Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, (en anglès James II of England) nascut el 14 d'octubre de 1633 i mort el 16 de setembre de 1701, regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.
Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia  |
Nom original | (en) James II  |
---|
Biografia |
---|
Naixement | 14 octubre 1633 (Julià)  Londres  |
---|
Mort | 16 setembre 1701 (67 anys) Saint-Germain-en-Laye (França)  |
---|
Causa de mort | Hemorràgia cerebral  |
---|
Sepultura | castell de Windsor  |
---|
|
Rei d'Anglaterra i Rei d'Escòcia |
---|
6 de febrer de 1685 – 11 de desembre de 1688 |
|
|
Dades personals |
---|
Ideologia política | Jacobitisme  |
---|
Religió | Església Catòlica Romana  |
---|
Activitat |
---|
Ocupació | Polític, traficant d'esclaus i sobirà  |
---|
Membre de | |
---|
Carrera militar |
---|
Rang militar | almirall  |
---|
Conflicte | Batalla de les Dunes  |
---|
Altres |
---|
Títol | Duc  |
---|
Dinastia | Dinastia Estuard |
---|
Cònjuge | Anne Hyde (1659–) Maria de Mòdena (1673–)  |
---|
Parella | Catherine Sedley, Countess of Dorchester (en) Arabella Churchill Margaret Brooke (en)  |
---|
Fills | Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia child1 Stuart (en)  Catherine Laura Stuart (en)  Arabella FitzJames (en)  Catherine Stuart (en)  Henrietta Stuart (en)  child2 Stuart (en)  child3 Stuart (en)  Catherine Sheffield, Duchess of Buckingham and Normanby (en)  Elizabeth Stuart (en)  child5 Stuart (en)  child4 Stuart (en)  James Darnley (en)  Charlotte Maria Stuart (en)  Edgar Stuart, Duke of Cambridge (en)  Louisa Maria Teresa Stuart James Stuart James Francis Edward Stuart Anna de la Gran Bretanya Charles Stuart, Duke of Kendal (en)  Enriqueta Fitz-James Enric Fitz-James Charles Stuart, Duke of Cambridge (en)  James Fitz-James Stuart Charles Stuart, Duke of Cambridge (en)  Isabel Stuart Charles Darnley (en)  |
---|
Pares | Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia Enriqueta Maria de França |
---|
Germans | Enriqueta d'Anglaterra, Maria Enriqueta Stuard, Elisabet Stuart, Anna d'Anglaterra, Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia i Enric Stuart  |
---|
Premis |
Signatura |
|
|
|
|
 |
|
La seva política religiosa d'impulsar la tolerància per protegir els catòlics -ell mateix s'havia convertit al catolicisme- i el seu absolutisme van dur a l'esclat de la Gloriosa Revolució de 1688 en què fou destronat; aleshores, la corona no passà pas al seu fill Jaume Estuard, catòlic com ell, sinó a la seva filla, protestant, Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia (1689-1694) casada amb Guillem, príncep d'Orange-Nassau, stadhouder dels Països Baixos, reconegut el 1689 com a cogovernant amb la seva muller, per la qual cosa, esdevingué Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia.
Jaume II va intentar recuperar les seves corones desembarcant a Irlanda el 1689, però, després de la seva derrota a la Batalla del Boyne a l'estiu de 1690, se'n tornà a França, on passà la resta de la seva vida sota la protecció del seu cosí i aliat Lluís XIV
El triomf de la Gloriosa Revolució va significar a Anglaterra i Escòcia la fi de l'absolutisme i l'inici de la monarquia parlamentària.