Jaume Pomerol
Jaume Pomerol (Reus, 1684 - segle xviii) va ser un mestre fonedor de campanes català. Va iniciar la nissaga dels Pomerol o Pomarol, de fonedors de campanes que van actuar des de Reus a partir de l'any 1715. Va tenir un taller al carrer de Monterols d'aquella ciutat, encara en actiu el 1915.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1684  Reus |
| Mort | segle XVIII Reus |
| Activitat | |
| Ocupació | artista |
Josep Pomerol Figueres (Reus 1781 - 1864) fill de Ramon Pomerol, mestre courer de Vila-seca i fonedor de campanes, i net de Jaume Pomerol, va construir el 1813 una campana per a l'església del Burgar, ara al Museu de Reus, on es conserva també una altra campana feta per ell al mateix any, de l'antic convent de sant Francesc.[1] L'any 1819 va tornar a fondre la campana de sant Bernat, "dels gegants" o "dels quarts", del campanar de Reus, abans situada a Mas Calbó, i que porta una inscripció: "Campana de sant Bernat de Mas Calbó feta en 1739 y renovada per disposició de l'Ajuntament de Reus en lo any 1819. Jhp. Pomarol, campaner de la mateixa vila".[2] Més endavant, ajudat pel seu fill Ramon, va fondre la campana major del temple arxiprestal de Vinaròs, i el 1859 una campana per la Seu de Tarragona.[1] Segons l'historiador reusenc Andreu de Bofarull, aquest Josep Pomerol, quan va morir amb 84 anys el 1864, havia fos 575 campanes majors per a campanars de tot Catalunya, amb gran satisfacció dels que les havien encarregat.[3]
Ramon Pomerol Bofarull, (Reus 1831 - 1898), fill de Josep, va fabricar campanes per les esglésies de L'Argilaga, de Nalec, d'Alforja, de Les Borges del Camp, de Cornudella, pel convent de la Selva del Camp i per l'església de Benicarló. El 1867 va construir tres campanes per la catedral de Tarragona. Va refondre el 1883 la campana "Petra-Clàudia", la més grossa del campanar de Reus, d'uns 1.500 quilos de pes, fabricada el 1573 i trencada en voltar-la amb motiu de la professó de Corpus de 1870. Va fer societat amb el seu fill, Ramon Pomerol e hijo, i actuaren junts des del 1886 al 1892, quan el pare es va retirar. Van fondre, pare i fill, les campanes de les esglésies de Peníscola i de Sant Rafel del Riu, i també les de l'Aleixar, l'Albiol i la Canonja, i van refondre la campana "Miserere" de la catedral de Tarragona.
El fill, Josep Pomerol Aragonès (Reus 1865 - Barcelona 1935), va fer campanes per l'Argilaga (1897), Cornudella (1898), Falset (1900), l'Aleixar (1900) i Riudecanyes (1910). El 1900 també va fer la campana "Sorda" de la catedral de Tarragona. Aquest Josep Pomerol, s'instal·là a Barcelona cap al 1918, on va seguir l'ofici. Segons Josep Olesti, al taller dels Pomerol s'hi devien fondre més de cinc-centes campanes de campanar durant la seva llarga existència.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 524-525.
- ↑ Barrufet, Pere. Les campanes del nostre campanar. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1953, p. 15.
- ↑ Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imp. de la V. e Hijo de Sabater, 1866, p. 404.