Viquipèdia

Jean-Jacques Grünenwald

Organista, compositor, arquitecte pedagog musical francès.

Jean-Jacques Grunenwald (Cran-Gevrier (Alta Savoia), 2 de febrer, 1911[1] - París, 19 de desembre, 1982), va ser un organista, improvisador, compositor, professor i arquitecte francès.

Plantilla:Infotaula personaJean-Jacques Grünenwald
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jean-Jacques Charles Grünenwald Modifica el valor a Wikidata
2 febrer 1911 Modifica el valor a Wikidata
Cran-Gevrier (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
7è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Père-Lachaise, 71
Grave of Appel-Foyrgeaud-Virenque-Grunenwald (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsJean Dalve Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica, orgue i arquitectura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París
Ginebra Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióorganista, compositor de bandes sonores, pedagog musical, compositor, arquitecte Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue i orgue Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0198398 Allocine: 66790 Allmovie: p92749 TMDB.org: 1027537
Musicbrainz: 90a80d12-7827-41b4-ab1c-df785060c15c Discogs: 784725 Allmusic: mn0002181497 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Jean-Jacques Grunenwald va néixer, prop d'Annecy, a l'Alta Savoia. La seva família, originària de Polònia, es va refugiar a Suïssa al segle XVII. El seu pare, arquitecte, va treballar en la construcció de la basílica de la Visitació a Annecy. Estudiant de l'Escola Nacional de Belles Arts,[2] també esdevingué arquitecte (DPLG el 1941[2]) però també era un apassionat de l'orgue.[3]

Va obtenir el primer premi d'orgue i improvisació musical al Conservatori de París en la classe de Marcel Dupré, del qual va ser substitut de l'orgue de l'església Sant Sulpici de París. Va compartir amb Daniel-Lesur i Jean Langlais l'estrena pública de La Nativité du Seigneur d'Olivier Messiaen a l'orgue Trinity l'any 1936.[4] Primer premi de composició a la classe d'Henri Büsser l'any 1938,[5] va ser el primer segon Gran Premi de Roma el 1939. amb la seva cantata La Farce du mari fondu,[6] va succeir a Jean Langlais al podi de l'"Església de Saint-Pierre" a Montrouge, va impartir classes a la Schola Cantorum de París de 1958 a 1962 i al Conservatori de Música de Ginebra de 1960 a 1966.[3]

Entre els seus alumnes i deixebles, podem citar Jean-Pierre Decavèle (nascut el 1935), Christian Robert (1935), Raffi Ourgandjian (1937), Louis Robilliard, Gérard Bougeret (1953) i Daniel Fuchs.

 
Tomba de Jean-Jacques Grunenwald al cementiri del Père-Lachaise.

Compositor per a orgue, piano, orquestra i altres grups, també és autor de diverses partitures de pel·lícules, de vegades amb el pseudònim de Jean Dalve.[3][2] L'any 1964,[7][8] l'Oficina de Ràdio i Televisió francesa (ORTF) li va encarregar, a proposta del seu assessor Daniel-Lesur, la creació del tema musical dels crèdits d'obertura i de tancament del primer canal de televisió, emès diàriament fins a la dissolució de l'Oficina l'any 1975.[3][9]

Després de la mort de Marcel Dupré, Jean-Jacques Grunenwald el va succeir el 1973 a la tribuna de Saint-Sulpice com a titular. Va ocupar el càrrec fins a la seva mort.[3] També va ser un concertista conegut internacionalment amb més de 1.500 recitals d'orgue (Estats Units, Turquia, URSS, Txecoslovàquia, Polònia, Alemanya, Suïssa, Països Baixos, Bèlgica, Dinamarca, etc.).[2][10]

Va morir a París el 19 de desembre de 1982. Va ser enterrat a la capella de la família Appel Fourgeaud Virenque Grunenwald al cementiri de Père-Lachaise (divisió 71).[11]

Estètica

modifica
« "Veig literalment —com el primer esbós d'un pla arquitectònic, reduït a uns quants eixos principals— la forma de la meva obra i modelo el meu pensament musical segons aquest esquema imaginari."[12] »

Segons Bernard Gavoty, Grunenwald va ser un músic vigorós i sa que va deixar obres que sorprenen per la claredat del seu pla, la naturalitat de les seves harmonies, la fermesa del seu disseny, la seva expressió melòdica.[2]

Composició

modifica
Orgue sol
 
Grand orgue de l'església de Saint-Sulpici (1862) d'Aristide Cavaillé-Coll
  • Première Suite : i : Nativité. ii : Le Jardin des Oliviers. iii : Grave. iv : Les Divins Espoirs. v : Allégresse (1937)
  • Deuxième Suite : vi : Procession. vii : Poème mystique. viii : Scherzetto. ix : La Mélodie intérieure. x : Toccata (1938)
  • Berceuse (1939)
  • Quatre Élévations : i : Très lent. ii : Lent et doucement. iii : Lent. iv : Lent (1939)
  • Hymne aux Mémoires héroïques (1939)[13]
  • Hymne à la Splendeur des Clartés (1940)[14]
  • Variations brèves sur un noël du siegle XVI "Je me suis levé" (1949)[14]
  • Cinq Pièces pour l'Office Divin : i : Entrée (récit de cornet). ii : Offertoire (ricercare). iii : Élévation (tiento). iv : Communion (méditation). v : Sortie (Alleluia) (1952)[14]
  • Fugue sur les jeux d'anches (1954)[13]
  • Diptyque liturgique : i : Preces. ii : Jubilate Deo (1956)
  • Hommage à Josquin des Prés (1956)
  • Introduction et Aria (1958)[13]
  • Messe du Très Saint Sacrement : i : Introït. ii : Offertoire. iii : Élévation. iv : Communion. v : Postlude sur Lauda Sion (1960)
  • Adoratio (1964)
  • Sonate : i : Introduction et thème varié. ii : Fioritures sur une antienne. iii : Récit en taille. iv : Final (1964)[14]
  • Pièce en Mosaïque (Contrastes) (1966)
  • Pastorale mystique (1968)
  • Oppositions (1976)
  • Postlude alléluiatique (1977)

Piano sol

  • Prélude (1936)
  • La mélodie intérieure (1944)
  • Fantasmagorie (Scherzo) (1946)
  • Cahier pour Gérard, cinq pièces (1948)
  • Capriccio pour piano (1958)
  • Partita (1971)
Piano i orquestra
  • Concerto (1940)[14]
  • Concert d'été pour piano et orchestre à cordes (1944)[14]
Orquestra
  • Fêtes de la lumière (1937)[14]
  • Bethsabée, suite pour orchestre (1943)[14]
  • Ouverture pour un drame sacré (1954)[14]
Obres diverses
  • Suite de danses pour clavecin ou piano (1948)
  • Fantaisie-arabesque pour clavecin (ou piano), hautbois, clarinette en la et basson (1950)
  • Sardanapale, drame lyrique en trois actes (1945-1950)[14]
  • Cantate pour le vendredi saint (1955)[14]
  • Variations sur un thème de Machaut pour clavecin (1957)
  • Te Deum pour orchestre d'Henry Barraud (1900-1997), arrangé pour chœurs et orgue par Jean-Jacques Grunenwald (1957)
  • Psaume Plantilla:CXXIX (De profundis) pour chœur mixte et orchestre (1958)[14]
  • Fantaisie en dialogue pour orgue et orchestre (1964)[14]
  • Tu es Petrus pour chœur et deux orgues (1965)
  • Sonate de concert pour trompette et orchestre à cordes ou trompette et orgue (1967)
Música de pel·lícules

Enregistraments

modifica

De 1957 a 1962, enregistrà les primeres obres completes de Johann Sebastian Bach al gran orgue Gonzalez de la catedral de Saint-Gervais-et-Saint-Protais de Soissons.[a]

Beneficiat de l'auge del disc en LP als anys seixanta, va gravar un repertori que va des del segle XVI italià fins als seus contemporanis Messiaen i Jolivet, així com les seves pròpies improvisacions i la participació en obres amb orquestra i cors.[18] Les seves composicions, principalment les per a orgue, també s'enregistren regularment. • LP indica un disc microgroove, CD un disc compacte d'àudio.

Com a intèrpret

modifica
  • Buxtehude: Fugue BuxWV 174 ; Prélude et fugue BuxWV 149. Cathédrale de Soissons. Résonances (1958)[b]
  • Du Mage: Livre d’orgue. basilique Saint-Quentin de Saint-Quentin (concert du 27-28 mai 1967). LP Sonotec C 76.50
  • Grigny: Le Livre d’orgue (extraits). Chapelle royale de Versailles. LP Vega C 30 X 344 (1961)[19]
  • Grigny: Le Livre d’orgue. Cathédrale Saint-Pierre de Poitiers. Coffret 3 LP Vega 8.701/702/703 (1968); reedició amb cant gregorià alternat, 2 CD Accord ACC.220.712 et 722 (1990)[c]
  • Jolivet: Messe pour le jour de la paix, amb Jacqueline Silvy, soprano, sota la supervisió artística del compositor. LP Vega C 30 A 302 (1961)
  • Messiaen: Dieu parmi nous; Le Banquet céleste. Cathédrale de Soissons. 45 t 17 cm Résonances n° 24 (1959)
  • Anthologies
    • Bach: Œuvres choisies. Collégiale de Saint-Quentin. 3 LP Sonotec (1969-1971)
    • Franck: 12 grans peces per a orgue. Abbatiale Saint-Ouen de Rouen. 3 LP Edici ED 003107/08/09 (1969)
    • «Frescobaldi à Brescia». Église San Giuseppe de Brescia. LP Vega C 30 A 312 - C 30 ST20.162 (1961)
    • «L’Orgue classique» : Purcell, Cabezon, Franck, Clérambault, Mozart, Liszt. Église Saint-Pierre de Montrouge. LP Vega C 30 S 304 (1961)
    • «L’Orgue classique en Italie» : A. Gabrieli, L. Rossi, G. Gabrieli, G.B. Martini, Zipoli, Frescobaldi. Església de San Giuseppe de Brescia. LP Vega 17 cm 33 t C 37 A 329 (1961)
    • «Florilège de la musique classique italienne»: Palestrina, A. Valente, G. Gabrieli, M. Rossi, G.B. Martini, Frescobaldi, Corradini, Pasquini. Església de San Giuseppe de Brescia. LP Vega C 30 A 313 - C 30 ST 20.013 (1961)
    • «Noëls anciens français»: Lebègue, Dandrieu, Dornel, Balbastre, Corrette, Daquin. Collégiale de Saint-Quentin. LP Sonotec SFP 71040 (1967)
    • «Die Aristide Cavaillé-Coll von St. Sulpice, Paris»: Clérambault, Widor, Dupré. LP Psallite 147/310775 PET (1975, DE), recuperat sur CD «Hommage à Jean-Jacques Grunenwald » Motette Ursina MOT 10521 (2005, DE) EAN 4008950105215.
Part d'orgue
  • Albinoni-Giazzoto: Adagio per a cordes i orgue. Orquestra Louis de Froment. 45 t 17 cm Pathé 45 ED 80 (1956), diverses reedicions en LP
  • Lili Boulanger: Pie Jesu; Salm 24. Solistes, cor Elisabeth Brasseur i Orquestra Lamoureux, dir. Igor Markevich. LP Everest LPBR 6059 M (1960)[d] i EMI VSM 2 C 085-95520 (1976). CD EMI reeditat CDM7642812 (1992) (EAN 0077776428123) i Everest (1995) (EAN 0723918903422)
  • Stravinsky: Canticum Sacrum. Concerts del Domini Musical, dir. Robert Craft; gravat en presència del compositor. LP Vega C 30 A 120 (1956), CD reedició Adès 132932 (1991) (EAN 3229262035125)
Improvisacions
  • A l'orgue Cavaillé-Coll de l'església de Saint-Sulpice: 5 esbossos simfònics de temàtica gregoriana; Suite francesa improvisada sobre Salve Regina; Toccata sobre Veni Creator Spiritus. LP "Improvisations" Motette Ursina M1052 (1981, DE), inclòs al CD "Homage to Jean-Jacques Grunenwald" Motette Ursina MOT 10521 (2005, DE) (EAN 4008950105215)
Composicions

Obres d'orgue Recitals A partir de 1966, van incloure nombrosos organistes, com Robert Noehren (de), Jean-Claude Raynaud, Conrad William Eden (en), Michael Matthes, Vincent Warnier, Marcus Torén (sv), Daniel Cook (en), Dan Zerfaß (de), peces de Grunenwald en els seus recitals.[20]

  • Richard-Anthelme Jeandin (1929-2014), professor d'orgue a Ginebra al mateix temps que Grunenwald, va oferir un concert el 7 de maig de 1966 a l'orgue del Conservatori de la Sonata de 1964 del seu col·lega (CD "Hommage à Richard- Anthelme Jeandin" Gallo 1554 , 2019 (EAN 7-619918-155424)).
  • A Saint-Sulpice, les organistes substitutes Françoise Renet i Sophie-Véronique Cauchefer-Choplin, i Daniel Roth, successor de Grunenwald el 1985, van gravar obres del mestre al gran orgue Cavaillé-Coll.[20]
Antologies
  • Elmar Jahn: Jubilate Deo; Primera suite; Cinq Pièces pour l'Office divin; Hommage à Josquin des Prés; Élévation IV; Variations brèves sur un Noël; Introduction et Aria. Església Saint-Ouen de Rouen. CD Édition R & J ERJ01 (1995, DE) (IDN=356104206)
  • Jeremy Filsell: Hymne aux Mémoires héroïques; Hymne à la Splendeur des Clartés; Introduction et Aria; Messe du Saint-Sacrement; Adoratio; Oppositions; Les Divins Espoirs; Toccata; Hommage à Josquin des Prés; Diptyque liturgique. Església Notre-Dame de France, Londres. CD Herald HAVPCD 239 (2008, UK) (UPC=794638023929)
  • Jean-Luc Étienne: Dues suites; Quatre Élévations; Cinq pièces pour l’Office divin; Diptyque liturgique. Església de la Trinitat. CD Festivo 6962 422 2014, NL) (EAN 8716114624224)
Obres diverses
  • Motet Tu es Petrus: Chœur de Mayence, Stefan Weiler, Daniel Roth (grand orgue), Sophie-Véronique Cauchefer-Choplin (orgue de chœur). CD «La tradition de Saint-Sulpice», IFO Classics 00086 (2001, DE) (EAN 4037102000863)
  • Psaume 129; Motet Tu es Petrus: Vasari Singers, Jeremy Filsell (orgue), dir. Jeremy Backhouse. CD Signum SIGCD163 (2009, UK)

Suite de danses : Aleksandra Garbal, clavecin. CD « 20th century harpsichord music » Acte Préalable AP0394 (2017, Pologne) (EAN 5901741653942)

Vídeo
  • Poulenc: Concert per a orgue, orquestra de corda i timbals. Orquestra Filharmònica ORTF, dir. Georges Priest. ORTF París 23 de març de 1968. DVD “Francis Poulenc & Friends” EMI Classics, coll. "Arxiu clàssic" DVB 3102009 (EAN 0094631020094)

Homenatge

modifica

Una placa commemorativa està col·locada a la façana de l'edifici al número 9 de la rue Dupont-des-Loges, al 7è districte de París, on va viure des de 1969 fins a la seva mort.[21]

Notes

modifica
  1. ↑ «Es tracta del primer enregistrament en disc microgroove de l'obra completa per a orgue del catàleg BWV, publicada entre 1958 i 1963 fora del circuit comercial pel Club de la Qualité (París) sota el seu segell “Resonances”, en 6 caixes de 4 LP. cadascun (mai reeditat en CD). Anteriorment, de 1947 a 1952, Helmut Walcha havia gravat per a Archiv Produktion (de) un àlbum complet començat a 78 rpm i continuat en LP, però sense incloure transcripcions ni obres apòcrifes ni obres d'autenticitat debatuda (reeditat en 10 CD el 2003). Al costat de J.J Grunenwald, Marie-Claire Alain va produir la seva primera obra completa per a Erato de 1959 a 1967, que, per motius artístics (completesa, instruments moderns inspirats en els orgues del barroc alemany, enfocament estilístic renovat), tècnics (estereo hi-fi) i disponibilitat. , ha eclipsat els dos anteriors (reeditat en 15 CD l'any 2018)».[17]
  2. ↑ Els enregistraments de Résonances, inclòs el Bach complet, han estat digitalitzats per BnF Gallica i estan disponibles com a descàrregues en MP3 a llocs comercials.
  3. ↑ Els enregistraments de Vega han estat digitalitzats per BnF Gallica i estan disponibles com a descàrregues en MP3 a llocs comercials.
  4. ↑ Aquesta gravació ha estat digitalitzada per BnF Gallica i està disponible com a descàrrega en MP3 a llocs comercials.

Referències

modifica
  1. ↑ Archives numérisées d'état civil de Haute-Savoie, commune de Cran-Gevrier, 1911, acte de naissance n° 2, vue 484/662 [archive] », sur archives.hautesavoie.fr (consulté le 27 octobre 2020)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Grunenwald, Jean [archive] », sur agorha.inha.fr (consulté le 27 octobre 2020)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Guy Bovet, «Courrier», La Tribune de l'orgue, Collombey-Muraz, vol. 72, no 1, mars 2020, p. 47-48 (lire en ligne [archive])
  4. ↑ La Semaine à Paris et Paris-guide : tout ce qui se voit, tout ce qui s'entend à Paris [archive] », sur Gallica, 21 février 1936 (consulté le 27 octobre 2020)
  5. ↑ Le Ménestrel : journal de musique [archive] », sur Gallica, 1er juillet 1938 (consulté le 27 octobre 2020)
  6. ↑ Le Ménestrel : journal de musique [archive] », sur Gallica, 7 juillet 1939 (consulté le 27 octobre 2020)
  7. ↑ Alain Constant, « Le Général, Ardisson et les pépites de l’ORTF, sur France 3 », Le Monde.fr, 23 octobre 2020 (lire en ligne [archive], consulté le 27 octobre 2020)
  8. ↑ Thomas Gaetner, « ORTF, ils ont inventé la télévision (France 3) : Thierry Ardisson raconte l'histoire des pionniers de la télévision française [archive] », sur www.programme-television.org (consulté le 27 octobre 2020)
  9. ↑ Ouverture et fermeture ORTF 1 [archive] », sur youtube.com
  10. ↑ (en) David Britton : notice du LP « Masterworks for organ by Grunenwald & Langlais » - Delos DEL-25443 (1978, USA)
  11. ↑ Paul Bauer, Deux siècles d'histoire au Père Lachaise, Mémoire et Documents, 2006, 867 p. (ISBN 978-2-914611-48-0), p. 394
  12. ↑ Jean-Jacques Grunenwald [archive] », sur mubi.com
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Pierre-Paul Lacas. «JEAN-JACQUES GRUNENWALD». [Consulta: 28 octubre 2020].
  14. ↑ 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 14,11 14,12 Baker i Slonimsky, 1995, p. 1580.
  15. ↑ 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 15,10 15,11 15,12 15,13 15,14 15,15 15,16 15,17 15,18 15,19 15,20 15,21 «23 films liés à Jean-Jacques Grunenwald».
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 «Films liés à Jean Dalve».
  17. ↑ Guy Bovet, « Courrier », La Tribune de l'orgue, Collombey-Muraz, vol. 72, no 1, mars 2020, p. 47-48
  18. ↑ J.-J. Grunenwald, organiste [archive] », sur discogs.com (consulté le 15 novembre 2020).
  19. ↑ Les enregistrements Vega ont été numérisés par BnF Gallica et sont disponibles en téléchargement MP3 sur des sites commerciaux.
  20. ↑ 20,0 20,1 J.-J. Grunenwald, musique d’orgue [archive] », sur france-orgue.fr (consulté le 15 novembre 2020).
  21. ↑ Mairie de Paris. Direction des Affaires culturelles, « Hommage à Jean-Jacques Grunenwald. Apposition d’une plaque commémorative 9 rue Dupont des Loges à Paris 7e [archive] », sur paris.fr

Bibliografia

modifica
  • Theodore Baker i Nicolas Slonimsky (trad. Marie-Stella Pâris, préf. Nicolas Slonimsky), Dictionnaire biographique des musiciens [«Baker's Biographical Dictionary of Musicians»], t. 1 : A-G, París, Robert Laffont, coll. «Bouquins», 1995 (réimpr. 1905, 1919, 1940, 1958, 1978), 8e éd. (1re éd. 1900), 4728 p. (ISBN 2-221-06510-7).
  • (anglès) Joseph Schubert, «Grunenwald, Jean-Jacques [archive]», dins Grove Music Online, Oxford University Press, 2001 Cal inscripció.
  • «Jean-Jacques Grunenwald: organiste, compositeur, architecte.», dins L'Orgue: Cahiers et mémoires, no 36, Paris, Association des Amis de l'Orgue, 1986.
  • Xavier Darasse, «Jean-Jacques Grunenwald», dins Guide de la musique d'orgue, éd. Gilles Cantagrel, París, Fayard, 1991, p. 417-419.
  • Armand Machabey, Portraits de trente musiciens français, París, Richard-Masse, 1949, p. 93-96.
  • Gérard Serret (éd.), Jean-Jacques Grunenwald, París, G. Serret, 1984.
  • Jean-Luc Étienne, «Jean-Jacques Grunenwald», dins Bulletin de l'Association Maurice & Marie-Madeleine Duruflé no 6, París, juny 2006.
  • René Dumesnil, «Jean-Jacques Grunenwald aux Concerts Oubradous Le duo P. Makanowitzky - N. Lee», Le Monde, 30 novembre 1956 (lire en ligne [archive]).
  • Jean-Luc Étienne, «Jean-Jacques Grunenwald. Un portrait», dins Orgues nouvelles, no 59, hivern 2022, p. 43-45.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jean-Jacques_Grünenwald&oldid=34276727»