Hippolyte François Jaubert

polític francès
(S'ha redirigit des de: Jaub.)

El Comte Hippolyte François Jaubert (París, 28 d'octubre de 1798Montpeller, 5 de desembre de 1874) va ser un polític i botànic francès.[2][3]

Infotaula de personaHippolyte François Jaubert
Hippolyte François Jaubert 1798-1874.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 octubre 1798 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 1874 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Montpeller (França) Modifica el valor a Wikidata
Député du Cher (fr) Tradueix
8 febrer 1871 – 5 desembre 1874
Parell de França
1844 – 1848
Ministre des Travaux publics (fr) Tradueix
1r març 1840 – 28 octubre 1840
Conseiller général du Cher (fr) Tradueix
1833 – 1848
President Societat de Geografia de París
President Societat Botànica de França
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiència de les plantes Modifica el valor a Wikidata
OcupacióBotànic i polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. botànicaJaub. Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesFrançois-Hippolyte Jaubert (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata i Rosalie-Mélanie Cheminade Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jaubert nasqué a París, era fill de François Hippolyte Jaubert de l'Armada Francesa que morí a la Batalla del Nil el 1798 i de Rosalie Mélanie Cheminade que va morir el 1817. Hippolyte va ser adoptat pel seu oncle, el comte François Jaubert (1758–1822), que va ser Conseller d'Estat i Governador del Banc de França durant el Primer Imperi Francès. Malgrat que Jaubert preferia la història natural, el seu oncle el va fer estudiar Dret però va estudiar amb els naturalistes René Desfontaines (1750–1831) i Antoine-Laurent de Jussieu (1748–1836). Quan morí el seu oncle, el 1826, ell n'heretà el títol i la immensa fortuna.

Es va casar amb Marie Boigues (que morí el 1864), germana de Louis Boigues, un fabricant d'Imphy i el fundador de la ciutat de Fourchambault.

L'any 1821 Jaubert va fer una expedició a Alvèrnia i la Provença junt amb el seu amic Victor Jacquemont (1801–1832), on van estudiar-ne la flora i la geologia. Aquest mateix any, junt Karl Sigismund Kunth (1788–1850), Adolphe Brongniart (1801–1876), Adrien de Jussieu (1797–1853), Jean Baptiste Antoine Guillemin (1796–1842) i Achille Richard (1794–1852), fundaren una Societat d'Història Natural a París la qual va finançar una expedició a Àsia de diversos naturalistes, entre ells Pierre Martin Rémi Aucher-Éloy (1793–1838).

Es va unir al conseil général de Cher el 1830, i en fou elegit president. Entrà a la política nacional francesa en l'època de la Revolució de Juliol de 1830, i va ser elegit diputat sis vegades, des de 1831 a 1842. Inicialment va estar proper al corrent polític monàrquic dels Doctrinaires però ràpidament es va acostar al primer ministre republicà Adolphe Thiers, i va ser Ministre d'Obres Públiques l'any 1840.

No va prendre part en la Revolució de 1848,i durant el Segon Imperi, es va apartar de la vida pública i es va dedicar a la botànica i els negocis. L'any 1854 va ser un dels membres fundadors de la Societat Botànica de França i el 1858 va ser escollit membre de l'Acadèmia francesa El 1871, en la Tercera República Francesa, Jaubert va ser escollit representant de Cher a l'Assemblea Nacional Francesa. Morí a Montpeller el 1874.

Utilitzant l'herbari que ell mateix havia anat recollint i els herbaris del Muséum national d'histoire naturelle, i amb l'ajuda d'Édouard Spach (1801–1879), publicà la seva obra Illustrationes plantarum orientalium ("Il·lustracions de les plantes de l'Orient"; en cinc volums; Roret, Paris, 1842–1857).

Va ser guardonat amb el grau de cavaller de la Légion d'honneur el 27 d'abril de 1830.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hippolyte François Jaubert
  1. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  2. Benoît Dayrat. Les Botanistes et la Flore de France, trois siècles de découvertes. Publications scientifiques du Muséum national d'histoire naturelle, 2003. 
  3. François Pellegrin «Un siècle de Société de botanique de France». Bulletin de la Société botanique de France, 101, 1954, pàg. 17–46.