Jan van den Eeden
Jan van den Eeden, de vegades Jean Baptiste van den Eeden, (Gant, Flandes, 26 de desembre de 1842 - 4 d'abril de 1917) fou un compositor flamenc.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 desembre 1842  Ixelles (Bèlgica) |
| Mort | 4 abril 1917 (74 anys) Brussel·les (Bèlgica) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pianista |
| Instrument | Piano |
   | |
Estudià música en la seva ciutat natal, en el Conservatori de Brussel·les, i amb Fétis completà els seus coneixements de fuga i contrapunt. Després d'haver aconseguit el Prix de Rome de 1869 corregué diverses nacions europees per a estudiar als grans mestres clàssics. El 1887 fou nomenat director del conservatori de Mons.
Les seves composicions es distingeixen principalment per la seva brillant instrumentació. Va publicar cantates i oratoris per a solo, cors i orquestra, melodies, etc.,. una de les seves més notables composicions fou l'oratori Jacqueline de Bavière, que, en un festival belga, executaren 800 músics, entre cantors i instrumentistes, sota la seva direcció.
Referències modifica
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 19, pàg. 135 (ISBN 84-239-4519-7)
- Biografia (anglès)
- Biografia i partitures gratuïtes de les seves obres (anglès)