Jean-Baptiste Massillon

Jean-Baptiste Massillon, (Hyères (Var), 24 de juny de 1663 - Beauregard-l'Évêque, 28 de setembre de 1742) va ser un clergue francès, bisbe de Clermont a l'Alvèrnia.

Infotaula de personaJean-Baptiste Massillon
Jean-Baptiste Massillon - Versailles MV 2967.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juny 1663 Modifica el valor a Wikidata
Ieras (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 setembre 1742 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Beauregard-l'Évêque (França) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe catòlic
21 desembre 1718 –
Bisbe diocesà
12 novembre 1717 –
← François Bochart de SaronFrançois-Marie Le Maistre de La Garlaye (en) Tradueix →
Seient 4 de l'Académie française
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereSermó Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCongregació de l'Oratori de Sant Felip Neri Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióAndré Hercule de Fleury Modifica el valor a Wikidata
Estàtua de Massillon, a la plaça Massillon a Hyères

BiografiaModifica

Es va unir a la congregació dels oratoriens, presents a Hyères, als divuit anys i ensenyà als col·legis de l'orde i al seminari de Viena del Delfinat. El 1691 va pronunciar l'oració fúnebre del bisbe de Viena, Henri de Villars, i dos anys després féu la de l'arquebisbe de Lió, Camille de Neufville de Villeroy el 1693.

Molt aviat, va obtenir fama de gran predicador i el 1700 predicà l'advent a Versalles davant Lluís XIV. Pronuncià diverses oracions fúnebres, entre elles les dels princes du sang, Príncep de Conti (1709), el Gran Delfí (1711), i les del rei (1715). A la parisenca abadia de Saint-Denis pronuncià l'oració fúnebre de la duquessa d'Orléans (la famosa princesa Palatine), mare de Felip d'Orleans, Regent de França el 1722.

Va ser nomenat bisbe de Clermont el 1717, i elegit membre de l'Académie française el 1718. Els seus sermons conegueren nombroses edicions i les seves Œuvres complètes van ser publicades diverses vegades al curs del segle XIX. Voltaire en va dir paraules elogioses.[1]

Hi ha una rue Massillon a París (dins l'île de la Cité), una École Massillon i un carrer i escola Massillon a Clermont-Ferrand.

BibliografiaModifica

  • Petit carême, Librairie de la Bibliothèque nationale, Paris, 1881

Obres sobre MassillonModifica

  • Abbé Blampignon : Massillon, d'après des documents inédits (Paris, 1879)
  • Abbé Blampignon : L'Épiscopat de Massillon d'après des documents inédits, suivi de sa correspondance (Paris, 1884)
  • D'Alembert : Eloge de Jean-Baptiste Massillon
  • Chateaubriand : Capítol III, de Génie du christianisme
  • Ferdinand Brunetière : L'Éloquence de Massillon "Études critiques" (Paris, 1882)
  • Père Ingold : L'Oratoire et le jansénisme au temps de Massillon (Paris, 1880)
  • Michel Cohendy, « Correspondances, Décisions, Ordonnances et autres œuvres inédites de Jean-Baptiste Massillon, Évêque de Clermont » "Bulletin Historique et Scientifique de l’Auvergne", 1882, tome XXIV, p. 145-320.
  • Marcel Laurent, « J. Soanen et J.-B. Massillon », a "Chroniques de Port-Royal", 1975, p. 41-100.
  • Marcel Laurent, « Massillon et le Cardinal de Bissy », a "Études sur Massillon", Institut d’Études du Massif Central, 1975.
  • La mediateca d'Hyères les Palmiers conserva obres biogràfiques sobre Massillon.

Notes i referènciesModifica

  1. Catalogue de la plupart des écrivains français qui ont paru dans le Siècle de Louis XIV, pour servir à l'histoire littéraire de ce temps in Le siècle de Louis XIV, 1751)

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Baptiste Massillon