Viquipèdia

Jaume Vallcorba i Plana

filòleg i editor català
(S'ha redirigit des de: Jaume Vallcorba Plana)

Jaume (o Santiago) Vallcorba i Plana (Tarragona, 21 de novembre del 1949 - Barcelona, 23 d'agost del 2014)[1] fou un filòleg i editor català.[2]

Infotaula de personaJaume Vallcorba i Plana

Jaume Vallcorba en rebre un dels Premis Nacionals de Cultura 2014 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 novembre 1949 Modifica el valor a Wikidata
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 2014 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortTumor cerebral Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiència de la literatura i editorial Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeditor, editor, assagista, professor d'universitat, especialista en literatura, escriptor, poeta, filòleg, empresari, estudiós de la literatura Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bordeus
Universitat de Barcelona
Universitat de Lleida
Universitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSandra Ollo Modifica el valor a Wikidata
PareJaume Vallcorba i Rocosa Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2375558 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascut a Tarragona el 1949, estudià Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona i es doctorà a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Josep Maria Junoy i les primeres avantguardes europees. Fou professor de literatura de la Universitat de Bordeus, l'Estudi General de Lleida (germen de l'actual Universitat de Lleida), la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.[2] Va deixar l'ensenyament universitari el 2004.

A final de la dècada dels 1960 formà part del Grup de Folk.[3] Creà el taller de disseny i serigrafia Aiguadevidre i col·laborà breument amb Edicions 62.[4] Fruit de la col·lecció Quaderns Crema que va impulsar amb l'editorial d'Antoni Bosch, el 1979 fundà la seva pròpia editorial, Quaderns Crema, que precediria Acantilado (1999).[4] Editorialment, va donar a conèixer la generació d'escriptors catalans recents, entre els quals es troben Quim Monzó, Sergi Pàmies, Francesc Serés o Empar Moliner, i també Ferran Torrent i Gabriel Galmés. En castellà, al seu catàleg conviuen grans clàssics del passat, que ha ajudat a redescobrir en noves edicions —Chateaubriand, James Boswell, Montaigne—, amb un bon nombre d'autors europeus, des de Pessoa a Imre Kertész, Stefan Zweig o Joseph Roth. Va descobrir per al públic espanyol un bon nombre d'autors contemporanis centreeuropeus, així com nous autors en llengua castellana.

Va ser acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya. Fou un estudiós de l'estètica i la literatura medievals i de l'avantguarda. La seva major aportació al món de les lletres, com a estudiós, va ser la nova perspectiva que donà a la visió de les avantguardes literàries de principis del segle xx. Va publicar diversos estudis sobre estètica i literatura, com Lectura de la Chanson de Roland, De la primavera al Paradís o la seva edició crítica de l'Obra poètica de Josep Maria Junoy.[5] S'ocupà, per encàrrec directe del poeta, de l'edició de l'obra poètica de J.V. Foix, i fou considerat deixeble de Martí de Riquer.[4] Dominava el català, castellà, francès, anglès, alemany, portuguès i italià.[5] Era fill de Jaume Vallcorba i Rocosa.[2]

El 2014 rebé el Premi Nacional de Cultura en reconeixement a la seva trajectòria. Morí a Barcelona el 23 d'agost de 2014 a causa d'un tumor cerebral que li va ser detectat la primavera anterior.[5] Fou incinerat i les cendres sebollides al Cementiri de Montjuïc.[6]

Activitat editorial modifica

Jaume Vallcorba fou un dels puntals de l'edició independent catalana.[4] L'editorial Quaderns Crema fou fundada a Barcelona, on té la seu, l'any 1979[7] per Jaume Vallcorba. La línia editorial combina prosa i poesia, autors catalans i estrangers, amb una especial atenció als clàssics (per exemple, Honoré de Balzac, Dante, Edgar Allan Poe, Fernando Pessoa o Lev Tolstoi) que calia incorporar a la literatura catalana. Molts autors han destacat la cura de Vallcorba pel disseny i l'acabat dels llibres que editava.[5] El 1999 fundà Editorial Acantilado, de llibres en castellà,[2] que pretén ser la contrapart de Quaderns Crema, que és en català.

Obres escollides modifica

Assaig modifica

  • 1984 - J. M. Junoy, Obra poètica, (Quaderns Crema, 1984. Acantilado, 2010)
  • 1994 - Noucentisme, mediterraneisme i classicisme. Apunts per a la història d'una estètica,[2] Quaderns Crema, Avui en apèndix a Obra completa de J.-M. Junoy (Acantilado, 2010)
  • 1986 - Lectura de la Chanson de Roland. Presentació de Martí de Riquer.[2] Acantilado, 2010
  • 1995 - Edició de Llicó de tedi en el parc, d'Eugeni d'Ors (Quaderns Crema)
  • 1995 - Las vanguardias europeas: cubismo, futurismo y nunismo
  • 1996 - Pintors i poetes cubistes i futuristes: una teoria de la primera avantguarda
  • 1997 - J. V. Foix, edició de la seva poesia
  • 2002 - J. V. Foix, investigador en poesia, (Omega)
  • 2005 - Àlbum Manolo Hugué (en col·laboració amb Artur Ramon)
  • 2005 - Son nou de flors els rams li renc
  • 2013 - De la primavera al Paraíso: El amor, de los trovadores a Dante (Acantilado)

Poesia modifica

  • 1974 - Onades i Estels
  • 1976 - A l'hivern, preus especials
  • 1981 - Postals

Premis i reconeixements modifica

Va rebre diversos premis i condecoracions:

  • 2001 - Medalla d'Or del FAD
  • 2002 - Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial concedit pel Ministerio de Cultura[8]
  • 2004 - Medalla d'Or al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona
  • 2005 - Gran Orde al Mèrit Cultural concedit per la República de Polònia
  • 2010 - Reconeixement al Mèrit Editorial de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara
  • 2014 - Premi Nacional de Cultura[9]

Referències modifica

  1. ↑ Nopca, Jordi. «Mor Jaume Vallcorba, gran referent de l'edició independent». Ara. [Consulta: 23 agost 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Jaume Vallcorba i Plana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Guillamon, Julià «Vallcorba abans de Vallcorba». La Vanguardia, 24-08-2014, p. 44.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Nopca, Jordi «Mor Jaume Vallcorba, gran referent de l'edició catalana». Ara, 24-08-2014, pp. 48-49.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Moix, Llàtzer «Jaume Vallcorba, l'editor exquisit». La Vanguardia, 24-08-2014, pp. 42 - 43.
  6. ↑ [1]
  7. ↑ «Jaume Vallcorba i Plana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ «Jaume Vallcorba, premio Nacional a la mejor labor editorial 2002» (en castellà). El Pais, 27-11-2002. [Consulta: 23 març 2014].
  9. ↑ «El Sónar, Pepa Plana, Joan Massagué, Jaume Vallcorba i Pagès Jordà, Premis Nacionals de Cultura». Ara, 16-04-2014 [Consulta: 16 abril 2014].

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Vallcorba i Plana
  • Por orden alfabético. Escritores, editores, amigos, Jorge Herralde (Barcelona, Anagrama, 2006).
  • Entre paréntesis: ensayos, artículos y discursos, Roberto Bolaño (Barcelona, Anagrama, 2004).
  • Marilyn McCully, Noucentisme: Picasso, Junoy und der Klassizismus von Barcelona, a Ulrich Weisner (herausgegeben von), Picassos Klassizismus, Stuttgart, Cantz, 1988, p. 43—51.
  • Aurelio González, ressenya a la seva Lectura de la Chanson de Roland, a Medievalia, 4, 1989, p. 6.
  • Robert S. Lubar, Cubism, Classicism and Ideology: The 1912 Exposició d'art cubista in Barcelona and French Cubist Criticism, a Elizabeth Cowling y Jennifer Mundy, On Classic Ground, Londres, Tate Gallery, 1990, p. 309—324. Basat en el seu J. M. Junoy, Obra poética.
  • Friedrich Wolfzettel, ressenya a la seva Lectura de la Chanson de Roland, a Zeitschrift für romanische Philologie, n# 108 (Heft 3/4), 1992, p. 348—351.
  • Quinze ans de l'édition en Barcelone, tesi doctoral llegida sobre la seva activitat editorial a la Universidad de Grenoble el dia 9 de desembre del 1995 pel professor Edmond Raillard sota la direcció del professor Michel Moner.
  • Arthur Terry, ressenya al seu Noucentisme, Mediterraneisme i Classicisme: apunts per a la història d'una estètica, a Journal of Hispanic Studies, 3 (1994-1995) p. 488-490.
  • Juan Manuel Bonet, Diccionario de las vanguardias en España 1907-1936, Madrid, Alianza Editorial, 1995, amb múltiples referències.
  • Ressenya al seu Noucentisme, Mediterraneisme i Classicisme: apunts per a la història d'una estètica, per Neus Torres, a Revista de Catalunya, n# 107, maig de 1996, p. 126-127.
  • Ressenya al seu Noucentisme, Mediterraneisme i Classicisme: apunts per a la història d'una estètica, per Nil Santiáñez-Tió, a España Contemporánea, volum IX, n# 2, tardor 1996, p. 114-117.
  • Ressenya al seu Noucentisme, Mediterraneisme i Classicisme: apunts per a la història d'una estètica, per Joan Ramon Resina, Hispanic Review, estiu 1996.
  • Ressenya a les seves edicions de Darrer comunicat i Tocant a mà, de J. V. Foix, per Arthur Terry, a Bulletin of Hispanic Studies, LXXIII (1996), p. 455.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaume_Vallcorba_i_Plana&oldid=31806632»