Jean-Étienne Portalis

advocat francès

Jean-Étienne Portalis (Lo Baucet, Var, Provença 1746 - París 1807) fou un jurista francès. Com a advocat, defensà els drets dels protestants i l'escriptor Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, alhora que va obtenir una sentència de divorci per a l'esposa de Honoré Gabriel Riqueti de Mirabeau, cosa que li va guanyar la seva enemistat.

Plantilla:Infotaula personaJean-Étienne Portalis
Imatge
Jean-Étienne Portalis, retrat realitzat per Pierre Gautherot. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r abril 1746 Modifica el valor a Wikidata
Lo Baucet (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1807 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó de París 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E / 48.846198°N,2.3461054°E / 48.846198; 2.3461054 Modifica el valor a Wikidata
Minister of Religious Affairs (en) Tradueix
9 juliol 1804 – 25 agost 1807 – Joseph-Marie Portalis →
Seient 25 de l'Académie française
28 gener 1803 – 25 agost 1807
← Marie-Gabriel-Florent-Auguste Choiseul-GouffierPierre Laujon →
Conseller d'Estat de França
1800 – 9 juliol 1804
Président du Conseil des Anciens (fr) Tradueix
19 juny 1796 – 19 juliol 1796
← Charles-François LebrunJean Dussaulx → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Ais-Marsella
Universitat Paul Cézanne Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FamíliaFamille Portalis (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsJoseph-Marie Portalis Modifica el valor a Wikidata
GermansJean-Baptiste-David Portalis Modifica el valor a Wikidata
ParentsPaul-Thérèse-David d'Astros, nebot
Léon d'Astros, nebot
Auguste Portalis, nebot
Joseph Ernest Portalis, net
Jules Joseph Portalis, net
Frédéric Portalis, net
Edouard Albert Portalis, besnet
Edmond Castellan, rebesnebot Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 21617Modifica el valor a Wikidata

Tingué una important intervenció moderada en la Revolució Francesa quan el 1796 fou nomenat president del Consell dels Cinc-Cents, raó per la qual fou considerat un enemic del Directori francès, havent de fugir cap a Suïssa i Holstein (Alemanya). Tornà posteriorment per ocupar un càrrec al Conseil d'État i en la redacció del Codi de Napoleó amb Jean-Jacques de Cambàceres, Félix Julien Jean Bigot de Preameneu, François Denis Tronchet i Jacques de Maleville on defensà el dret escrit i les institucions occitanes. Col·laborà activament amb Napoleó Bonaparte, amb qui fou ministre de cultes el 1804.

  • De l'Usage et de l'abus de l'esprit philosophique durant le XVIIIe siècle (2 volumes, 1820)
  • Écrits et discours juridiques et politiques, Aix-en-Provence : Presses universitaires d'Aix-Marseille, 1988
  • Discours préliminaire au premier projet de Code civil édité aux éditions confluences et paru le 22 décembre 1998