Jaume Almirall i Sardà

Hel·lenista, neohel·lenista, professor i traductor català

Jaume Almirall i Sardà (Sant Sadurní d'Anoia, 1959), és un hel·lenista i neohel·lenista català,[1] professor i doctor en filologia clàssica[2] per la Universitat de Barcelona.

Infotaula de personaJaume Almirall i Sardà
Biografia
Naixement1959
Sant Sadurní d'Anoia
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióHel·lenista, neohel·lenista i professor
OcupadorUniversitat de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

És membre i, actualment, vicepresident de la Societat Catalana d'Estudis Clàssics, de l'Institut d'Estudis Catalans.[3] Com a col·laborador de la Fundació Bernat Metge, ha traduït, per a la seva col·lecció de clàssics grecs i llatins, obres d'Arat de Solos (Fenòmens),[4] Antoní Liberal (Recull de metamorfosis)[5][6][7] i Eurípides (Medea i Els fills d'Hèracles),[8] tenint previst publicar-hi dues tragèdies més d'aquest darrer autor.[1] Així mateix, en la seva faceta d'hel·lenista, a part de les seves aportacions a congressos i revistes especialitzades[1][9] ha versionat Història de Lluci, l’home que es va convertir en ruc, de Llucià de Samòsata[10] i ha estat redactor del Diccionari Grec-Català (2015), coeditat per Enciclopèdia Catalana i la Fundació Cambó.[11]

En el camp del grec modern és membre fundador i actualment vicepresident de l’Associació Catalana de Neohel·lenistes.[12] Ha revisat la traducció de la novel·la de Nikos Kazantzakis Alexis Zorbàs, de Jaume Berenguer i Amenós, per a la seva nova edició (1995), i és el traductor del relat «Qui fou l’assassí del meu germà?», de Geòrgios Viziïnós, dins el volum Contes (2006).[1] Ha publicat una selecció de poemes de Nikos Kavadias a la revista Reduccions (2008)[1][13] i ha participat en una altra breu antologia de Kavadias, el 2010 (en col·laboració amb Joan-Carles Blanco Pérez, Jesús Cabezas Tanco, Joan F. Calabuig Calvo i Rubén Montañés Gómez), fruit d'un cicle monogràfic dedicat a aquest autor per l'Associació Catalana de Neohel·lenistes.[14] De Kavadias n'ha fet també la traducció dels seus relats: Li i altres relats (2013).[1][15]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Jaume Almirall Sardà». Visat. La revista digital de literatura i traducció del Pen Català. Núm. 15. PEN Català, abril 2013. [Consulta: 23 agost 2016].
  2. Almirall Sardà, Jaume; Miralles, Carles (director de la tesi). Poesia i poètica en els "Fenòmens" d'Arat (pdf). Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Grega, Data de defensa: 24/11/1992 [Consulta: 23 agost 2016]. 
  3. «Junta directiva». Societat Catalana d'Estudis Clàssics (IEC). [Consulta: 26 agost 2016].
  4. Arat; Almirall i Sardà, Jaume (Traducció). Fenòmens. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1996. ISBN 9788472256606. 
  5. Braccini, Tommaso (Università di Torino) «Recensione di Tommaso Braccini a "Antoní Liberal, Recull de metamorfosis. Introducció general, notícies preliminars, traducció i notes de Jaume Almirall i Sardà, història de la transmissió i text grec establert per Estéban Calderón Dorda: Barcelona, Bernat Metge, 2012» (en italià). G.R.I.M.M. Gruppo triestino di ricerca sul mito e la mitografia. Università degli studi di Trieste [Trieste] [Consulta: 26 agost 2016].
  6. Ibáñez Chacón, Álvaro (Universidad de Málaga) «Reseñas : J. ALMIRALL I SARDÀ & E. CALDERÓN DORDA, Antoní Liberal. Recull de metamorfosis. Barcelona, Fundació Bernat Metge, col. “Escriptors grecs, nº390, 2012. 219 pp.» (pdf) (en castellà). Florentia Iliberritana. Revista de estudios de la antigüedad clásica. Universidad de Granada, Nº 25, 2014, pàgs. 201-203. ISSN: 1131-8848 [Consulta: 26 agost 2016].
  7. Liberal, Antoní; Almirall i Sardà, Jaume (traducció, introducció, notícies preliminars i notes); Calderón Dorda, Esteban (edició del text grec). Recull de Metamorfosis. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2012 (Escriptors grecs, 390). ISBN 9788498592061. 
  8. Eurípides; Almirall i Sardà, Jaume (trad.). Tragèdies II. Medea. Els fills d'Hèracles. Fundació Bernat Metge, 2016. ISBN 9788498592627. 
  9. Dialnet «Jaume Almirall Sardà. Periodo de publicación recogido : 1993 - 2008». [Consulta: 26 agost 2016].
  10. Llucià de Samòsata; Almirall i Sardà, Jaume (trad). Història de Lluci, l’home que es va convertir en ruc. Barcelona: RBA, 2004. ISBN 9788478711840. 
  11. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle II dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015. ISBN 9788441224223. 
  12. «Junta directiva». Associació Catalana de Neohel·lenistes. [Consulta: 22 agost 2016].
  13. Kavadias, Nikos; Almirall, Jaume (traductor) «6 poemes de Nikos Kavadias (text original i traducció)». Reduccions. Revista de poesia. Eumo editorial [Vic], 91, 2008, pàg. 48-67. ISSN: 0214-8846 [Consulta: 29 abril 2015].
  14. Kavadias, Nikos; Traductors: Jaume Almirall Sardà; Joan-Carles Blanco Pérez; Jesús Cabezas Tanco; Joan F. Calabuig Calvo i Rubén Montañés Gómez «Marabú; Tessalònica; El pràctic Nagel; Armida; Kuro Siwo; Carta d'un malalt; Esmeralda; La Creu del Sud; Mal du départ; La Guàrdia (fragment); Fata Morgana; A bord de l'"Aspasia"; Federico García Lorca; Cançó de Bressol; Tessalònica II; De la guerra (fragment); Li (fragment)» (Pdf). Nikos Kavadias. Centenari. Cicle de conferències i col·loquis. Associació Catalana de Neohel·lenistes [Barcelona], 22-10-2010 [Consulta: 29 abril 2015].
  15. Kavadias, Nikos; Almirall, Jaume (traductor). Li i altres relats. Traduïts del grec per Jaume Almirall. Barcelona: Club Editor, febrer 2013 (Club dels novel·listes, 44). ISBN 9788473291705. 

Enllaços externsModifica