Jaume Bonaterra i Dabau
Jaume Bonaterra i Dabau (Vilajuïga, Alt Empordà, 13 de juny de 1898 - 24 d'octubre de 1985) va ser compositor de sardanes. Sota el Mas Ventós, la seva obra més coneguda, és una de les sardanes més populars de tots els temps.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 juny 1898 ![]() Vilajuïga (Alt Empordà) ![]() |
Mort | 24 octubre 1985 ![]() |
Activitat | |
Ocupació | compositor ![]() |
Gènere | Sardana ![]() |
![]() ![]() |
La primera instrucció musical la rebé del seu pare, fiscornaire en una cobla de Castelló d'Empúries. Als setze anys començà els estudis de piano i composició amb el mestre figuerenc Josep Passolas i Coderch (autor de les sardanes Ecos de l'Empordà, Enyorança, Heroica, Pastoral, Plany, Queixa amorosa i Sardana infantil), i també estudià violí amb Bonaventura Daró. Bonaterra va tocar a l'orquestrina de Vilajuïga, dirigí el cor parroquial, i durant seixanta anys fou l'organista de l'església parroquial. Ensems també feia de professor i entre els seus alumnes tingué a Antolín Cardoner Tubert.[1]
Les seves sardanes, musicalment senzilles, són força engrescadores per als dansaires. Algunes de les que li han portat més renom són, a banda de Sota el Mas Ventós, Aurèlia, Roca Ventosa, Sota el sol de Catalunya, Vents de Carroig. Va escriure més de 250 sardanes.
Sardanes (selecció)
modifica- A la patrona de l'Empordà (1958), obligada de tenora i tible
- Aires de Rubí (1979), obligada de trompeta
- L'aplec de Roses (1959)
- Ara xerrarem (1965), obligada de tenora i tible
- Aurèlia (1944), obligada de tenora i tible
- La cabra d'or (1919), primera sardana, composta a l'Àfrica mentre hi feia el soldat, basada en la llegenda de Quermançó
- El castell de Quermançó (1924)
- Els claustres de Sant Domènec (1975)
- Elvireta (1929), obligada de tible, dedicada a la seva mare
- Enyorada barretina (1972)
- Fent parella (1949), obligada de tenora i tible
- La font de la Teula (1927), amb lletra d'André Tey i Garriga, de la qual se'n conserva un exemplar al fons TomR (Fons Pere Rigau del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.[2]
- La font del Mont Perdut (1959)
- Gatzara de festa (1955), obligada de tenora i tible
- Maria Estrella (1970)
- Mestre Pep (1975), dedicada a en Pep Ventura
- Mirades que parlen (1963)
- Nosaltres dos (1961), obligada de tible i fiscorn
- Prec a la Moreneta (1974), amb lletra de Jaume Quintana i Llauneta
- Refilets a Vilajuïga (1967), obligada de tenora
- Retornant a la pàtria (1919)
- Roca Ventosa (1960)
- La sardana de les barques (1974), amb lletra de Jaume Quintana i Llauneta
- Selva de Mar (1975), lletra de Jaume Quintana i Llauneta
- Sota el Mas Ventós (1955), lletra d'Antoni Vives i Batlle
- Sota el sol de Catalunya (1932)
- La sureda fosca (1925), amb lletra d'André Tey i Garriga
- Les tres fonts (1974), amb lletra de Jaume Quintana i Llauneta
- Una de balladora (1975)
- Ventolina (1979)
- Vents de Carroig (1976)
- Vilajuïga florida (1974)
Altres obres
modifica- Pampireña: ranchera (1961).
Referències
modifica- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. «Bonaterra i Dabau, Jaume». A: Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, p. 186. ISBN 978-84-96747-54-8 [Consulta: 31 octubre 2019].
- ↑ «Obres de Jaume Bonaterra a l'IFMuC».