Obre el menú principal

Jardins de la Rambla de Sants

a Barcelona

Els jardins de la Rambla de Sants són uns jardins elevats construïts per a cobrir les vies de tren i metro paral·leles al carrer d'Antoni de Capmany,[1] al barri de Sants de Barcelona. Van ser inaugurats el 20 d'agost del 2016, i van ser obra d'Ana Molino i Sergi Godia, els arquitectes responsables.[2]

Infotaula de geografia físicaJardins de la Rambla de Sants
Jardins Rambla Sants1.jpg
Jardins de la Rambla de Sants
Tipus Jardí
Ubicació
Localització C/ Antoni de Capmany s/n, districte de Sants-Montjuïc, Barcelona
 41° 22′ 25″ N, 2° 08′ 02″ E / 41.373664°N,2.133901°E / 41.373664; 2.133901
Dades i xifres
Superfície 31 300 m²
Activitat
Creació 2016
Modifica les dades a Wikidata

Els jardins cobreixen majoritàriament amb plantacions autòctones (vinyes, rosers, arangers, magraners, farigola, etc)[1][2] els 760 metres de llargada de la rambla, que consta també de zones de joc infantil i un biblioparc.

Història i descripcióModifica

 
Plànol dels jardins.

Els jardins se situen en una plataforma elevada situada sobre la vies de tren i metro, seguint el recorregut del carrer d'Antoni de Capmany, entre la plaça de Sants i el carrer de la Riera Blanca, un tram de 760 metres lineals i una amplària mitjana de 30.[3] Queden interromputs en el límit amb la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat, amb una possible prolongació en el futur en aquesta localitat.[4] Per facilitar la mobilitat disposen de rampes, ascensors i escales mecàniques. Les obres de la nova zona verda, que connecta els barris de Sants i La Bordeta, han durat 23 mesos, i han tingut un cost de 22,2 milions d'euros.[3] La superfície total del parc és de 31 300 m².[5]

La cobertura de les vies de tren era una antiga reclamació veïnal. El 2012 es van cobrir amb un calaix que les aïllava de l'entorn, conegut entre el veïnat de Sants com El Calaix de la Vergonya,[6][7] però que encara dificultava el trànsit veïnal. Amb aquesta segona fase d'enjardinament efectuada el 2016 s'ha donat per conclòs el vell projecte que demandaven els veïns —tot i que la cobertura no era la idea original, sinó el soterrament—.[3]

El nom de rambla de Sants va ser escollit igualment pels veïns en un procés consultiu.[8] Considerats com la «primera rambla aèria de Barcelona»,[4] els jardins es troben a una altura d'entre 6 i 14 metres sobre el nivell del carrer.[4] Això ha generat algunes crítiques per la seva proximitat a alguns dels immobles limítrofs, els veïns dels quals han denunciat la pèrdua de la seva intimitat.[4]

Els jardins han estat dissenyats amb criteris de sostenibilitat, amb il·luminació de leds, energia fotovoltaica i reg per aigües freàtiques.[5] Per a la vegetació s'han escollit preferentment espècies autòctones, que estan senyalitzades amb cartells disposant un recorregut botànic. En la part final del recorregut, en el límit amb l'Hospitalet, s'ha disposat un «jardí didàctic» que mostra com era la zona al segle xviii.[3]

El recorregut s'inicia des de la plaça de Sants amb una font ornamental de diversos brolladors i llums led.[9] A continuació, es troba un umbracle que genera un espai polivalent de 660 m².[5] Els jardins compten amb una àrea infantil, aparells de fitness, lavabos, un bar i un biblioparc, a més del recorregut botànic.[5] Entre el mobiliari urbà destaquen les fonts model Caudal i els bancs model Neorromántico Liviano.

En el futur queda pendent una tercera fase de les obres que implica la urbanització de l'entorn de Can Vies, un centre okupa desallotjat el 2014 en una polèmica operació policial.[10]

VegetacióModifica

 
Entrada als jardins per la plaça de Sants.

Entre les diverses espècies vegetals del parc es troben: el bulbine (bulbine frutescens), l'espígol (lavandula angustifolia), el teucri blau (teucrium fruticans ‘Azureum’), la pomera ornamental (malus sp Evereste ‘perpetu’), la grevillea tamborita (grevillea lanigera ‘Mount Tamboritha’), el saboner de la Xina (koelreuteria paniculata), la rosa ‘Bet Figueras’, la rosa ‘Drift Red’, la lantana reptant lila (lantana montevidensis ‘Violet’), el marfull (viburnum tinus), l'arboç (arbutus unedo), la farigola (thymus vulgaris), el romaní (rosmarinus officinalis), l'estepa blanca (cistus albidus), l'albellatge (hyparrhenia hirta), l'alfals (medicago sativa), la vinya (vitis vinifera), el lliri groc (iris pseudoacorus), el borró (ammophilia arenaria), el càrex gran (carex riparia), la jonca marítima (bolboschoenus maritimus), el magraner (punica granatum), el llistó (brachypodium retusum), el bruc boal (erica arborea), l'aladern de fulla estreta (phillyrea angustifolia), l'eritrina (erythrina crista-galli), el fals gessamí (trachelospermum jasminoides), la gaura (gaura lindheimeri), la lantana reptant blanca (lantana montevidensis ‘Alba’), l'heura (hedera helix), la vinca de fulla petita (vinca minor), el lliri salvatge blanc (dietes grandiflora), l'abèlia nana (abelia x grandiflora ‘prostrata’), la sòfora (sophora japonica) i la tipuana (tipuana tipu).

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica