Jaume Pomar i Fuster
Jaume Pomar i Fuster (Palma, Mallorca, 1868 - Palma, Mallorca, 1910) va ser un pedagog mallorquí.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1868  Palma (Mallorca) |
| Mort | 1910 (41/42 anys) Palma (Mallorca) |
| Dades personals | |
| Formació | Institut Balear Universitat de Barcelona Universitat de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagog, dramaturg |
| Família | |
| Parents | Jaume Pomar i Llambias (net) |
Estudià a l'Institut Balear de Palma i més endavant va estudiar i es llicencià en Filosofia i Lletres a Barcelona el 1892. Posteriorment es va doctorar a la Universitat de Madrid amb la tesi Historia crítica del sinete en el siglo XVIII el 1897. Fou catedràtic a Palma fins al 1902 que guanyà la càtedra de Geografia i Història a Maó, on portà a terme una destacada tasca cultural. A Menorca forma part del grup dels fundadors de l'Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó. Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona del 1890 i del 1891 amb la composició Glorificació de la parla catalana. Va publicar diverses obres de crítica històrica i literària, com El arte y la ciencia (1889), El último antipapa (1899), Reyes y príncipes santos (1907), entre altres, i també, el 1904, l'interessant estudi, amb aportació de noves dades, Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción pública en Mallorca,[1] el qual, posteriorment, el 1990 serà reeditat i traduït al català pel seu net, el poeta Jaume Pomar Llambias.[2] També publica sovint articles a la premsa i col·laborà a la revista Mallorca Dominical amb poesia religiosa i d'altres gèneres.[3] Destaca, especialment, un himne mallorquí titulat La Senyera. Un carrer de la Ciutat Jardí, a Palma, duu el seu nom.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «.xml Jaume Pomar i Fuster». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bosch, Maria del Carme «Jaume Pomar i Llambias (1943-2013)». Llengua & Literatura, Núm. 24, 2014, pàg. 335-338. ISSN: 2013-9527 [Consulta: 25 agost 2018].
- ↑ Vidal Reynés, Jordi «El setmanari "Mallorca Dominical" (1897-1901)». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'estudis, Núm. 58, 2002, pàg. 197-226 [Consulta: 23 agost 2018].