Viquipèdia

Jardí

espai del paisatge planificat on es conreen i mantenen plantes

Un jardí és un espai del paisatge planificat on es conreen i mantenen plantes[1] ( flors, llegums, arbres fruiters o ornamentals) i altres formes de la natura, tot i que una senzilla gespa pot definir un jardí. Els jardins poden incorporar materials naturals o artificials.[2]

Jardí Botànic de València

Els jardins solen tenir característiques de disseny que inclouen estàtues, capritxos, pèrgoles, gelosies, rabassuts, llits de rierols secs i aigua característiques com ara fonts, estanys (amb o sense peixos), cascades o rieres. Alguns jardins només tenen finalitats ornamentals, mentre que d'altres també produeixen cultius alimentaris, de vegades en àrees separades, o de vegades barrejats amb les plantes ornamentals. Els horts productors d'aliments es distingeixen de les granges per la seva escala més petita, els mètodes més intensius de mà d'obra i el seu propòsit (gaure d'una afició o autoalimentació en lloc de produir per a la venda, com en un hort). Els jardins de flors combinen plantes de diferents altures, colors, textures i fragàncies per crear interès i delectar els sentits.

Aspectes generalsModifica

Tots els jardins consten d’uns elements bàsics:

  • terreny[3]
    • ubicació
    • característiques del sòl
    • climatologia
    • superfície
    • topografia
    • límits
  • flora
  • fauna
  • elements naturals
  • serveis
  • accessoris

Tipus de jardíModifica

El jardí pot ser d'ordre privat o públic.

Elements del jardíModifica

Edificis del jardí o el jardí de l'edificiModifica

Tractats i citesModifica

Els coneixements actuals sobre els jardins d’altres temps s’han preservat en fonts escrites. Entre les obres més importants cal classificar els tractats especialitzats. La seva consulta permet aproximar-se a alguns aspectes, teòrics i pràctics, de la jardineria. La que segueix és una llista aleatòria (obligadament incompleta) sobre el tema, ordenada cronològicament.

  • 1288-1289. Llibre de meravelles . Ramon Llull.[10][11]
    • Llull esmenta, de forma natural, un jardí. Significant un ús normal del terme."...havia en son hostal un bell jardí , en lo qual havia molts arbres de diverses maneres, e aquells arbres eren tots fullats e florits..."
  • 1768. An Essay on Design in Gardening. Georges Mason.[14]
  • 1798. Voyage au Jardin des Plantes. L.F.Jauffret.[15]
  • 1801. Teoria Dell'arte De' Giardini.[16]
  • 1823. Essai sur la composition et l'ornement des jardins. Pierre Boitard.[17]
  • 1855. Essais historiques sur les jardins. P. de Wint .[19]
  • 1872. Manuale del giardiniere fioricoltore e decoratore di giardini contenente una breve descrizione dei giardini antichi e moderni... Marcellino Roda.[20]
  • 1894. Los jardines botánicos, su número, organización è importancia en las naciones, más cultas é ilustradas. Miguel Colmeiro.[24]
  • 1895. L'horticulture Dans Les Cinq Parties Du Monde .[25]
  • 1907. Càntic dels càntics precedit de Els jardins de Salomó: (obra pòstuma). Jacint Verdaguer.[26]
  • 1922. Practical Landscape Gardening. Robert B. Cridland.[27]

ReferènciesModifica

  1. ↑ «jardí». diccionari.cat. [Consulta: 7 novembre 2017].
  2. ↑ «Cambridge dictionary».
  3. ↑ Hugot, V. Conférences agricoles et horticoles, ou éléments d'agriculture et d'horticulture, précédés de quelques questions sur la botanique à l'usage des écoles primaires, etc (en francès), 1856, p. 127. 
  4. ↑ Stapel, B. Theophrasti Eresii De historia plantarum libri decem, graecè et latinè. In quibus textum graecum variis lectionibus, emendationibus, hiulcorum supplementis: latinam Gazae versionem nova interpretatione ad margines: totum opus absolutissimis cum notis, tum commentariis: item rariorum plantarum iconibus illustravit Ioannes Bodaeus à Stapel ... Accesserunt Iulii Caesaris Scaligeri in eosdem libros animadversiones, et Roberti Constantini annotationes cum indice locupletissimo (en llatí). typis Judoci Broers, 1644. 
  5. ↑ Vilar, J.L.B.. Història del pensament biològic (2a. Ed.) (en català). Publicacions de la Universitat de València, 2003, p. 71. ISBN 978-84-370-5737-8. 
  6. ↑ Levillain, H. Poétique de la maison: la chambre romanesque, le festin théâtral, le jardin littéraire (en francès). Presses de l'Université Paris-Sorbonne, 2005, p. 20. ISBN 978-2-84050-290-6. 
  7. ↑ Guérard, Benjamin «Explication du capitulaire de Villis [premier article.]» (en francès). Bibliothèque de l'École des chartes, 14, 1, 27-04-2008, pàg. 201–247. DOI: 10.3406/bec.1853.445132.
  8. ↑ Strabo, W.; Mitchell, J. On the Cultivation of Gardens: A Ninth Century Gardening Book. Ithuriel's Spear, 2009. ISBN 978-0-9793390-2-8. 
  9. ↑ Strabo, W. Hortulus carmen ad cod. msc. veterumque editionum fidem recensitum (etc.) Acc. Analecta ad antiquitates florae germanicae et capita aliquot Macri nondum edita. Auctore F. A. Reuss (en llatí). Stahel, 1834, p. 6. 
  10. ↑ Llull, R. Libre apellat Felix de les Maravelles del mon, lo qual llibre feu mestre Ramon Lull ...: y ha fet estampar per primera vegada en llengua catalana. En Geroni Rosselló, 1904. 
  11. ↑ Hoyos, Xavier Bonillo. «Secondary literature about Ramon Llull».
  12. ↑ Bacon, F. Of Gardens: An Essay by Francis Bacon. CreateSpace Independent Publishing Platform, 2017. ISBN 978-1-9796-7080-7. 
  13. ↑ «Renaissance Gardens: information from the online text of Francis Bacon's Essay Of Gardens 1625».
  14. ↑ Mason, G. An Essay on Design in Gardening. Benjamin White, 1768. 
  15. ↑ Jauffret, L.F.. Voyage au Jardin des Plantes, contenant la description des galeries d'histoire naturelle ... Orné de jolies figures, etc (en francès), 1798, p. 171. 
  16. ↑ Mabil, L. Teoria Dell'arte De' Giardini (en italià), 1801, p. 13. 
  17. ↑ Boitard, P. Essai sur la composition et l'ornement des jardins, ou, Recueil de plans de jardins de ville et de campagne, de fabriques propres à leur décoration, et de machines pour élever les eaux (en francès). Chez Audot, 1823. 
  18. ↑ Monlau, P.F.. Elementos de higiene pública (en castellà). Pablo Riera, 1847, p. 473. 
  19. ↑ de Wint, P. Essais historiques sur les jardins (en francès). Victor Didron, 1855. 
  20. ↑ Roda, M.; Roda, G. Manuale del giardiniere fioricoltore e decoratore di giardini contenente una breve descrizione dei giardini antichi e moderni la costruzione delle diverse stufe ... dei fratelli Marcellino e Giuseppe Roda (en italià). Unione tipografico-editrice, 1872, p. 1. 
  21. ↑ Falguera, C.B.. Principios de botánica funeraria: dispuestos y coordinados (en castellà). Tipo-Litografía de Celestino Verdaguer, 1885. 
  22. ↑ Xindes, dixibit. «Principis de botànica funerària».
  23. ↑ «Principios de botánica funeraria. Celestino Barallat» (en castellà).
  24. ↑ Colmeiro, M. Los jardines botánicos, su número, organizacion è importancia en las naciones, más cultas é ilustradas (en castellà). Imprenta de la Viuda é Hija de Gómez Fuentenebro, 1894, p. 8. 
  25. ↑ Baltet, C. L'horticulture Dans Les Cinq Parties Du Monde (en francès). Société nationale d'horticulture, 1895, p. 534. 
  26. ↑ Verdaguer, J. Cantic dels cantics precedit de Els jardins de Salomo: (obra postuma). L'Avenç,, 1907. 
  27. ↑ Cridland, R.B.; Cridland, R. Practical Landscape Gardening (en neerlandès). Applewood Books, 2008, p. 123. ISBN 978-1-4290-1298-0. 
  28. ↑ Tudurí, N.M.R.. Del paraíso al jardín latino: origen y formación del moderno jardín latino (en castellà). Tusquets, 1981. ISBN 978-84-7223-808-4. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
 Commons (Galeria)  
 
 Commons (Categoria)  

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jardí&oldid=30502986»