Viquipèdia

Jaromil Jireš

Jaromil Jireš (10 de desembre de 1935 - 24 d'octubre de 2001) va ser un director de cinema txec, un dels pioners en el moviment de la Nova Ona Txecoslovaca.[1] Les adaptacions al cinema de les novel·les Zert i Valerie a týden divů figuren entre les seves produccions més notables.

Infotaula de personaJaromil Jireš

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 desembre 1935 Modifica el valor a Wikidata
Bratislava (Eslovàquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 2001 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Praga (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, professor, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1958 Modifica el valor a Wikidata –
IMDB: nm0423180 Allocine: 3997 Allmovie: p96091 TMDB.org: 588758 Modifica el valor a Wikidata

Carrera cinematogràfica modifica

Durant la dècada de 1960, Jireš va tenir diversos enfrontaments amb els censors del règim comunista txecoslovac, la qual cosa va limitar la seva producció. La seva pel·lícula de 1963 Křik («El plor») va ser inscrita al 17è Festival Internacional de Cinema de Canes 1964.[2] Es descriu sovint com la primera pel·lícula de la Nova Ona Txecoslovaca, un moviment conegut pel seu humor negre, l'ús d'actors no professionals, i el "realisme art-cinema".[3]

Una altra de les obres destacades de Jireš va ser Zert, una adaptació de la primera novel·la de Milan Kundera.[4] Zert narra la història de Ludvik Jahn, un home expulsat del Partit Comunista de Txecoslovàquia per una broma a la seva xicota, i la venjança que després cerca a través de l'adulteri. La pel·lícula va ser produïda durant la liberalització política de la Primavera de Praga de 1968 i conté moltes escenes que satiritzen i critiquen el lideratge comunista del país. Estrenada després de la invasió de Txecoslovàquia pel Pacte de Varsòvia, la pel·lícula va tenir un èxit inicial als cinemes, però després va ser prohibida per les autoritats durant els pròxims vint anys. Amos Vogel va escriure que la pel·lícula va ser "possiblement, l'acusació més demolidora del totalitarisme a sortir d'un país comunista".[5]

Valerie a týden divů, ambientada a principis del segle xix, es basa en una novel·la de Vítězslav Nezval i estrenada en 1970. És una pel·lícula d'estil gòtic en relació amb l'aparició de la menstruació i el despertar sexual d'una jove de tretze anys.[6] La seva pel·lícula de 1979 El jove i Moby Dick va participar a l'11è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[7]

Després de la presa soviètica de Txecoslovàquia, Jireš va continuar treballant al país, amb material menys controvertit. En 1971, va dirigir ...a pozdravuji vlaštovky, una pel·lícula de la Segona Guerra Mundial sobre un lluitador de la resistència txeca.[5] La seva pel·lícula de 1982 Eclipsi incomplet va participar al 33è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[8] Va continuar fent pel·lícules durant els anys 1980 i 1990, incloent documentals per a televisió sobre ballet i òpera.[5]

Filmografia modifica

Referències modifica

  1. ↑ Leonard Quart «'The Joke'». Cineaste, Fall 2003, pàg. 60–1 [Consulta: 26 octubre 2012].
  2. ↑ «Festival de Cannes: The Cry». festival-cannes.com. [Consulta: 28 febrer 2009].
  3. ↑ Kristin Thompson and David Bordwell. Film History: An Introduction. McGraw-Hill, 1994, p. 541. ISBN 0070064458 [Consulta: 29 octubre 2012]. 
  4. ↑ Francisco López. «Jaromil Jires, The Joke, 1969». [Consulta: 6 febrer 2007].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Michael Koresky. «Eclipse Series 32: Pearls of the Czech New Wave». The Criterion Collection. Arxivat de l'original el 2012-10-24. [Consulta: 28 octubre 2012].
  6. ↑ Tanya Krzywinska. «Transgression, transformation and titillation».
  7. ↑ «Còpia arxivada». MIFF. Arxivat de l'original el 2014-04-03. [Consulta: 15 juny 2020].
  8. ↑ «Berlinale: 1983 Programme». berlinale.de. [Consulta: 20 novembre 2010].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaromil_Jireš&oldid=30544088»