Art Renewal Center (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 BuscaBiografias (castellà)
  5. Ciudad de la Pintura (castellà)
  6. 7,0 7,1 WebMuseum, Paris (anglès)
  7. 8,0 8,1 8,2 8,3 James Tissot: "The Life of Christ" - Museu de Brooklyn (anglès)
  8. 9,0 9,1 Dolkart, Judith F., David Morgan i Amy Sitar, 2009. James Tissot: The Life of Christ. Merrell Publishers Ltd. ISBN 9781858944968. [1]
  9. Enciclonet (castellà)
  10. Diccionario del Arte - Arts4X (castellà)
  11. The Athenaeum (anglès)
  12. Works of James Tissot - Web Gallery of Art (anglès)
  13. Tate (anglès)

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica