Obre el menú principal

Jardins de Vil·la Amèlia

jardins a Barcelona

Els jardins de Vil·la Amèlia es troben al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. Van ser creats el 1970 amb un projecte de Joaquim Casamor, director de Parcs i jardins de Barcelona. Aquests jardins es troben contigus als de Vil·la Cecília.

Infotaula de geografia físicaJardins de Vil·la Amèlia
Villa Amelia.JPG
Tipus Jardí
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteSarrià - Sant Gervasi
Localització C/ Eduardo Conde, 22
 41° 23′ 34″ N, 2° 07′ 22″ E / 41.39275°N,2.12266944°E / 41.39275; 2.12266944
Activitat
Creació 1970
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

 
L'encantador de serps, de Jules Anthone, 1887.

Aquest terreny formava part de la finca de la família Girona, que va ser expropiada el 1969. El nom prové d'Amèlia de Vilanova, esposa d'Ignasi Girona. Es va procedir llavors a una remodelació a càrrec de Joaquim Casamor, que va respectar el traçat sinuós dels camins i la forma dels parterres. El punt neuràlgic del parc és un estany circular, en el centre del qual hi ha una illeta amb l'escultura Dríade, de Ricard Sala. Al costat de l'estany hi ha un promontori que fa de mirador, antigament era una cascada, envoltat de xiprers.[1] De les espècies vegetals convé destacar diversos arbres centenaris, com un eucaliptus que forma part del Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona. Al costat d'un passeig de palmeres washingtonias es troba l'estàtua L'encantador de serps, de Jules Anthone (1887), comprada per l'Ajuntament a l'Exposició de Belles Arts de 1898. Hi havia des de la seva inauguració del parc una altra estàtua, un nu femení de Jaume Martrús, que va ser retirada després de patir un acte vandàlic. Hi ha també un promontori de terra amb pins blancs, i una àrea de jocs infantils vorejada d'arbres de l'amor.[2]

VegetacióModifica

 
Dríade, de Ricard Sala, 1970

Entre les espècies presents al parc es troben: l'acàcia del Japó ("Sophora japonica"), el til·ler (Tilia X europaea i Tilia tomentosa), el cedre (Cedrus libani, Cedrus atlantica i Cedrus deodara), el xiprer (Cupressus glabra, Cupressus macrocarpa i Cupressus sempervirens), la xicranda (Jacaranda mimosifolia), la tipuana (Tipuana tipu), l'arbre de l'amor (Cercis siliquastrum), la magnòlia (Magnolia grandiflora), l'alzina (Quercus ilex), el pi pinyer i pi blanc (Pinus pinea i Pinus halepensis), el margalló (Chamaerops humilis), el plàtan (Platanus x hispanica), l'eucaliptus (Eucalyptus globulus), el fals pebrer (Schinus molle) i la Palmera canària (Phoenix canariensis).[3]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Viladevall-Palaus, Ignasi. Cincuenta parques, más dos. Barcelona: La Vanguardia, 2004. 
  2. Gabancho, Patrícia. Parcs i jardins de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2000. ISBN 84-7609-935-5 [Consulta: 25 abril 2018]. 
  3. «Jardins de la Vil·la Amèlia». Parcs i Jardins. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 27 abril 2018].