Artocarpus heterophyllus
L'arbre del pa[a] (Artocarpus heterophyllus),[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Artocarpus dins la família de les moràcies nativa del sud-oest de l'Índia i cultivat a zones tropicals d'Àsia, Amèrica, illes del Pacífic occidental i el Carib.[2]
 Arbre amb fruits penjant del tronc  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | jaca i llenya de l'arbre del pa |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Moraceae |
| Tribu | Artocarpeae |
| Gènere | Artocarpus |
| Espècie | Artocarpus heterophyllus Lam., 1789 |
Descripció modifica
| Jaca | |
|---|---|
| Energia | 397 kJ |
| Valor calòric | 95 kcal |
| Proteïnes | 1,72 g |
| Glúcids | 23,25 g |
| Lípids | 0,64 g |
| Vitamina B₁ | 0,105 mg |
| Vitamina B₂ | 0,055 mg |
| Vitamina B₆ | 0,329 mg |
| Vitamina C | 13,8 mg |
| Vitamina PP | 0,92 mg |
| Provitamina A | 0,0005 mg |
| Ferro | 0,23 mg |
| Calci | 24 mg |
| Magnesi | 29 mg |
| Fòsfor | 21 mg |
| Potassi | 448 mg |
| Sodi | 2 mg |
| Fibres | 1,5 g |
| Aigua | 73,5 g |
| Font: USDA | |
És un arbre perenne amb fulles alternes, peciolades i ovalades.[4] És una planta monoica, les flors s'agrupen en inflorescències masculines i femenines separades. Les flors masculines són verdoses o groguenques, l'Androceu presenta un únic estam amb una antera formada per quatre sac pol·línics. Les flors femenines són verdoses.[5]
L'arbre produeix fruits gegantins que ixen directament del tronc amarrats a aquest mitjançant un peduncle més o menys llarg. Són els fruits d'arbre més grossos de totes les espècies vegetals, podent arribar fins a 90 cm de llargada i 50 cm de diàmetre, pesant fins a 36 kg per unitat.[6]
L'escorça que cobreix el fruit és lleugerament punxosa de color verd groguenc i ocre. Té una consistència coriàcia. A l'interior es troben les llavors recobertes d'una polpa. Aquesta polpa és molt dolça quan el fruit és madur.
Taxonomia modifica
Aquest tàxon va ser publicat per primer cop l'any 1847 al tercer volum dels dedicats a la botànica dins l'Encyclopedie Methodique pel botànic francès Jean-Baptiste Lamarck.[2][4]
Sinònims modifica
Els següents noms científics són sinònims d'Artocarpus heterophyllus:[2]
- Artocarpus brasiliensis Gomes
- Artocarpus maximus Blanco
- Artocarpus nanca Noronha
- Artocarpus philippensis Lam.
- Polyphema jaca Lour.
- Saccus heterophyllus (Lam.) Kuntze
Etimologia modifica
El mot «jaca», el nom portuguès del fruit, prové del malayalam chakka (ചക്ക),[7] manera d'anomenar el fruit en la llengua de la zona de Cochin i la costa Malabar on els mariners portuguesos varen admirar per primera vegada aquests fruits gegantins al segle xv, amb dos-cents anys de retard respecte a la descripció que n'havien fet alguns viatgers i missioners medievals, com el frare Jordà de Catalunya, que la descriu amb el nom de «chaqui» abans de 1330.[8]
A través del portuguès les paraules jaca i jaqueiro, el nom de l'arbre, utilitzades per primera vegada al llibre Colóquios dos simples e drogas da India del naturalista portuguès Garcia de Orta el 1563,[9] varen arribar a Europa, donant jacquier en francès, yaca en castellà, jackfruit en anglès i jackfrucht en alemany.
Gastronomia modifica
El fruit és comestible tant verd com madur. Es mengen tant la polpa que envolta les llavors com les llavors mateixes. La polpa dolça es pot menjar directament o fregir amb oli de coco o mantega. Té un gust fortament dolç i una olor molt intensa. El seu gust recorda el de la banana madura i un xic l'ananàs.[10]
Quan és verd, l'interior del fruit tallat a trossos serveix per a preparar curri o per fregir.[11] En aquest estat la polpa no és dolça i el gust de les làmines de fruit verd fregit recorda el de les patates fregides. Les llavors es poden menjar torrades, bullides o en curri.[12]
Altres usos modifica
La fusta de l'arbre del pa té un color marró clar o groguenc similar al de la mel. És dura i fàcil de treballar; és molt apreciada per a fer mobles, portes, finestres i sostres, ja que té l'avantatge de ser resistent als tèrmits.[13] També té poca tendència a esquerdar-se i es fa servir en escultures de fusta o instruments musicals, com timbals o llaüts característics del sud-est asiàtic.[10][14]
Recentment, l'agroindústria està incorporant el fruit de la jaca (polpa i llavors) en la producció de pinsos per bestiar.[15]
Notes modifica
- ↑ El DIEC, a l'entrada dedicada a arbre, considera que la denominació "arbre del pa" s'aplica a dues espècies: Artocarpus altilis i Artocarpus heterophyllus
Referències modifica
- ↑ «Artocarpus heterophyllus». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 10 juliol 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Artocarpus heterophyllus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 10 juliol 2022].
- ↑ «jaca». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 10 juliol 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Lamarck, Jean-Baptiste. Encyclopedie Methodique. Botanique (en francès). vol. 3, 1798, p. 209.
- ↑ Pushpakumara, DKNG (Gamini) «FORAL AND FRUIT MORPHOLOGY AND PHENOLOGY OF ARTOCARPUS HETEROPHYLLUS LAM. (MORACEAE)». Sri Lankan Journal of Agricultural Sciences, vol. 43, 2006, pàg. 90-91.
- ↑ «Know and Enjoy Tropical Fruit: Jackfruit, Breadfruit & Relatives». Arxivat de l'original el 2009-01-18. [Consulta: 30 gener 2012].
- ↑ Jackfruits - Merriam-Webster
- ↑ Jordanus Catalani(1678–1703) Mirabilia Descripta: Les Maravelles de l'Orient
- ↑ Oxford English Dictionary, Second Edition, 1989
- ↑ 10,0 10,1 «Jackfruit» (en anglès). Center for New Crops & Plant Products, Purdue University Department of Horticulture and Landscape Architecture. [Consulta: 19 abril 2016].
- ↑ «A poor man's fruit: Now a miracle food!». The Daily Star [Consulta: 12 juny 2015].
- ↑ Janick, Jules; Paull, Robert E. The Encyclopedia of Fruit and Nuts (en anglès). CABI, 2008. ISBN 978-0-85199-638-7.
- ↑ Bali, KALIUDA Gallery. «All About Jackfruit Wood or Jackwood» (en anglès americà), 30-01-2021. Arxivat de l'original el 2022-10-03. [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ Chauhan, Chandrashekhar; Singru, P. M.; Vathsan, Radhika «The effect of the extended bridge on the Timbre of the Sarasvati Veena: a numerical and experimental study» (en anglès). Journal of Measurements in Engineering, 9, 1, 31-03-2021, pàg. 23–35. DOI: 10.21595/jme.2020.21712. ISSN: 2335-2124.
- ↑ QUEIROZ DE OLIVEIRA, JUCIMARA. PARTE AÉREA DA MANDIOCA ENSILADA COM ADITIVOS ALTERNATIVOS NA ALIMENTAÇÃO DE OVINOS (tesi) (en portuguès brasiler). CRUZ DAS ALMAS: UNIVERSIDADE FEDERAL DO RECÔNCAVO DA BAHIA, 2013-11, p. 9-10.
Vegeu també modifica
- Llista de fruits comestibles
- Arbre del pa (Artocarpus altilis)
Enllaços externs modifica
- Fruites de climes càlids (anglès)
- California Rare Fruit Growers: Característiques Arxivat 2014-01-16 a Wayback Machine. (anglès)