Obre el menú principal

Jean-Baptiste Massillon, (Hyères (Var), 24 de juny de 1663 - Beauregard-l'Évêque, 28 de setembre de 1742) va ser un clergue francès, bisbe de Clermont a l'Alvèrnia.

Infotaula de personaJean-Baptiste Massillon
Jean-Baptiste Massillon - Versailles MV 2967.jpg
Biografia
Naixement 24 juny 1663
Ieras
Mort 28 setembre 1742 (79 anys)
Beauregard-l'Évêque
  Bisbe catòlic 

21 desembre 1718 –
  Bisbe diocesà 


Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Gènere artístic Sermó
Orde religiós Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri
Consagració André Hercule de Fleury
Modifica les dades a Wikidata
Estàtua de Massillon, a la plaça Massillon a Hyères

BiografiaModifica

Es va unir a la congregació dels oratoriens, presents a Hyères, als divuit anys i ensenyà als col·legis de l'orde i al seminari de Viena del Delfinat. El 1691 va pronunciar l'oració fúnebre del bisbe de Viena, Henri de Villars, i dos anys després féu la de l'arquebisbe de Lió, Camille de Neufville de Villeroy el 1693.

Molt aviat, va obtenir fama de gran predicador i el 1700 predicà l'advent a Versalles davant Lluís XIV. Pronuncià diverses oracions fúnebres, entre elles les dels princes du sang, Príncep de Conti (1709), el Gran Delfí (1711), i les del rei (1715). A la parisenca abadia de Saint-Denis pronuncià l'oració fúnebre de la duquessa d'Orléans (la famosa princesa Palatine), mare de Felip d'Orleans, Regent de França el 1722.

Va ser nomenat bisbe de Clermont el 1717, i elegit membre de l'Académie française el 1718. Els seus sermons conegueren nombroses edicions i les seves Œuvres complètes van ser publicades diverses vegades al curs del segle XIX. Voltaire en va dir paraules elogioses.[1]

Hi ha una rue Massillon a París (dins l'île de la Cité), una École Massillon i un carrer i escola Massillon a Clermont-Ferrand.

BibliografiaModifica

  • Petit carême, Librairie de la Bibliothèque nationale, Paris, 1881

Obres sobre MassillonModifica

  • Abbé Blampignon : Massillon, d'après des documents inédits (Paris, 1879)
  • Abbé Blampignon : L'Épiscopat de Massillon d'après des documents inédits, suivi de sa correspondance (Paris, 1884)
  • D'Alembert : Eloge de Jean-Baptiste Massillon
  • Chateaubriand : Capítol III, de Génie du christianisme
  • Ferdinand Brunetière : L'Éloquence de Massillon "Études critiques" (Paris, 1882)
  • Père Ingold : L'Oratoire et le jansénisme au temps de Massillon (Paris, 1880)
  • Michel Cohendy, « Correspondances, Décisions, Ordonnances et autres œuvres inédites de Jean-Baptiste Massillon, Évêque de Clermont » "Bulletin Historique et Scientifique de l’Auvergne", 1882, tome XXIV, p. 145-320.
  • Marcel Laurent, « J. Soanen et J.-B. Massillon », a "Chroniques de Port-Royal", 1975, p. 41-100.
  • Marcel Laurent, « Massillon et le Cardinal de Bissy », a "Études sur Massillon", Institut d’Études du Massif Central, 1975.
  • La mediateca d'Hyères les Palmiers conserva obres biogràfiques sobre Massillon.

Notes i referènciesModifica

  1. Catalogue de la plupart des écrivains français qui ont paru dans le Siècle de Louis XIV, pour servir à l'histoire littéraire de ce temps in Le siècle de Louis XIV, 1751)

Enllaços externsModifica