Jaume Boloix i Canela
Jaume Boloix i Canela (Igualada, 28 de març de 1866 – Barcelona, 21 de gener de 1921)[1] fou un poeta català, fundador de la revista La Creu de Catalunya. [2][3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Jaime Boloix y Canela 28 març 1866 Igualada (Anoia) |
| Mort | 21 gener 1921 (54 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Religió | Catolicisme |
| Es coneix per | La Creu de Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, periodista |
| Gènere | Poesia |
| Altres | |
| Títol | Cavaller de la Santa Casa de Loreto |
Biografia modifica
Nasqué al carrer del Clos, a Igualada.[1] Estudià a l'escola dels Pares Escolapis situada a l'antic convent de Sant Agustí d'Igualada[4] i passà uns deu anys fora de Catalunya durant la seva adolescència. Ingressà al seminari de Santo Domingo de la Calzada, on va estudiar dos anys. La raó per què va interrompre aquests estudis no és ben coneguda. Diu ell mateix: «Foren de captiveri, aquells penosos anys»[5] En tornar a Igualada hi va trobar morta la primera dona que estimà, fet que influencià la seva obra posterior. Va esprémer la seva dolor en el poema Al peu de sa fossa - a la bona memòria de mon primer amor, tal vegada el més important de tota la seva obra.[6] Extret:
| « | Un català de mena amb lleons i castells sempre s'enyora no el lliga cap cadena al cor que s'enamora, - adéu, Castella, adéu, que un àngel plora.- |
» |
L'any 1904 fundà la revista catòlica La Creu de Catalunya. Era soci de mèrit de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfica Mariana de Lleida; Cavaller de la Santa Casa de Loreto, i gaudia l'honor de Fill adoptiu de Tarragona.
La seva poesia és majoritàriament de temàtica religiosa, amb influències de Jacint Verdaguer. Concorregué a diversos certàmens literaris a Barcelona, Sant Martí de Provençals, Gràcia, Valls, Lleida, Tarragona, Olot, Manresa, Girona, Falset, Igualada, La Bisbal, Manlleu, Ripoll, etc., obtenint premis en tots ells, incloent el dels Jocs Florals de Barcelona el 1898 (Accèssit al Premi del Foment del Treball Nacional amb l'obra La Filosa). Les seves obres completes foren publicades el 1927.
Va dedicar un poema a la Font de la Carota al carrer de Santa Anna, sota el passeig de les Cabres, que servia d'abeurador pels animals - i l'única d'aquesta mena conservada a Igualada.[7] Al costat de la font, en unes rajoles, hi ha aquest poema:[8]
| « | […] Igualada l'esborra de la llista quan esmenta ses fonts dignes de nota; i com són tants i tants qui no l'han vista i no té per cantor ni una granota per això f la cara tota trista i li duen la Font de la Carota; |
» |
Obres[10] modifica
- Los Dolors de Maria, Lleida, Impremta Mariana, 1989
- L'Assumpta: poema en deu cants y en vers : premiat en lo certamen literari de Manlleu de 1890 ab un ram de lliris d'or y argent, Vic, Ed. Ramon Anglada i Pujals, 1891, 46 pàgines
- La Madre, poemita, Tarragona, F. Arís, 1891
- Los Besos, 1897
- La Briballa d'en Boquica, 1898
- Voladuries, Barcelona, Subirana i Germans, 1903
- Coloquios Eucarísticos (traducció), Barcelona, 1921
- Poesies obres completes en dos volums, Igualada, Poncell, 1927
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Boloix i Canela |
- Romeu, Josep «Jaume Boloix i Canela». Miscellanea Aqualatensia, 1949, pàg. 32-40.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Bisbal i Sendra, Maria Antonia; Miret i Solé, Maria Teresa; Dalmau i Ribalta, Antoni. «Jaume Boloix i Canela». A: Diccionari Biogràfic d'Igualadins, 1986, p. 23-24 (Volum 96 de Publicacions de la Fundació Salvador Vives i Casajuana). ISBN 8423202461.
- ↑ Boada, Antoni «Altres cinc poetes de l'Anoia». Revista Miscellanea Aqualatensia, 1987, pàg. 263-301.
- ↑ «Jaume Boloix i Canela». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bisbal, Xavier. «La Mare de Déu de la Pietat». Parròquia de la Sagrada Família d'Igualada, 2003. Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 4 octubre 2014].
- ↑ Romeu, p. 34.
- ↑ Romeu, p. 35.
- ↑ Dalmau i Ribalta, Antoni; Solé, Carme. «Aquella vila s'ha fet gran». A: Pels camins de la història d'Igualada. Barcelona: Ed. de L'abadia de Montserrat, 1985, p. 74. ISBN 9788472027466.
- ↑ «Font de la Carota», poblesdecatalunya.cat
- ↑ 41° 34′ 32.07″ N, 1° 37′ 51.28″ E / 41.5755750°N,1.6309111°E
- ↑ Romeu, p. 40.