Jaume Isern i Hombravella

metge català

Jaume Isern i Hombravella (el Masnou, Maresme, 7 d'agost de 1869l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1 de maig de 1936) fou un metge catalanista.[1]

Infotaula de personaJaume Isern i Hombravella
Jaume Isern Hombrevella.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 agost 1869 Modifica el valor a Wikidata
el Masnou (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 1936 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, degà, farmacèutic Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsMontserrat Isern Rabascall (filla)
Josep Pere Isern Maristany (pare)
Enric Ribas i Ribas (cunyat) Modifica el valor a Wikidata

I fou metge titular, Inspector de Sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.[1]

BiografiaModifica

Fill del capità de vaixell de marina mercant i alcalde del Masnou Josep Isern i Maristany (1828-1902) i de Maria Hombravella i Oliver (1831-1903). Fou germà de Francesc (1860-1937), Josep (1864-?), Jacint (1868-?), i Maria (7 d'agost de 1869-?), la seva germana bessona, que es va casar amb el cirurgià Enric Ribas i Ribas.[2]

Obtingué el títol de batxillerat a Barcelona el 1886 i el de llicenciat en Farmàcia el 1892, també a Barcelona, on guanyar el premi extraordinari de llicenciatura. I no serà fins 1894 que obtingué el títol de llicenciat en Medicina.[3]

Durant els curs 1889-1890 fou vicepresident de la Secció de Medicina del Centre Escolar Catalanista i poc després, s’integraria a la Lliga Catalana.[3][4] Més tard fou delegat a l'Hospitalet de Llobregat de la conservadora Unió Catalanista.[3]

Va exercir la medicina en una línia de vapors que unia Catalunya amb els Estats Units. Després va treballar de metge titular als pobles de Gratallops i de Porrera, on conegué la seva futura muller, Maria Rabascall Aguiló.[3]

No serà fins al 1899, que es traslladà a l'Hospitalet de Llobregat per exercir com a metge titular, Inspector de Sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'ajuntament de l'Hospitalet, on va residir i exercir la medicinaal barri del Centre.[1]

En aquesta localitat riberenca presidí la comissió organitzadora del Foment Autonomista de l'Hospitalet i signà al 1906 els estatuts de legalització d'aquesta entitat, la qual, tenia com objectiu obtenir l'autonomia de Catalunya i impulsar la Cultura Local, la qual fou la creadora de les "Escoles Catalanes Dr. Robert" (1906-1936).[5] Posteriorment, per desavinences en els plantejament pocs radicals de l'entitat, es donà de baixa d'aquesta entitat.[1] També fundà el 4 d'abril de 1916 en temps que era alcalde de l'Hospitalet Josep Rius, la delegació o Patronat Local de l'Obra dels Homenatges a la Vellesa, seguint les petjades del seu amic en Franccsc Moragas, fundador de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, amb l'objectiu perquè el poble aprengués a dignificar la vellesa, a tenir aquell amor i respecte per les persones grans. Patronat Local en el qual fins a la seva mort n'ha estat com a secretari del Patronat un dels mes actius elements.[6]

Dins del catalanisme, va participar com a congressista al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana de l'any 1906. I també fou president de la delegació de Palestra a l’Hospitalet, des que es va fundar l’any 1930.[4]

Al 1930 s'hi fes construí, pels germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt, una casa com a residència familiar i consultori mèdic privat anomenada Xalet Ysern, una casa d'estil racionalista a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de Correus, on actualment s'ubica la Comissaria de Policia Nacional.[7]

Amb motiu dels fets del 6 d'octubre de 1934 ocorreguts a l'Hospitalet, en Jaume com a metge, va haver de curar alguns ferits a dins del Cinema Oliveras, cosa que li va provocar algun que d'altra maldecap, ja que va ser acusat d'haver-hi participat als fets.[1]

Fou amic de Pere Ferrés-Costa, qui li dedica la poesia "L'Ermita de Bellvitge", la qual va ser publicada al número 20 del periòdic d'informació local, il·lustrat i literari "La Ressenya" (15 de setembre de 1907).[1] Fou col·laborador de la publicació L'ESPILL, un periòdic quinzenal adreçat al lector de l’Hospitalet, amb informació cultural, esportiva, científica i política.[8]

Fou pare d'en:[4] Josep Isern i Rabascall (1902-1974),[9] farmacèutic, metge i també com el pare, un reconegut republicà; la Núria (1908); la Fanny/Francisca, mestra; en Teòfil; en Salvador (1910-1997);[10] en Jaume Isern Rabascall (1912-2006), metge catalanista exiliat a Caracas per la Guerra Civil Espanyola; i de la Montserrat Isern Rabascall (1900-1986), galerista d'art,[2] comerciant d'art català i fundadora de la galeria d’art Syra, sent la primera dona responsable d'una galeria d’art[11] i la primera persona en crear una "Fira de Dibuix al carrer" a la ciutat de Barcelona.[12]

A l'edat de 66 anys en haver assolit l'edat reglamentaria, va ser jubilat per l'Ajuntament de l'Hospitalet, com a metge titular e Inspector Municipal de Sanitat.[13] L'1 de maig de 1936 va morir, a l'Hospitalet de Llobregat quan faltaven poques setmanes perquè esclatés la Guerra Civil.[4] A l'acte d'enterrament de les despulles del doctor Isern, va esdevenir una gran manifestació de dol, i va ser presidit per les autoritats, els filis i els familiars d'Isern. I al que assistiren per a retre-li homenatge un nombrós contingent d'amics, així com representacions de diversos centres polítics, culturals i científics als quals havia pertany.[13]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Marcé i Sanabra, Francesc. Hospitalencs d'ahir. Ateneu de Cultura Popular, 1994. 
  2. 2,0 2,1 «[https://xam.diba.cat/sites/xam.diba.cat/files/fons_francesc_isern_hombravella_arxiu_municipal_del_masnou_2.pdf EL FONS. FRANCESC ISERN I HOMBRAVELLA. CATÀLEG]». ARXIU MUNICIPAL DEL MASNOU, 14-10-2019. [Consulta: 7 març 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Calbet i Camarasa, Josep M.; Montaña i Buchaca, Daniel. Metges i farmacèutics catalanistes (1880-1906). Valls: Cossetània Edicions, 2001, p. 90. ISBN 84-95684-05-5. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Gil Meseguer, Enric «JAUME ISERN RABASCALL, DE LA FACULTAT DE MEDICINA AL FRONT DE GUERRA I A L’EXILI». No en van tornar. Exili i emigració dels hospitalencs a Amèrica (1937­1965). Centre d’Estudis de l’Hospitalet, juny 2014, pàg. 111-113 [Consulta: 7 març 2022].
  5. «Escoles catalanes del Dr. Robert, Cor Infantil». Portal d’imatges de l’Arxiu Municipal. [Consulta: 17 març 2022].
  6. «In Memoriam. L'Esguard. Any IV. Número 35» p. 6. Portal d’imatges de l’Arxiu Municipal l'Hospitalet de Llobregat, maig 1936. [Consulta: 7 març 2022].
  7. «Pablo Picasso i Montserrat Isern Rabascall». Arxiu Municipal de L'Hospitalet de Llobregat. [Consulta: 7 març 2022].
  8. «l'Espill. Any III. Número 34» p. 3. Portal d’imatges de l’Arxiu Municipal l'Hospitalet de Llobregat, 10-05-1936. [Consulta: 7 març 2022].
  9. «Exili de 1939: exili exterior. Apartat Europa. Apartat França. Josep Isern Rabascall». Museu d'Història de la Medicina de Catalunya. [Consulta: 31 març 2022].
  10. «Salvador Isern Rabascall» (en castellà). MyHeritage. [Consulta: 31 març 2022].
  11. Montañés, José Ángel. «La rebotiga de les galeries d'art». El Pais, 17-01-2013. [Consulta: 7 març 2022].
  12. Sempronio «Montserrat Isern, en la "Syra petita». La Vanguardia, 09-09-1986, pàg. 34 [Consulta: 7 març 2022].
  13. 13,0 13,1 «Espill. Any II. Número 13» p. 2. Portal d’imatges de l’Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat, 16-06-1935. [Consulta: 7 març 2022].