Obre el menú principal

Jan Smeterlin (Bielsko, Imperi austrohongarès, 7 de febrer de 1892 - Londres, Regne Unit, 18 de gener, 1967) fou un pianista polonès. Smeterlin destacà per la seva diafanitat en l'execució, respecte als estils dels distints compositors, qualitat de so i la seva brillantor tamisada d'exquisida musicalitat. Foren molt lloades les seves interpretacions de Chopin, Beethoven i Schumann, però les seves interpretacions de Chopin foren magistrals:

Infotaula de personaJan Smeterlin
Biografia
Naixement 7 de febrer de 1892
Bielsko, Imperi austrohongarès
Mort 18 de gener, 1967
Londres, Regne Unit
Activitat
Ocupació Pianista
Instrument Piano

Musicbrainz: df882bbe-d642-4c2a-b4c0-a99204b870b0 Discogs: 3312827
Modifica les dades a Wikidata
« De tots els intèrprets de Chopin és el més flexible i ensems el més intel·ligent. La seva manera de tocar és bella i estudiada, i no obstant dóna sempre una impressió de complet espontaneïtat: ple d'expressió i sentiment, mai incorre en exageracions,> »

tals són les paraules d'un crític de l'època.

Prengué la nacionalitat britànica el 1934. Inicià els seus estudis a Polònia i els continuà a Viena amb el mestre Leopold Godowsky, ensems, que ingressà en la Universitat de Viena, per cursar estudis de dret. El 1913 li fou concedit el premi de l'estat al participar en el concurs de Meisterschule.

La seva gran carrera començà després de la primera guerra mundial, malgrat que s'ha de mencionar com a un precedent de notable importància la seva primera magistral actuació en públic, a l'edat de vuit anys, en la que interpretà un Concert de Mozart i una Rapsòdia hongaresa de Liszt.

A partir de 1918 actuà repetidament en els principals centres musicals d'Europa (Països Baixos, Alemanya, Londres –Festival Hall 1963-64- Suïssa) així com als Estats Units (Lincoln Center de Nova York, Boston) i Amèrica del Sud, Orient Llunyà, Austràlia i Nova Zelanda.

En la seva llarga carrera cal mencionar les primeres estrenes de la Simfonia concertant de Szymanowski (el 1933 amb l'orquestra de la Royal Philarmonic Society), Ravel, Isaac Albéniz i Pascual, Dukas, Koechlin, Frederic Mompou i Dencausse, entre els més importants.

La seva última interpretació tingué lloc a Boston el novembre de 1966.

BibliografiaModifica