Jean-Baptiste Labat

botànic francès
Per a altres significats, vegeu «Jean-Baptiste Labat (musicòleg)».

Jean-Baptiste Labat - de vegades anomenat simplement, Père Labat - (París, 1663 – 6 de gener de 1738) va ser un clergue, botànic i matemàtic francès. Ajudà el botànic Charles Plumier. Els seus llibres van ser molt venuts als futurs Estats Units com Nouveau Voyage aux isles Françoises de l'Amérique (6 vols., Paris, 1722; i Voyage du Chevalier Demarchais en Guinee, iles voisines, et a Cayenne, fait en 1725, 1726, et 1727 (4 vols., Paris, 1730). Sobre l'Àfrica publicà Nouvelle relation de l'Afrique occidentale (Paris, 1728) i Relation historique de l'Ethiopie occidentale (Congo, Angola, Matamba Pare Cavazzi, Cap. (Paris, 1732). El gènere de la família Sapotaceae Labatia va ser descrit el 1788 i va rebre el nom de Labat.

Infotaula de personaJean-Baptiste Labat
Jean-Baptiste Labat.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 setembre 1663 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort6 gener 1738 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Religiócatòlic romà
Activitat
Ocupacióhistoriador, explorador, etnòleg, missioner, botànic, escriptor, enginyer Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
Obra
Nouveau voyage aux iles de l'Amerique i Voyage du Chevalier Demarchais en Guinee, iles voisines, et a Cayenne, fait en 1725, 1726, et 1727

Entrà en l'orde dels dominics als 20 anys. Va ser missioner durant molts anys i predicà en diverses esglésies de França.

El 1693, va rebre permís dels seus superiors per viatjar a les Índies Occidentals, que aleshores estaven sota el domini francès. El 29 de gener de 1694, va arribar Martinica on assistí una parròquia a Macouba. A Martinica, Labat va idear mètodes d'obtenció de sucre que van durar molts anys.

El 1696 viatjà a Guadalupe, i va ser nomenat procurador-general de tots els convents dominics de les Antilles (Procureur syndic des îles d'Amérique) fins a la seva tornada a Martinica.

Com a enginyer visità les Antilles des de Grenada a la Hispaniola. A Labat li va desagradar l'esclavisme.[1]

Tanmateix, Labat com a propietari de la finca de Fonds-Saint-Jacques de Martinica va modernitzar la indústria del sucre però utilitzant esclaus.[2][3] Fonds-Saint-Jacques va ser considerat durant molt de temps com un model a imitar. A Martinica, la memòria de Labat es conserva en el vocabulari: La Tour du père Labat ("molí de vent"); les chaudières Père Labat ("les calderes de Père Labat") o l'estàndard de destil·lació conegut com a type Père Labat.

Durant l'atac britànic a l'illa de 1704, defensà Guadalupe comandant una bateria de canons.

L'any 1706, Labat tornà a Europa. Va estar diversos anys a Bolonya i després a Roma, per acabar establint-se a París el 1716.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Baptiste Labat
  1. «''Nouveau Voyage aux Isles de l'Amérique'', Vol. II». Sacred-texts.com. [Consulta: 25 juliol 2012].
  2. Aurélia Montel, Le Père Labat viendra te prendre… (Paris: Maisonneuve et Larose, 1996), 37
  3. «Suzanne C. Toczyski, Navigating the Sea of Alterity: Jean-Baptiste Labat’s Nouveau Voyage aux îles». [Consulta: 25 juliol 2012].

Enllaços externsModifica