Jaume Cabré i Fabré

escriptor català

Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril del 1947) és un escriptor i guionista català, natural de Terrassa.

Plantilla:Infotaula personaJaume Cabré i Fabré

Jaume Cabré (2018) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Jaume Cabré Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 abril 1947 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, filòleg, polític, professor d'universitat, guionista, crític literari, llibretista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lleida Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata
Obra
Primeres obresFaules de mal desar (narracions)
Galceran, l'heroi de la guerra negra (novel·la)
Obres destacables
Premis

Lloc webjaumecabre.cat Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0127774 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d'ensenyament mitjà en excedència i professor a la Universitat de Lleida, és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Durant molts anys, ha compaginat l'escriptura literària amb l'ensenyament. També ha treballat en guions televisius i cinematogràfics. Amb Joaquim Maria Puyal, va ser el creador i guionista de la primera sèrie televisiva: La granja (1989-1992), a la qual van seguir altres títols com Estació d'enllaç (1994-1998), Crims (2000) i els telefilms La dama blanca (1987), Nines russes (2003) i Sara (2003). En el terreny cinematogràfic, ha estat coautor (juntament amb Jaume Fuster, Vicenç Villatoro i Antoni Verdaguer) del guió de la pel·lícula d'Antoni Verdaguer La teranyina (1990), basada en la seva novel·la, Premi Sant Jordi de novel·la 1984.[1] Amb el mateix equip va fer el guió d'Havanera 1820 (1993).

Ha rebut els principals premis de la literatura catalana a obra inèdita i obra publicada, així com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural, pel conjunt de la seva obra i trajectòria.[2] El 2014, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi en tant que persona destacada pels serveis prestats a Catalunya.[3] El 2017 fou guardonat amb el Premi Trajectòria durant la Setmana del Llibre en Català per l'excel·lència de la seva obra com a escriptor i guionista i la defensa de la cultura en català.[4] El 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017[5] i va col·laborar a la revista Illegal Times.[6]

Obra literària

modifica

Els inicis

modifica

Es dona a conèixer amb dos llibres de narracions, Faules de mal desar (1974) i Toquen a morts (1977).[7]

La seva primera novel·la, Galceran, l'heroi de la guerra negra (1978), ja fa aparèixer el que seran temes recurrents de la seva obra: el poder i la condició humana. El personatge del bandoler Jaume Galceran, ple de contradiccions, està dibuixat com un heroi malgrat ell mateix durant la Guerra dels Matiners (Segona Guerra carlina).

La segona novel·la, Carn d'olla (1978), fa ressaltar un personatge ben diferent, la Barringa Barranga, una exprostituta que ha establert una xarxa de relacions en el barri barceloní de Sant Antoni.

En El mirall i l'ombra (1980), apareix per primer cop la música i, en certa manera, la reflexió sobre el valor de la creació artística, que més endavant seran temes presents de manera constant.

L'any 1980, publica una obra de literatura infantil, la novel·la La història que en Roc Pons no coneixia i, un any més tard, un conte que porta el títol d'El blauet.

La consolidació

modifica

Durant els anys 1984 i 1985, apareixen els tres títols que conformaran el cicle de Feixes i que treballava des de feia molts anys. El 1984, apareix La teranyina, història emmarcada en la Setmana Tràgica i que narra les vicissituds d'aquells moments, però no a Barcelona sinó a la ciutat de Feixes, correlat literari de Terrassa. La lluita pel poder polític, econòmic, familiar, es reflecteix en els moviments dels diversos personatges de la família Rigau i dels altres personatges que viuen en aquesta novel·la.

El mateix 1984, apareix Fra Junoy o l'agonia del sons, una novel·la de gestació lenta, com seran a partir d'ara les novel·les que publiqui Cabré, en què, a més dels moviments subterranis del món eclesial de Feixes i del monestir de la Ràpita, del qual el frare protagonista és confessor, la música hi té un protagonisme destacable. Alguns dels personatges de La teranyina i el món de Feixes també són presents en aquesta novel·la, que en certa manera n'és una continuació. Hi destaca la figura de fra Junoy, una mena de víctima dels que tenen poder de manipulació.

El 1985, publica la "nouvelle" Luvowski o la desraó, que és el punt final d'aquests personatges i famílies que han viscut en les altres dues novel·les. Aquest relat va ser publicat dins d'un llibre de narracions: Llibre de preludis, en què la música encara hi és més present.

El 1984, va publicar la seva segona novel·la infantil: L'home de Sau.

La maduresa

modifica
 
Diada de Sant Jordi 2014 a Barcelona

El 1991, apareix Senyoria, una novel·la sobre la corrupció judicial que emana del poder absolut i situada a la Barcelona de finals del segle xviii. Si amb fra Junoy va pintar una víctima, ara amb don Rafel Massó, el regent civil de l'Audiència de Barcelona, pinta la figura del botxí, amb totes les seves pors i els seus egoismes.

L'ombra de l'eunuc (1996) és una novel·la que relata els anys del final del franquisme, la transició i els anys posteriors des de la perspectiva de la generació de l'autor, personificada per Miquel Gensana, el protagonista. Al mateix temps, és una novel·la de reflexió sobre el fet creatiu i, especialment, el fet musical. L'estructura del relat està basada en la mateixa estructura del Concert per a violí i orquestra, d'Alban Berg.

Mentre inicia la següent novel·la fa una incursió en altres gèneres. El 1999, publica El sentit de la ficció, un assaig sobre la creació literària, sobre l'escriptura, sobre la cuina de l'escriptor.

El 2000, hi ha un retorn al conte amb el llibre de relats Viatge d'hivern. Catorze històries relacionades entre si per impulsos amagats. El lector va descobrint aquestes relacions a mesura que avança en els relats; i el lligam s'hi manté malgrat que cada relat s'esdevé en llocs i èpoques ben diferents. És una mirada a l'Europa que no hem sabut construir de cap altra manera.

L'any següent, el 2001, publica i estrena al Teatre Nacional de Catalunya, l'obra de teatre Pluja seca, en què apareix el tema de la tergiversació de la memòria històrica i sobre el fet que la història l'escriuen els vencedors. El drama comença al castell de Peníscola convertit en cort papal (veritable per a ells, cismàtica per a Roma) el dia que mor Benet XIII i el delmat col·legi cardenalici decideix nomenar un successor, que a Roma qualifiquen d'antipapa.

La seva novel·la Les veus del Pamano (2004) arrenca als anys quaranta, en un poble del Pallars Sobirà i arriba fins avui en dia, amb un fris de personatges com els mestres Oriol Fontelles i Tina Bros, o la senyora Elisenda Vilabrú. La memòria històrica, la impossibilitat del perdó, la por de l'oblit són alguns dels temes que apareixen en aquesta novel·la. El 16 de novembre del 2009, TV3 va estrenar una minisèrie de 2 capítols basada en la novel·la.[8]

El 2005, publica el segon assaig: La matèria de l'esperit, sobre la lectura literària.

El 2011, publica Jo confesso, una novel·la de novel·les que reflexiona sobre la idea del mal en la història de la humanitat a partir de la vida d'un personatge culte i molt intel·ligent nascut a la Barcelona de la postguerra. La novel·la esdevé un gran èxit de públic dins i fora de l'àmbit lingüístic català, i és traduïda a setze llengües.[9]

El 2017 publica Quan arriba la penombra, un recull de contes que exploren la violència i la maldat com a part de la condició humana.[10]

El 2021 publica la novel·la curta Consumits pel foc.

Cabré és també autor del llibret de l'òpera Llull, amb música de Francesc Cassú. L'obra neix d'un encàrrec de Josep Lagares, mecenes i president de Metalquímia, i fou estrenada en dues funcions el 23 i 24 de novembre de 2018 a l'Auditori de Girona.[11][12]

Bibliografia

modifica
  • Faules de mal desar (Editorial Selecta, Barcelona 1974)
  • Toquen a morts (Edicions La Magrana, Barcelona 1977)
  • Tarda lliure (1981) (Premi Recull, 1980)
  • La historia que en Roc Pons no coneixia (Vaixell de Vapor, Barcelona 1980)
  • Llibre de preludis (Edicions 62, Barcelona 1985 / Proa, Barcelona 2002)
  • Viatge d'hivern (Proa, Barcelona 2000)
  • Baix continu (Proa, Barcelona 2007)
  • Quan arriba la penombra (Proa, Barcelona 2017)

Novel·la

modifica
  • Galceran, l'heroi de la guerra negra (Laia, Barcelona 1978 / Proa, Barcelona 1990)
  • Carn d'olla. (Moll, Palma 1978 / Proa, Barcelona 1999)
  • El mirall i l'ombra (Laia, Barcelona 1980)
  • La teranyina (Proa, Barcelona, 1984)
  • Fra Junoy o l'agonia dels sons (Edicions 62, Barcelona 1984 / Proa, Barcelona 1998)
  • Senyoria (Proa, Barcelona 1991)
  • El llibre de Feixes [La teranyina, Fra Junoy o l'agonia dels sons i Luwovski o la desraó] (Proa, Barcelona 1996)
  • L'ombra de l'eunuc (Proa, Barcelona 1996)
  • Les veus del Pamano (Proa, Barcelona 2004)
  • Jo confesso (Proa, Barcelona 2011)
  • Consumits pel foc (Proa, Barcelona 2021)
  • El sentit de la ficció (Proa, Barcelona 1999)
  • La matèria de l'esperit (Proa, Barcelona 2005)
  • Les incerteses (Proa, 2015)
  • Tres assaigs. Pròleg de D. Sam Abrams (Proa, Barcelona 2019)
  • Pluja seca (Proa-TNC, Barcelona 2001)

Novel·les i relats infantils

modifica
  • La història que en Roc Pons no coneixia (Editorial La Galera, Barcelona 1980)
  • L'any del blauet (Editorial Barcanova, Barcelona 1981)
  • L'Home de Sau (Editorial La Galera, Barcelona 1985)
  • En Pere i el bosc (Editorial Estrella Polar, Barcelona 2015)

Guionatge

modifica

Obra traduïda

modifica

Premis literaris obtinguts

modifica
 
Amb Muriel Casals al Palau de la Música Catalana.
 
Jaume Cabré (esquerra) rep un quadre del pintor Joan-Pere Viladecans (segon per l'esquerra) dins la Setmana del Llibre en Català, Barcelona 2017.

Premis a la trajectòria

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Jaume Cabré i Fabré». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Jaume Cabré, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». Vilaweb, 08-04-2010. Arxivat de l'original el 2010-06-20. [Consulta: 8 abril 2010].
  3. «Jaume Cabré, Vicky Peña i Josep Maria Martí, entre les Creus de Sant Jordi 2014». 324.cat, 01-04-2014 [Consulta: 1r abril 2014]. Arxivat 7 April 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.
  4. «Jaume Cabré 21è Premi Trajectòria». La Setmana del Llibre en Català, 14-09-2017. [Consulta: 14 setembre 2017].
  5. «Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderarà Puigdemont» (en catalan). VilaWeb, 13-11-2017 [Consulta: 13 novembre 2017]. Arxivat 13 de novembre 2017 a Wayback Machine.
  6. «Illegal Times o la denúncia en una vinyeta». Núvol. Arxivat de l'original el 2024-06-07 [Consulta: 20 març 2018].
  7. Gracià, Oriol «Entrevista a Jaume Cabré». Sàpiens [Barcelona], núm. 109, octubre 2011, p. 24-25. ISSN: 1695-2014.
  8. CCRTV, Televisió de Catalunya. «TV3 estrena avui "Les veus del Pamano"», 12-11-2009. Arxivat de l'original el 2014-09-14. [Consulta: 17 novembre 2009].
  9. «Traduccions de l'obra de Jaume Cabré». Arxivat de l'original el 2020-08-08. [Consulta: 12 abril 2017].
  10. «Jaume Cabré furga en les tenebres humanes». Diari Ara, 04-04-2017. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 12 abril 2017].
  11. «Òpera Llull: Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya». Auditori de Girona. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 26 novembre 2018].
  12. «La figura de Ramon Llull vista per Jaume Cabré, Francesc Cassú i Xavier Albertí es converteix en una òpera». Vilaweb, 22-11-2018. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 26 novembre 2018].
  13. Empordà. «´Jo confesso´ de Jaume Cabré guanya el Premi Anglada - Empordà». Arxivat de l'original el 2018-05-20. [Consulta: 19 maig 2018].
  14. Fitxa de Cabre al web de gencat[Enllaç no actiu]
  15. «Jaume Cabré rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre en Català». Vilaweb, 20-07-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-14. [Consulta: 14 setembre 2017].
  16. Playà Maset, Josep «Ruscalleda, Bohigas, Cabré, Peya y Ponsatí, entre los Premis Nacionals de Cultura». La Vanguardia, 20-03-2019. Arxivat de l'original el 5 de juliol 2019 [Consulta: 5 juliol 2019].

Enllaços externs

modifica


Premis i fites
Precedit per:
Josep Lluís Seguí i Rico
Biografia de J.L
Maria Antònia Oliver Cabrer
Joana E.
Premi Prudenci Bertrana de novel·la
1983
1992
Succeït per:
Joaquim Soler i Ferret
Cambra de bany
Sergi Pàmies i Bertran
L'instint