Jaume Serra i Cau

cardenal valencià

Jaume Serra i Cau (València, 1427-1430 - Roma 15 de març de 1517) fou un cardenal valencià.

Plantilla:Infotaula personaJaume Serra i Cau
Nom original(fr) Jaime Serra i Cau Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1427 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort15 març 1517 Modifica el valor a Wikidata (89/90 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Administrador apostòlic
1514 – 1515
Administrador apostòlic
1512 – 1514
Cardenal bisbe d'Albano
1511 (Gregorià) – 1517 (Gregorià)
← Felip de LuxemburgFrancesc de Remolins →
Abat de Sant Miquel de Cuixà
té el rol: abat comendatari
1507 – 1511
Administrador apostòlic
1506 – 1507
Diòcesi: bisbat d'Elna
Abat de Santa Maria de Ripoll
té el rol: abat comendatari
1506 – 1517
Administrador apostòlic
1503 – 1506
Cardenal prevere San Clemente
28 juny 1502 – 20 gener 1511
← Domenico della RovereFrancesco Argentino →
Administrador apostòlic
3 setembre 1501 – 6 abril 1513 – Hans Brask →
Cardenal prevere Santi Vitale, Valeria, Gervasio e Protasio
28 setembre 1500 (Gregorià) – 28 juny 1502
← Raymund PéraultGianstefano Ferrero →
Arquebisbe d'Oristany
11 abril 1492 – 9 desembre 1510
← Ferdinando RomanoPedro Serra Muñoz →
Cardenal bisbe de Palestrina
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Participà en
3 març 1513conclave de 1513
31 octubre 1503conclave d'octubre de 1503
21 setembre 1503conclave de setembre de 1503 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Des de molt petit s'establí a la cort papal, on residí per estar al servei del seu parent Roderic de Borja. Allà va fer de notari, protonotari apostòlic, tresorer apostòlic, i canonge de València. El 1492 fou nomenat arquebisbe d'Oristany (Sardenya), una arxidiòcesi que no visità mai i a la que va renunciar el 1510 a favor del seu nebot Pere Serra i Munyós. Va ser administrador o bisbe d'Elna (segons fonts [1]) del 1506 al 1513. El seu epistolari té un gran valor històric i filològic.[2]

Fou creat cardenal pel papa Alexandre VI al consistori del 28 de setembre de 1500. De seguida fou legat a Perusa, i el 1501 fou nomenat administrador de Linköping (Suècia), el 1506 d'Elna, el 1512 de Burgos i el 1514 de Calahorra. Fou cardenal d'Albano i Palestrina. Participà en el primer conclave de 1503, on s'escollí Pius XIII; al segon conclave de 1503, on s'escollí Juli II, i al conclave de 1513, on s'escollí Lleó X. També va participar en el Concili de Letrà, on morí a l'última sessió, el 1517.[3]

Referències

modifica