Jaume Llaverola i Vidal

jugador d'hoquei sobre patins català

Jaume Llaverola i Vidal (Igualada, 31 de juliol de 1975) és un porter professional d'hoquei sobre patins català. Format a l'Igualada HC, ha jugat al FC Barcelona, a l'HC Piera, al CH Lloret i al HC Liceo i ha estat considerat un dels millors porters de la història.[1] Fou porter de la selecció espanyola d'hoquei, amb la qual es proclamà campió del món i d'Europa. L'any 2004 optà, juntament amb David Cáceres, per abandonar la selecció espanyola i continuà jugant a la selecció catalana[2] fins al 2010. Ha estat durant 11 anys porter de la Selecció catalana d'hoquei patins amb la qual guanyà una Copa Amèrica i tres Golden Cups.[3] Amb la selecció catalana fou escollit millor porter de la Copa Amèrica d'hoquei patins masculina 2008.

Infotaula de personaJaume Llaverola i Vidal
Biografia
Naixement31 juliol 1975 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador d'hoquei sobre patins Modifica el valor a Wikidata
Esporthoquei sobre patins Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPorter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Feather-media-controls-shuffle.svg Feather-core-target.svg
1993–1994 FC Barcelona
1994–1995 Hoquei Club Piera
1995–2004 Igualada HC
2004–2005 CH Lloret
2005–2010 HC Liceo
2010–2011 Igualada HC
2011–2014 Blanes HC
2014– Girona CH
valor desconegut–1993 Igualada HC
valor desconegut–valor desconegut Escola Pare Ramon Castellfort i Miranda Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional Feather-media-controls-shuffle.svg
valor desconegut–2004 Flag of Spain.svg  Espanya
valor desconegut–2010 Flag of Catalonia.svg  Catalunya Modifica el valor a Wikidata

TrajectòriaModifica

Jaume Llaverola començà a jugar al Ramon Castelltort, a Igualada, la seva ciutat natal.[3] Escollí ser porter, ja que de petit era obès i no sabia patinar.[4] El Sr. Subirana el va fitxar per l'Igualada HC després de veure'l jugar amb els seus germans. Amb l'Igualada HC va aprendre i va anar pujant de categories[3] i fou porter suplent de Carles Folguera.

La temporada 1993-1994 formà part de la Secció d'hoquei patins del Futbol Club Barcelona.[5] Jugà el primer partit de lliga, però fou suplent durant tota la temporada, excepte en els dos partits finals de play-off en què fou la figura de l'equip.[6] La temporada 1994-1995 jugà a l'Hoquei Club Piera[7] fent una bona campanya, i el juny de 1995 fitxà per l'Igualada HC, per substituir la baixa de Carles Folguera.[8] Jugà a l'Igualada HC fins a la temporada 2003-2004, essent el club on va aconseguir els èxits més importants de la seva carrera professional, incloent-hi 4 Copes d'Europa, 3 Supercopes d'Europa i 2 Lligues espanyoles, i on va arribar a ser capità. Malgrat això, el club va decidir donar-li la carta de llibertat el juny del 2004. Mesos abans Llaverola havia demanat la baixa per problemes extraesportius, però el club la hi havia negat. Abans de començar els play-offs pel títol, la directiva va fer marxa enrere i li va anunciar que li concediria la baixa a final de temporada, cosa que llavors ell ja no volia.[9]

Després de jugar una temporada al Club Hoquei Lloret (2004-2005) fitxà pel Hockey Club Liceo de la Corunya, club on jugà entre 2005 i 2010, guanyant la Copa de la CERS de l'any 2010. Una de les condicions posades per signar pel Liceo va ser que si la selecció catalana el cridés, el club gallec es comprometria a no posar impediments a la seva participació.[9] Al final de la temporada 2009-2010 optà per no renovar pel Liceo i signà de nou com a porter de l'Igualada HC, el club de la seva ciutat natal. Després d'una temporada al club de l'Anoia, fitxà la temporada 2011-2012 pel Blanes HC.[10] El 2014 fitxà pel Girona CH, club amb el qual complí els 46 anys en la seva octava temporada al club.[11] Durant el seu pas pel club igualadí manifestà interès a seguir sempre vinculat al món de l'hoquei d'alguna manera, i es veia sent entrenador un cop es retirés com a jugador.[3] El 7 de maig de 2014 comunicà que la següent temporada jugaria al Girona CH amb l'objectiu de fer-lo pujar de categoria, ja que en aquell moment disputava partits a Primera Catalana, dues lligues per sota de la màxima categoria.[12] El 30 de juny de 2022 el club gironí anuncià la seva renovació per a una temporada més, amb 47 anys d'edat, 30 a l'elit estatal i 8 com a porter del club.[13]

PalmarèsModifica

Igualada HCModifica

FC BarcelonaModifica

HC LiceoModifica

Selecció catalanaModifica

Selecció espanyolaModifica

ReferènciesModifica

  1. La Voz de Galicia, 28 de febrer de 2005, Las negociaciones con el portero Jaume Llaverola están muy avanzadas (castellà)
  2. Diario de León, 30/03/2004, Los internacionales prefieren jugar defendiendo a Cataluña (castellà)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Anoia Diari, 30 juny 2010, Parlem amb Jaume Llaverola, nou porter de l'Igualada Hoquei Club
  4. La Opinión Coruña, 14 de maig de 2010, Jaume Llaverola: ´Elegí ser portero porque era gordito y no sabía patinar´ (castellà)
  5. Mundo Deportivo, 9 de juliol de 1993, El Barça presenta a sus cracks
  6. Mundo Deportivo, 28 de juny de 1994, Llaverola, de suplente a héroe (castellà)
  7. Mundo Deportivo, 1 d'octubre de 1994, Niu d'Or Piera-ONCE Igualada 0-1
  8. Mundo Deportivo, 15 de juny de 1995, Igualada rubrica el fin de un ciclo
  9. 9,0 9,1 «Fet a cops. Perfil del porter del Grup Lloret, Jaume Llaverola». LaMalla.cat, 22-04-2005. Arxivat de l'original el 28 juny 2013.
  10. «Perfil a rinkhockey.net». rinkhockey.net. [Consulta: 1r octubre 2015].
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Brucet, Carles. «Jaume Llaverola, un mite de l'hoquei patins que ja acumula 30 temporades a l'elit». CCMA.cat, 26-11-2021. [Consulta: 29 novembre 2021].
  12. «El veterà Jaume Llaverola fitxa pel Girona de Primera Catalana». DiarideGirona.cat, 07-05-2014. [Consulta: 30 juny 2022].
  13. «Jaume Llaverola renova amb el Garatge Plana Girona amb 47 anys». CCMA.cat, 30-06-2022. [Consulta: 30 juny 2022].

Enllaços externsModifica