Obre el menú principal

Els jardins de la Tamarita se situen al passeig de Sant Gervasi, 47 - 49, al barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona. Els jardins de la Tamarita són un dels pocs catalogats com a històrics de Catalunya —només n’hi ha 25— i de Barcelona.

Infotaula de geografia físicaJardins de la Tamarita
Tamarita3.JPG
Tipus Jardí
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteSarrià - Sant Gervasi
Localització Pg Sant Gervasi, 47-49
 41° 24′ 39″ N, 2° 08′ 08″ E / 41.410723°N,2.135621°E / 41.410723; 2.135621
Modifica les dades a Wikidata
Font dels Cignes, als jardins de la Tamarita de Barcelona

L'origen dels jardins es troba en una finca senyorial que va ser dels Craywinckel, família aristocràtica d'origen belga que es va establir a Barcelona al segle XVIII. El primer propietari de la finca va ser Manuel de Craywinckel i Hunneus. A la seva mort, el 1772, la va heretar el seu fill Manuel Felipe de Craywinckel i de Pechmann.[1]

A començament del segle XX, l’industrial cotoner Llorenç Mata va comprar part de la finca a la família Craywinckel. En morir l’any 1911, un nebot de l’industrial, Alfred Mata Julià, va encarregar a Nicolau Maria Rubió i Tudurí l’enjardinament. Va ser un dels primers treballs de Rubió i aquí ja va començar a desenvolupar el seu concepte de “jardí mediterrani”, tot i que també introdueix elements típics del jardí renaixentista com ara la plaça dels Quatre Continents, amb escultures de Virgilio Arias.[2] També hi ha diverses fonts de caràcter escultural.

A la part de llevant dels jardins hi passava el torrent del Frare Blanc, cosa que Rubió aprofita per fer tot un joc de rampes i escales, amb baranes plenes de testos amb falgueres, que li dóna al jardí un ambient ombrívol i humit. Entre els arbres singulars dels jardins cal destacar el pitòspor arbrori (Pittosporum tobira), la xicranda (Jacaranda mimosifolia) i un gran roure pènol (Quercus robur), catalogat com a arbre d’interès local.[3]

ReferènciesModifica

  1. Moles, Pere «Tres textos econòmics sobre la Catalunya il·lustrada». Pedralbes, Revista d’Història Moderna, 7 (1987)..
  2. Tort, Maria Josep «Itinerari entre els arbres de la Tamarita». El jardí de Sant Gervasi, Febrer 2015, pàg. 22.
  3. «Jardins de la Tamarita» (en català). [Consulta: 29 novembre 2015].

BibliografiaModifica

Gabancho, Patrícia (2000). Parcs i jardins de Barcelona: Guia. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Imatge i Producció Editorial. ISBN 84-7609-935-5.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardins de la Tamarita