Jaume I d'Anglaterra

Jaume VI d'Escòcia o Jaume I d'Anglaterra i IrlandaCharles James— (19 de juny, 1566 - 27 de març, 1625) fou el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint el darrer monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.

Infotaula de personaJaume VI d'Escòcia
Jaume I d'Anglaterra
James I of England by Daniel Mytens.jpg
Retrat per Daniel Mytens, 1621 modifica
Biografia
Naixement19 juny 1566 modifica
Edimburg modifica
Mort27 març 1625 (Julià) modifica (58 anys)
Herefordshire modifica
Causa de mortDisenteria modifica
Lloc d'enterramentAbadia de Westminster 
  Rei dels escocesos
24 de juliol de 1567 – 27 de març de 1625
  Rei d'Anglaterra i d'Irlanda
24 de març de 1603 – 27 de març de 1625
Dades personals
ReligióAnglicanisme i església d'Escòcia modifica
Activitat
OcupacióPoeta i escriptor modifica
Altres
TítolDuc modifica
Casa reialDinastia Stuart Dinastia Stuart
CònjugeAnna de Dinamarca
FillsEnric Frederic, Príncep de Gal·les
Elisabet de Bohèmia
Carles I d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda
ParesHenry Stuart, Lord Darnley
Maria d'Escòcia
Signatura
James I of England signature.svg modifica

Union of the Crowns Royal Badge.svg

Find a Grave: 1974 Modifica els identificadors a Wikidata

Era fill de Henry Stuart (1545-1567), duc d'Albany, i de Maria Stuart, (1542-1587) reina d'Escòcia. Governà Escòcia com Jaume VI des del 24 de juliol de 1567 fins a la seva mort, i des de l'anomenada Unió de les Corones que havia heretat, a Anglaterra i Irlanda com a Jaume I des del 24 de març de 1603 fins a la seva mort.

El rei Jaume VI d'Escòcia i I d'Anglaterra

El regne de Jaume sobre Escòcia fou reeixit, però no va ser el cas a Anglaterra, on fou incapaç d'arribar a un acord mutu amb un Parlament hostil a les seves intencions, la negativa per part de la Cambra dels Comuns d'imposar imposts prou alts enfonsà les finances reials. Les seves idees favorables a l'absolutisme polític, la mala administració del fons reial i el seu seguit de favorits poc populars foren factors importants que assentaren la base de la Guerra Civil Anglesa, durant la qual el fill i successor d'en Jaume, Carles I, va ser jutjat i executat. Durant la mateixa vida de Jaume I, però, els successius governs del regne d'Anglaterra i del d'Escòcia foren relativament estables.

Juntament amb Alfred el Gran, Jaume és sovint considerat un dels personatges més intel·lectuals i cultivats que mai arribaren al tron d'Anglaterra o Escòcia. Sota el seu regne, la prosperitat cultural cultivada per l'Anglaterra d'Elisabet I va continuar: la ciència, la literatura i l'art, camps on il·lustres personatges com Francis Bacon i William Shakespeare participaren, visqueren un període daurat. El mateix Jaume era un erudit amb talent que escrigué obres com ara Daemonologie (1597), The True Law of Free Monarchies (La veritable llei de les monarquies lliures) (1598) Basilikon Doron (1599) i A Counterblaste to Tobacco (1604).

Matrimoni i fillsModifica

El 20 d'agost de 1589 es va casar per poders, encara que la cerimònia oficial es va fer a Oslo el 23 de novembre, amb la princesa Anna de Dinamarca (1574-1619) de només catorze anys, filla del rei Frederic II de Dinamarca (1534-1588) i de Sofia de Meckenburg (1557-1631). Fruit d'aquest matrimoni nasqueren:

Precedit per:
Maria
 
Rei d'Escòcia

(Llista de reis d'Escòcia)
(1567–1625)
Succeït per:
Carles I
(fill)
Precedit per:
Elisabet I
 
Rei d'Anglaterra i Irlanda

(Llista de reis d'Anglaterra)
(1603–1625)