Jaume Claret Miranda

historiador espanyol

Jaume Claret Miranda (Barcelona, 1973)[1] és un historiador català, professor als Estudis d'Arts i Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya.[2] La seva investigació s'ha centrat en el món intel·lectual i polític català i espanyol des de la Segona República, destacant el conjunt de treballs relacionats amb la repressió i la depuració del professorat universitari espanyol a la finalització de la Guerra Civil i la instauració de la dictadura franquista.

Infotaula de personaJaume Claret Miranda
Biografia
Naixement1973 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiJosep Fontana i Làzaro Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Oberta de Catalunya (2011–) Modifica el valor a Wikidata
Interessat enCatalanisme, franquisme i història contemporània d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Va estudiar Ciències de la Comunicació a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar l'any 1997, i Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra, on es llicencia l'any 1999. Posteriorment, centra la seva activitat en la investigació en història contemporània espanyola, com a deixeble de Josep Fontana, qui va ser el director de la seva tesi doctoral en Història per la Universitat Pompeu Fabra, titulada La repressió franquista a la Universitat espanyola (2004).[3] El seu treball, que el 2006 va ser publicat amb el nom El atroz desmoche,[4] aporta nombroses referències documentals i bibliogràfiques així com la llista de docents universitaris assassinats o exiliats per la repressió. Claret fa balanç del desastre i de la pèrdua que va suposar la repressió franquista per la universitat, per la investigació científica i, en definitiva, per la cultura espanyola.[5] Després del seu doctorat, va ser professor associat del Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de l'any 2006 al 2011.[6]

Posteriorment centra la seva investigació en el catalanisme polític, el regionalisme franquista i la Transició. Passa a formar part com investigador principal[7] del projecte de recerca RegioCat, Regionalisme a Catalunya sota el règim franquista: discursos i pràctiques,[8] integrat al grup de recerca IdentiCat: Llengua, Cultura i Identitat en l'era global.[9]

És l'autor de diversos llibres fruit de la seva investigació, a més de participar en els consells editorials de les revistes acadèmiques Rubrica Contemporanea[10] i Dictatorships and Democracies,[11] així com a les iniciatives online Represura[12] i Conversación sobre la historia.[13] És director de la col·lecció d'història Referències de l'Editorial Eumo i assessora a l'Editorial Crítica.[14] Col·labora regularment amb diferents mitjans de comunicació (Núvol,[15] el suplement ARALlegim de crítica,[16] El País,[17] Política&Prosa,[18] entre d'altres).

ObresModifica

ReferènciesModifica

  1. «Claret Miranda, Jaume». VIAF.
  2. «Biografia a la UOC». [Consulta: 10 octubre 2019].
  3. Claret Miranda, Jaume. La Repressió franquista a la universitat espanyola (Tesi: Doctorat). Universitat Pompeu Fabra, 2004-12-22. 
  4. Presentació del llibre El atroz desmoche i ressenya de l'obra. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 23.11.2006. 
  5. Damián López, J. «Comentari del llibre "El atroz desmoche. La destrucción de la universidad española por el franquismo, 1936-1945"» (en castellà). Historía de la Educación. Ediciones de la Universidad de Salamanca, 25, 2006, pàg. 648 [Consulta: 9 octubre 2019].
  6. «Càrrecs a la Universitat Pompeu Fabra (UPF)». [Consulta: 13 octubre 2019].
  7. «Membres | IdentiCat». [Consulta: 9 octubre 2019].
  8. «Notícies: El projecte RegioCat». UOC, 05-12-2018. [Consulta: 9 octubre 2019].
  9. «El grup | IdentiCat». [Consulta: 9 octubre 2019].
  10. «Membres del consell de redacció de Rubrica Contemporanea». UOC. [Consulta: 9 octubre 2019].
  11. «Dictatorships and Democracies. Journal of History and Culture. Editorial council members» (en anglès). [Consulta: 9 octubre 2019].
  12. Blas, Jose Andres de. «Represura: Miembros del Consejo editorial» (en castellà). [Consulta: 9 octubre 2019].
  13. «Col·laboracions de Jaume Claret» (en castellà). Conversación sobre la historia. [Consulta: 9 octubre 2019].
  14. «Editorial Crítica | Planeta de Libros» (en es-es). [Consulta: 9 octubre 2019].
  15. «Articles de Jaume Claret a Núvol» (en català). [Consulta: 9 octubre 2019].
  16. «Ara Llegim. Articles d'opinió de Jaume Claret» (en català). [Consulta: 9 octubre 2019].
  17. PAÍS, Ediciones EL. «Articles escrits per Jaume Claret Miranda | EL PAÍS Catalunya» (en català). [Consulta: 9 octubre 2019].
  18. «Obres de Jaume Claret a Política & prosa» (en català). [Consulta: 9 octubre 2019].
  19. Ruiz-Manjón, Octavio «El atroz desmoche. La destrucción de la universidad española por el franquismo. Jaume Claret Miranda». El Cultural, 28-09-2006.
  20. De Lucas, Miguel «El sabio, el tuerto y la esposa del diablo». Revista Contexto, 26-07-2017.
  21. Rodríguez López, Carolina «Jaume Claret Miranda, El atroz desmoche. Ladestrucción de la Universidad española por el fran-quismo, 1936-1945, Barcelona, Crítica, 2006,523 pp.». CUADERNOS DEL INSTITUTO ANTONIO DE NEBRIJA, 2017, pàg. 305-306.
  22. Marimon, Sílvia «Rafael Latorre, el general antifranquista de Franco». Diari Ara, 24-06-2019.
  23. Del Arco Blanco, Miguel Ángel «Las memorias del general franquista que ganó la guerra y perdió la paz». Revista Contexto, 01-09-2019.
  24. Playà Maset, Josep «Diario secreto de un general franquista». La Vanguardia, 16-09-2019.
  25. Arjona, Daniel «Miedo y asco en la España de Franco: los diarios perdidos del general Latorre Roca». El Confidencial, 30-09-2019.

BibliografiaModifica