Jaume Fuster i Guillemó

novel·lista, assagista i guionista català
Per a altres significats, vegeu «Jaume Fuster Alzina».

Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 17 de novembre de 1945[5] - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener de 1998) va ser un escriptor, assagista i traductor català.[6] Lligat a l'activisme cultural fou un del fundadors i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Escriptor de l'anomenada generació dels setanta, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, autor de nombroses obres policíaques i negres, se situa com a pont entre la novel·lística de Manuel de Pedrolo i la de les generacions més joves.[7] Ell és, per tant, qui fa possible la continuïtat del gènere.[8]

Infotaula de personaJaume Fuster i Guillemó
Nom original(ca) Jaume Fuster Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 novembre 1945 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort31 gener 1998 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
President de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
1995 – 1998
← Avel·lí Artís-GenerAntònia Vicens i Picornell → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióNovel·lista, polític i guionista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Breu història del teatre català

De mica en mica s'omple la pica
Tarda, sessió contínua, 3,45 L'illa de les tres taronges
L'anell de ferro
El jardí de les palmeres

Premis
Premi Ciutat de Palma de novel·la 1975 per Tarda sessió contínua, 3.45 - Collita de sang [1]

Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig 1989 per la seva traducció de Bella del senyor d'Albert Cohen
Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 1993 per El jardí de les Palmeres
Una biblioteca pública del barri de Gràcia de Barcelona du el seu nom.[2]
Una placa recorda la finca del carrer Tallers on va néixer.[3] La ciutat de la Seu d'Urgell li va dedicar un carrer.[4]


IMDB: nm0299382 Modifica els identificadors a Wikidata
Placa commemorativa a la casa natal de Jaume Fuster, al carrer Tallers, 65.

Vida i obraModifica

El 1966 comença a col·laborar amb Presència i un any més tard, publica Breu història del teatre català. El 1969, un cop acabat el servei militar a Mallorca, es casa amb l'escriptora Maria Antònia Oliver. El 1972 publica De mica en mica s'omple la pica, un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts des de llavors. El 1975 va rebre el Premi Ciutat de Palma-Gabriel Maura de novel·la per Tarda, sessió contínua, 3,45 (també coneguda com Collita de sang).

En els darrers anys del franquisme va ser un dels fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i en va integrar la Comissió Gestora. Més endavant en va esdevenir secretari (1978) i president (1995-1998). Juntament amb Xavier Romeu i Juvé i molts d'altres fou membre dels col·lectius d'escriptors Ofèlia Dracs (de novel·la eròtica), Trencavel (escriptors de l'Esquerra Independentista) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana. Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) en fou un dels principals dirigents a la dècada dels 1970.

Relacionat amb el seu aspecte literari, Jaume Fuster va organitzar la campanya «Català, llengua oficial» emmarcada dins del II Congrés de Cultura Catalana l'any 1977. «Fou membre d'una generació de lluitadors i intel·lectuals crítics, allunyats del conformisme i compromesos amb la realitat social i nacional dels Països Catalans, el que els va dur a participar del combat per a la llengua i la identitat catalana per assolir la plena normalitat nacional política i cultural».[9]

A banda d'escriptor de novel·la policíaca, també excel·leix com a traductor del francès al català i castellà. El 1989 va rebre el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig per a la seva traducció del francès de la novel·la Bella del senyor, d'Albert Cohen.

El 1993 és guardonat amb el Premi Ramon Llull de novel·la per El Jardí de les palmeres, obra que tanca la trilogia d'espasa i bruixeria iniciada per L'illa de les Tres Taronges (1983). El desembre d'aquell mateix any serà escollit «Escriptor del mes». Aleshores va dir «si perdem el català, la humanitat haurà perdut una llengua i això no es pot permetre».[10] El seu darrer llibre, La mort de Guillem, publicat 1996 tracta l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador per militants de l'extrema dreta valenciana.

Àlex Martín Escribà ha dividit en cinc cicles el conjunt de la seva obra: el d'Enric Vidal, el de Lluís Arquer, el cicle d’homenatges i un darrer cicle de caràcter experimental.[11] No podem oblidar que Fuster no es va dedicar únicament a la tasca creativa, sinó que va jugar el paper de figura global (divulgador, dinamitzador, estudiós, director de la prestigiosa col·lecció «La Negra» de La Magrana, etc.) dins de l'univers de les lletres catalanes de la segona meitat del segle xx. No debades Josep Maria Castellet va manifestar: «Jaume Fuster pensava sempre des del punt de vista de la literatura, és a dir, d'una manera cultural, cívica i global», és a dir, des de la posició de defensa de la llengua com a vehicle perfectament vàlid per a tota mena de textos i des de la voluntat d'innovar i experimentar noves i nombroses possibilitats. I en això Fuster no va fer altra cosa que recollir la torxa de la tasca iniciada pel seu mestre, Manuel de Pedrolo, al qual va estudiar i definir amb enorme admiració.[12]

Mor el 31 de gener de 1998, a l'edat de 52 anys, a causa d'un càncer de pulmó detectat tot just aquell Nadal.[13]

Bibliografia [14][6]Modifica

NarrativaModifica

Novel·la de gènere negre i d'intriga
  • 1971: Abans del foc 
  • 1972: De mica en mica s'omple la pica
  • 1976: Tarda sessió contínua, 3.45
  • 1982: La corona valenciana
  • 1987: Sota el signe del sagitari
  • 1987: Quan traslladeu el meu fèretre
  • 1993: Micmac (amb Antoni Lloret)
  • 1993: Anna i el detectiu
Narrativa breu de gènere negre
  • 1984: Les claus de vidre
  • 1989: Vida de gos i altres claus de vidre
Novel·la d'aventura fantàstica
  • 1983-1993: Cròniques del món conegut (Trilogia)
    • 1983: L'illa de les tres taronges
    • 1985: L'anell de ferro
    • 1993: El jardí de les palmeres
Narrativa breu d'aventura fantàstica
  • 1986: La matèria dels somnis
Ficció política i sàtira
Narrativa breu de diversos gèneres
Guió de còmic

Guions (televisió i cinema)Modifica

Amb data d'emissió o d'estrena

TeatreModifica

  • 1983: Les cartes d'Hèrcules Poirot

Assaig, entrevistesModifica

  • 1967: Breu història del teatre català
  • 1978: El Congrés de Cultura Catalana (Què és i què ha estat)
  • 1985: Diàlegs a Barcelona (Manuel Vázquez Montalbán/Jaume Fuster)

ReferènciesModifica

  1. Premi Llorenç Villalonga de novel·la (Ciutat de Palma)
  2. Web de la biblioteca Jaume Fuster
  3. Ravalnet
  4. Carrer de Jaume Fuster 42° 21′ 37.18″ N, 1° 27′ 50.68″ E / 42.3603278°N,1.4640778°E / 42.3603278; 1.4640778
  5. «Jaume Fuster Guillemó». Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 2 desembre 2014].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Jaume Fuster i Guillemó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Guillem-Jordi Graells, redescobrir Jaume Fuster». Vilaweb, 30-01-2013. [Consulta: 14 abril 2020].
  8. Nadal, Marta. Vint escriptors catalans. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, juny 1997. ISBN 84-7826-840-5. 
  9. "Jaume Fuster: Una vida pels Països Catalans", en Lluitadors.cat, consulta l'1 de juny 2012
  10. Jaume Fuster, citat per Juanjo Ballabriga al diari Segre el 5 de desembre de 1993, citat al Centre de Documentació en Sociolingüística de la Secretaria de Política Lingüística
  11. Martín Escribà, Àlex. Jaume Fuster, gènere negre sense límits. Barcelona: Alrevés. ISBN 978-84-17077-34-1. 
  12. Villalonga, Anna Maria. «Jaume Fuster: el gènere negre sense límits». Núvol, 23-02-2018. [Consulta: 14 abril 2020].
  13. «Jaume Fuster», anuaris.cat, Fundació Catalunya
  14. «Jaume Fuster i Guillemó». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
  15. «Jaume Fuster», anuaris.cat, op.cit.

Enllaços externsModifica