Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia

Rei d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia (en anglès James II of England; Londres, 14 d'octubre de 1633 - Saint-Germain-en-Laye, 16 de setembre de 1701) fou un membre de la dinastia Stuart que regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.

Plantilla:Infotaula personaJaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) James II Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 octubre 1633 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort5 setembre 1701 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Saint-Germain-en-Laye (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacastell de Windsor Modifica el valor a Wikidata
Jacobite pretender (en) Tradueix
11 desembre 1688 – 16 setembre 1701
Monarca d'Irlanda
6 febrer 1685 – 11 desembre 1688
← Carles II d'Anglaterra i d'EscòciaMaria II d'Anglaterra i d'Escòcia →
Monarca d'Escòcia
6 febrer 1685 (Julià) – 11 desembre 1688
← Carles II d'Anglaterra i d'EscòciaMaria II d'Anglaterra i d'Escòcia →
Monarca d'Anglaterra
6 febrer 1685 – 11 desembre 1688
← Carles II d'Anglaterra i d'EscòciaMaria II d'Anglaterra i d'Escòcia →
Duc de York
14 octubre 1633 – 6 febrer 1685
Duc de Normandia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
IdeologiaJacobitisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, sobirà, traficant d'esclaus, monarca Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militaralmirall Modifica el valor a Wikidata
Conflictebatalla de les Dunes Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de York (1633–1685)
Monarca d'Escòcia
Monarca d'Anglaterra
Monarca d'Irlanda Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Estuard Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria de Mòdena (1673–)
Anne Hyde (1659–1671) Modifica el valor a Wikidata
ParellaCatherine Sedley
Arabella Churchill
Margaret Brooke Modifica el valor a Wikidata
FillsCharles Darnley
 ()
child1 Stuart
 () Maria de Mòdena
Charles Stuart, Duke of Cambridge
 () Anne Hyde
Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia
 () Anne Hyde
James Stuart
 () Anne Hyde
Anna de la Gran Bretanya
 () Anne Hyde
Charles Stuart, Duke of Kendal
 () Anne Hyde
Enriqueta Fitz-James
 () Arabella Churchill
Edgar Stuart, Duke of Cambridge
 () Anne Hyde
Henrietta Stuart
 () Anne Hyde
James Fitz-James Stuart
 () Arabella Churchill
Catherine Stuart
 () Anne Hyde
Arabella FitzJames
 () Arabella Churchill
Enric Fitz-James
 () Arabella Churchill
Catherine Laura Stuart
 () Maria de Mòdena
child2 Stuart
 () Maria de Mòdena
Isabel Stuart
 () Maria de Mòdena
Charles Stuart, Duke of Cambridge
 () Maria de Mòdena
Elizabeth Stuart
 () Maria de Mòdena
child3 Stuart
 () Maria de Mòdena
Charlotte Maria Stuart
 () Maria de Mòdena
child4 Stuart
 () Maria de Mòdena
James Darnley
 () Catherine Sedley
child5 Stuart
 () Maria de Mòdena
Catherine Sheffield, Duchess of Buckingham and Normanby
 () Catherine Sedley
James Francis Edward Stuart
 () Maria de Mòdena
Louisa Maria Teresa Stuart
 () Maria de Mòdena Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles I d'Anglaterra i d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata  i Enriqueta Maria de França Modifica el valor a Wikidata
GermansEnriqueta d'Anglaterra
Maria Enriqueta Stuard
Elisabet Stuart
Anna d'Anglaterra
Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
Enric Stuart Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 1976 Modifica el valor a Wikidata

El 1664, el duc de York va rebre el control de les colònies angleses al nord del riu Delaware i la rendició del Fort Amsterdam al Regne Unit el 1664 fou una de les raons de la Segona guerra Anglo-Holandesa. Va crear la província de Nova York a partir de l'antic territori holandès i va rebatejar Nova Amsterdam com a Nova York.[1] Al final de la Segona guerra Anglo-Holandesa, pel tractat de Westminster[2] els neerlandesos van guanyar el control de Surinam i, a canvi, els anglesos van passar a controlar Nova Amsterdam.

La seva política religiosa d'impulsar la tolerància per protegir els catòlics -ell mateix s'havia convertit al catolicisme- i el seu absolutisme van dur a l'esclat de la Gloriosa Revolució de 1688 en què fou destronat; aleshores, la corona no passà pas al seu fill Jaume Estuard, catòlic com ell, sinó a la seva filla, protestant, Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia (1689-1694) casada amb Guillem, príncep d'Orange-Nassau, stadhouder dels Països Baixos, reconegut el 1689 com a cogovernant amb la seva muller, per la qual cosa, esdevingué Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia.

Jaume II va intentar recuperar les seves corones desembarcant a Irlanda el 1689, però, després de la seva derrota a la batalla del Boyne a l'estiu de 1690, se'n tornà a França, on passà la resta de la seva vida sota la protecció del seu cosí i aliat Lluís XIV

El triomf de la Gloriosa Revolució va significar a Anglaterra i Escòcia la fi de l'absolutisme i l'inici de la monarquia parlamentària.

Referències

modifica
  1. Homberger, Eric. Owl Libros. The Historical Atlas of New York City: A Visual Celebration of 400 Years of New York City's History, 2005, p. 34. ISBN 0805078428. 
  2. Westdorp, Martina. «Behouden of opgeven ? Het lot van de nederlandse kolonie Nieuw-Nederland na de herovering op de Engelsen in 1673» (en neerlandès). De wereld van Peter Stuyvesant. Arxivat de l'original el 30 de juny 2008. [Consulta: 1r novembre 2008].