Obre el menú principal

Jean-Denis Attiret (Dole, França, 31 de juliol de 1702 - Pequín 8 de desembre de 1768), jesuïta missioner i pintor francès a la cor imperial de l'emperador Qianlong de la dinastia Qing.[1]

Infotaula de personaJean-Denis Attiret
Biografia
Naixement 31 juliol 1702
Dole
Mort 8 desembre 1768 (66 anys)
Pequín
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Pintor
Gènere artístic Retrat
Orde religiós Companyia de Jesús
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va nàixer en una família de tradició artística i va iniciar-se en l'art de la pintura en el taller del seu pare[2] i posteriorment va anar a estudiar a Roma.[3] L'any 1735 va ingressar a la Companyia de Jesús a Avinyó. Després de dos anys de noviciat el 8 de gener de 1738 va sortir del port de An Orient cap a la Xina[4] on va arribar el 7 d'agost de 1738.[2] El 1739 l''emperador Qianlong el va nomenar "pintor oficial de la Cort", on va treballar a les ordres d'un altra jesuïta pintor, l'italià Giuseppe Castiglione. Durant 31 anys al palau imperial va participar en grans projectes de decoració dels palaus d'estiu[5] i l'ampliació de l'Antic Palau d'Estiu, originàriament anomenats Jardins Imperials (un Palau de Versalles en miniatura) on hi van col·laborar Castiglione i el jesuïta i astrònom francès Michel Benoist.[6]

Attiret va pintar més de 200 retrats dels membres de la cort i també obres de caràcter religiós.[1]

Attiret va adoptar el nom xinès de Wang Zhi Cheng.,[1] i més tard gràcies a l'amistat amb l'emperador va rebre el títol de "mandarí de 3ª classe".[1][4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 http://www.opusmang.com La dynastie Qing et les peintres jésuítes]» (en francès), 9 d'octubre de 2011. [Consulta: octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Jean-Denis Attiret un jésuite dolois du XVIIIe siècle à la cour de l'empereur de Chine» (en francès). [Consulta: octubre 2015].
  3. Chaussende, Damien. La Chine au XVIIIe siècle (en francès). Paris: Les Belles Lettres, 2013. ISBN 978-2-251-41051-7. 
  4. 4,0 4,1 Dehergne S.J., Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800.» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
  5. «Entre la Cine et l'Europe: l'ouvre de Jean-Denis Attiret (1702-1768) missionaire et peintre à la cour de Chine» (en francès), 20-01-2015. [Consulta: octubre 2015].
  6. Li, Lillian M. «The Garden of Perfect Brightness-2» (en anglès), 2012. [Consulta: abril 2018].

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Denis Attiret  
  1. Leang, Christine. Embarquement pour la Chine: Histoires et destinées françaises dans l'Empire du Milieu. Ed. Pacifica, Paris 2013. ISBN 978-2-91-657813-2
  2. Beurdeley, Michel. Peintres Jésuítes en Chine au XVIIIe siècle. Ed. Anthese
  3. Dary, Anne, Gaulard, Bénédicte et Scheck. Catherine. Jean-Denis Attiret. Un dolois du XVIIIe siècle à la cour de l'empereur de Chine. ISBN 978-2-910598-18-1