Jean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier

explorador francès

Jean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier (Pleudihen-sud-Rance, 14 de gener de 1705 - Pleudihen, 1786) va ser un navegant i explorador francès, conegut per ser el descobridor de l'illa antàrtica que duu el seu nom, illa Bouvet.

Infotaula de personaJean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier
Jean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier-Hubert mg 8473.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 gener 1705 Modifica el valor a Wikidata
Pleudihen-sur-Rance (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1786 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Saint-Malo (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Governador general de les Illes Mascarenyes
1757 – 1763
Governor of Isle de France (en) Tradueix
1753 – 1755
← Pierre-Félix-Barthélemy David (en) TradueixRené Magon de La Villebague (en) Tradueix →
Governador general de les Illes Mascarenyes
1750 – 1752 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióExplorador, navegant i administrador colonial Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAthanase Hyacinthe Bouvet de Lozier Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Amb set anys d'edat va quedar orfe i, després de finalitzar la seva educació bàsica a París, va ser enviat a Sant-Maloù a estudiar navegació.

En 1731 va ingressar com a tinent en la Companyia francesa de les Índies Orientals. Després de diversos intents va aconseguir obtenir el comandament de dues fragates (L'Aigle i la Maire) per explorar les zones de l'Atlàntic Sud que havien estat descrites per Binot Paulmier de Gonneville, i que es creia en aquest moment que contrarestarien el pes de les terres de l'hemisferi Nord, la Terra Australis Incognita. No hi havia esperança de trobar terres temperades. Va ser almenys la primera expedició a l'hemisferi sud explícitament dissenyada amb finalitats científiques.

El 19 de juliol de 1738 va salpar del port d'An Oriant i l'1 de gener de 1739 va veure a través de la boira i la neu que queia, una glacera i neu recobrint una terra escarpada a la qual va denominar cap Circumcisió, que seria després identificada i batejada en honor seu com a illa Bouvet. Els exploradors van intentar arribar a terra, però la banquisa ho va impedir. Van haver d'enfrontar-se a un estiu austral inusualment fred i després de nou dies d'intents en condicions difícils, van començar la cerca del continent desconegut més a l'est. Els instruments de navegació de l'època no permetien una determinació fiable de la longitud, i Bouvet va registrar l'illa al voltant dels 6º graus est. Al no trobar res més a l'est, bloquejats al sud per la banquisa, amb la major part de la seva tripulació malalta, Bouvet es va veure obligat a abandonar i va tornar al cap de Bona Esperança, a l'Àfrica, per després tornar a tornar a An Oriant.

Gràcies a aquesta expedició, va ser el primer en descriure els gegantescs icebergs tabulars, que només es troben en les latituds de l'extrem sud, les densitats de balenes i un animal fins llavors desconegut i estrany: el pingüí.

TriviaModifica

El nom donat a la Universitat i Escola Secundària Almirall Bouvet de Saint-Benoît, a l'illa de la Reunió, no es refereix a ell si no a un parent llunyà Pierre Bouvet de Maisonneuve, un altre mainer que va participar en les guerres napoleòniques i en la famosa batalla de la Gran Port Ile de France (Maurici), en 1810, l'única victòria naval de Napoleó.

Enllaços externsModifica