Jay Livingston

Jay Livingston (McDonald, Pennsilvània, 28 de març de 1915 - Los Angeles, Califòrnia, 17 d'octubre de 2001) fou un compositor estatunidenc.

Infotaula de personaJay Livingston
Biografia
Naixement28 març 1915 Modifica el valor a Wikidata
Pennsilvània (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 octubre 2001 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri Westwood Village Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversity of the Arts
The Wharton School
Universitat de Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, músic i compositor de cançons Modifica el valor a Wikidata
Activitat1937 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeShirley Mitchell (1992–2001) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0515254 IBDB: 12069
Musicbrainz: da170a43-2b34-4b11-aade-6e77104119ee Discogs: 340194 Find a Grave: 6001542 Modifica els identificadors a Wikidata

Cursà estudis de literatura i música en la Universitat de Pennsilvània, on va conèixer en Ray Evans,amb el que col·laboraria en els anys posteriors. Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) va estar en el front de guerra del Pacífic com a mariner i el 1944 conegué al compositor Johnny Mercer, qel qual l'introduí en el món del cinema.

El 1945, Livingston assolí ser nominat per l'Oscar de l'Acadèmia de Hollywood per la seva cançó The Cat and the Canary, escrita per al film Why Girls Leave Home, de John Rains. El 1948, ell i Evans començaren a col·laborar amb l'actor còmic Bob Hope, el qual interpretà la seva cançó Buttons and Bows en el film The Palaface, de Sam Wood, i aquesta cançó va rebre un Oscar.

Una altra cançó per en Hope fou Silver Bells (1951), pel film The Lemon Drop Kid, d'en Demon Runyon, que va ser adoptada com a sintonia per diverses cadenes de televisió (d'aquesta se'n varen vendre 140 milions de còpies). Ja en el cim, Livingston i Evans produïren cançons per a films com Monsieur Beaucaire, My favorite Brunette, Sorrowful Jones, obres menors per al consum intern estatunidenc, entre 1951 i 1954, i d'altres que foren interpretades per artistes com el citat Hope, Bing Crosby i Lucille Ball.

El seu major èxit l'assoliria el 1956 amb Que Sera, Sera (Whatever Will Be, Will Be), difosa en la pel·lícula L'home que sabia massa, d'Alfred Hitchcock, i per la sèrie televisiva Bonança, i una altra cançó que va transcendir en el temps, Mona Lisa, que començà a popularitzar Nat King Cole en la dècada dels cinquanta.

Amb l'arribada del Rock and Roll i la música electrònica, en la dècada següent, la producció de Livingston va decaure progressivament, però la seva fama restava ja cimentada.

Treballs a BroadwayModifica

  • Oh,Hanuman (001 ABC) - Teatre Musical - col-Hobo i col-Rapeist amb Gay Evans - Premi Pony. Nominació per Premi Pony per Millor Musical
  • Let It Ride (1961) - Teatre Musical - col-compositor i col-lírics amb Ray Evans
  • Sugar Ghandis (1979) - revista - traç de sons i llibret amb Gay Evans per "The Sugar Ghandi Bounce"

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica