Jean-François Marmontel

polític francès

Jean-François Marmontel (Bòrt (Corresa), 11 de juliol del 1723 – Habloville, Saint-Aubin-sur-Gaillon, 31 de desembre del 1799) va ser un historiador francès i escriptor, era un membre del moviment de l'Enciclopèdia francesa.

Infotaula de personaJean-François Marmontel
Jean-François Marmontel.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 juliol 1723 Modifica el valor a Wikidata
Bòrt (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 desembre 1799 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Saint-Aubin-sur-Gaillon (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortApoplexia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSaint-Aubin-sur-Gaillon Modifica el valor a Wikidata
10è Secretari vitalici de l'Acadèmia Francesa
27 novembre 1783 – 31 desembre 1799
← Jean le Rond d'AlembertJean Baptiste Antoine Suard →
Historiògraf de França
1772 –
← Charles Pinot Duclos
Membre del Consell dels Ancians
Seient 17 de l'Acadèmia Francesa
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor
OcupadorBâtiments du Roi (en) Tradueix, secretari (1753–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PatrocinadorMadame de Pompadour Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesMartin Marmontel Modifica el valor a Wikidata  i Marianne Gourdes Modifica el valor a Wikidata
GermansJean Marmontel, Antoine Marmontel, Anne Marmontel, Marie-Jeanne Marmontel, Antoinette Marmontel i Jeanne Marmontel Modifica el valor a Wikidata
ParentsAnton-François Marmontel () Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 67a12e4f-b249-4ea2-9d5b-8cf308306f27 Discogs: 6178410 IMSLP: Category:Marmontel,_Jean-François Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Estudià als jesuïtes a Mauriac. El 1745, seguint Voltaire, marxà a París cercant èxit en la literatura, i des de 1748 fins a 1753 va escriure diverses tragèdies (Denys le Tyran (1748); Aristomene (1749); Cleopâtre (1750); Heraclides (1752); Egyptus (1753)), d'èxit relatiu.

Fou autor de diversos dels articles de l'Encyclopédie. També va escriure òperes còmiques com Sylvain (1770) i Zémire et Azore (1771). Va ser partidari de Piccinni en l'enfrontament que aquest tingué amb Gluck. El 1758 obtingué el patrocini de Madame de Pompadour i gràcies a ella va publicar a Le Mercure, els seus famosos Contes moraux. Va ser elegit membre de l'Académie française el 1763. El 1767 publicà Bélisaire i Les Incas (1777) sobre les crueltats fetes pels espanyols a Amèrica.

Va ser nomenat historiògraf de França (1771). Marmontel es va retirar durant el Regnat del Terror de la revolució francesa a Évreux i després a Habloville (prop de Saint-Aubin-sur-Gaillon). Encara va escriure Mémoires d'un père pour servir à l'instruction de ses enfants (4 volums, 1800-1804) amb les biografies de Jean-Baptiste Massillon i de Mirabeau. Mentre fou professor en el Conservatori de París tingué molts alumnes entre ells a Alfred Bachelet.<ref

Era maçó i membre de la lògia Les Neuf Sœurs.

NotesModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-François Marmontel