Jardins de la Torre Melina
Els Jardins de la Torre Melina és un jardí d'estil anglès, que dissenyà Josep Fontseré, amb estany, pèrgola i arbres exòtics,[1] i que està protegit com a Bé cultural d'interès local, a Barcelona.[2] Actualment forma el jardí privat de l'hotel Rey Juan Carlos I.[3]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jardí públic  | |||
| Arquitecte | Atribuïts a Josep Fontseré i Mestres | |||
| Construcció | 1875 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romanticocolonial | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | les Corts (Barcelonès) | |||
| Localització | C/ Torre Melina, 12 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52217 | |||
| Id. Barcelona | 2102 | |||
Torre Melina modifica
La Torre Melina era un gran casal, ja desaparegut, que tingué una extraordinària expansió agrícola.[1]
Era de grans dimensions, amb façanes molt ben projectades, tant a la part davantera com a la posterior, amb els corresponents annexos laterals. La façana principal té dos grans portals, un amb arc de mig punt i l'altre rectangular, i també diversos balcons i finestrals. La façana posterior, que donava a una horta amb arbres fruiters, semblava d'aspecte més enriquit amb una gran balconada protegida per una balustrada, suportada per una porxada a nivell de terra. Tot aquest sector estava decorat amb bordons de pedra que li volien donar un caràcter renaixentista.[1]
La coberta éra un ampli terrat.[1]
La finca està envoltada per les instal·lacions del Reial Club de Polo.[1]
Tocant al mas hi havia una capella, on ja no es rendia culte, on s'hi havia venerat la Mare de Déu de la Pau.[4][1]
Història modifica
Les guies del 1888 descriuen la Torre Melina o Marina, propietat d'un tal Roig i Pons, i també d'Enric Pons. Era una pagesia de grans proporcions, que s'estenia des de la casa fins a les propietats de Can Planas, separades per la riera Blanca.[1]
Moltes de les terres eren plantacions d'ordi per a elaborar cervesa.[1]
Per allotjar els treballadors, a la part forana hi havia uns albergs que fa pocs anys encara existien. Posteriorment s'habilità part de la finca per fer-hi concursos de tir al plat, i en un annex a la masia hi havia una persona que tenia cura de la conservació de la finca i, a la vegada, conreava l'hort.[1]
El 1992 era propietat d'una immobiliària i es va tramitar amb l'Ajuntament la construcció d'un hotel de cara als Jocs Olímpics (és l'hotel Rey Juan Carlos I). Aquest pla va ser acceptat, i la Torre Melina va ser enderrocada[1] el 1990.[3]
"El promotor del hotel Torre Melina afirma que no derribó la masía, sino que "se cayó" [El observador, 30 de gener de 1992].[1]
Els jardins havien ocupat dues hectàrees i mitja, però amb la construcció de l'hotel i la piscina l'extensió es va reduir i es va tallar un extens bosc de roures que formava part del jardí.[2] Tot i això, es conserven encara bona part dels elements característics dels jardins de l'època, com l'estany amb templet, l'ocellera, la pèrgola i els bancs.[2] També es conserva bona part de la vegetació exòtica i mediterrània, i part del traçat dels camins.[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardins de la Torre Melina |
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Jardins de la Torre Melina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 abril 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Jardins de la Torre Melina». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 «Jardins de la Torre Melina». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Goigs a la Mare de Déu de la Pau de Torre Melina (any 1675)».