Jaume Bonaterra i Dabau

compositor català


Jaume Bonaterra i Dabau (Vilajuïga, Alt Empordà, 13 de juny de 1898 - 24 d'octubre de 1985) va ser compositor de sardanes. Sota el Mas Ventós, la seva obra més coneguda, és una de les sardanes més populars de tots els temps.

Plantilla:Infotaula personaJaume Bonaterra i Dabau
Imatge
Marià Llavanera - Retrat de Josep Bonaterra, conservat al Museu de l'Empordà. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juny 1898 Modifica el valor a Wikidata
Vilajuïga (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 1985 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: b26f2783-c39c-44f4-894c-939f8a6ee561 Modifica el valor a Wikidata

La primera instrucció musical la rebé del seu pare, fiscornaire en una cobla de Castelló d'Empúries. Als setze anys començà els estudis de piano i composició amb el mestre figuerenc Josep Passolas i Coderch (autor de les sardanes Ecos de l'Empordà, Enyorança, Heroica, Pastoral, Plany, Queixa amorosa i Sardana infantil), i també estudià violí amb Bonaventura Daró. Bonaterra va tocar a l'orquestrina de Vilajuïga, dirigí el cor parroquial, i durant seixanta anys fou l'organista de l'església parroquial. Ensems també feia de professor i entre els seus alumnes tingué a Antolín Cardoner Tubert.[1]

Les seves sardanes, musicalment senzilles, són força engrescadores per als dansaires. Algunes de les que li han portat més renom són, a banda de Sota el Mas Ventós, Aurèlia, Roca Ventosa, Sota el sol de Catalunya, Vents de Carroig. Va escriure més de 250 sardanes.

Sardanes (selecció)

modifica
  • A la patrona de l'Empordà (1958), obligada de tenora i tible
  • Aires de Rubí (1979), obligada de trompeta
  • L'aplec de Roses (1959)
  • Ara xerrarem (1965), obligada de tenora i tible
  • Aurèlia (1944), obligada de tenora i tible
  • La cabra d'or (1919), primera sardana, composta a l'Àfrica mentre hi feia el soldat, basada en la llegenda de Quermançó
  • El castell de Quermançó (1924)
  • Els claustres de Sant Domènec (1975)
  • Elvireta (1929), obligada de tible, dedicada a la seva mare
  • Enyorada barretina (1972)
  • Fent parella (1949), obligada de tenora i tible
  • La font de la Teula (1927), amb lletra d'André Tey i Garriga, de la qual se'n conserva un exemplar al fons TomR (Fons Pere Rigau del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.[2]
  • La font del Mont Perdut (1959)
  • Gatzara de festa (1955), obligada de tenora i tible
  • Maria Estrella (1970)
  • Mestre Pep (1975), dedicada a en Pep Ventura
  • Mirades que parlen (1963)
  • Nosaltres dos (1961), obligada de tible i fiscorn
  • Prec a la Moreneta (1974), amb lletra de Jaume Quintana i Llauneta
  • Refilets a Vilajuïga (1967), obligada de tenora
  • Retornant a la pàtria (1919)
  • Roca Ventosa (1960)
  • La sardana de les barques (1974), amb lletra de Jaume Quintana i Llauneta
  • Selva de Mar (1975), lletra de Jaume Quintana i Llauneta
  • Sota el Mas Ventós (1955), lletra d'Antoni Vives i Batlle
  • Sota el sol de Catalunya (1932)
  • La sureda fosca (1925), amb lletra d'André Tey i Garriga
  • Les tres fonts (1974), amb lletra de Jaume Quintana i Llauneta
  • Una de balladora (1975)
  • Ventolina (1979)
  • Vents de Carroig (1976)
  • Vilajuïga florida (1974)

Altres obres

modifica
  • Pampireña: ranchera (1961).

Referències

modifica
  1. Padrosa Gorgot, Inés. «Bonaterra i Dabau, Jaume». A: Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, p. 186. ISBN 978-84-96747-54-8 [Consulta: 31 octubre 2019]. 
  2. «Obres de Jaume Bonaterra a l'IFMuC».

Enllaços externs

modifica