Viquipèdia

Jean-Paul Ney

fotògraf francès

Jean-Paul Ney (Prada, Conflent, 4 de maig de 1976) és un fotoperiodista independent- nord-català.[1] Repetidament condemnat pels tribunals francesos, també va estar detingut 18 mesos a Abidjan (Costa d'Ivori) entre 2007 i 2008.

Infotaula de personaJean-Paul Ney
Biografia
Naixement4 maig 1976 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Prada (Conflent) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófotògraf, fotoperiodista Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjeanpaulney.com Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Treball a la premsa i els mitjans modifica

Després de treballar durant un temps amb l'Agència Gamma,[2] Jean-Paul Ney col·labora, entre altres, a la revista Securimag,[3] Canal+i la seva filial I-Télé que va deixar en 2003 degut a la pressió del cartel dels bancs el cartell, després d'una secta [ ...] en servei comandat segons les seves pròpies paraules.[4]

En 2002 va fundar la revista bimestral Le Monde confidentiel, de la qual es converteix en director de la redacció. Rebatejada Le Confidentiel, tracta de qüestions de defensa i de geoestratègia.[5]

També va treballar per a la revista Science et Vie Micro,[6] i és un dels principals periodistes de l'agència Presse Défense, una agència de fotografia i de vídeo, el contingut del qual està enfocat exclusivament a la defensa, la seguretat nacional i reportatge fotogràfic sobre el terreny.[7]

En gener de 2009, la Metula News Agency (o Ména) va publica un article evocant la « immersió » del fotoreporter, descrit com "pròxim a Mena" en la unitat d'infanteria d'elit Kherev (« Sabre ») de l'exèrcit israelià, « compost majoritàriament per drusos israelians » i que per primer cop [...] accepta integrar un reporter en els seus rangs en fases operativa.[8]

En novembre de 2009 va participar en l'Escola Superior de Periodisme de París, a les Conférences du mardi en qualitat de « corresponsal de guerra ».[9] Aquell mateix any va fundar amb Frédérique Romano el lloc web Les Grandes Oreilles, presenta com un «periòdic satíric »,[10] en 2012 infosdefense.com « lloc d'informació d'actualitat i de contingut que tracta temes estratègics, de defensa, de seguretat internacional i seguretat nacional »[11] i KickStarTV, una « WEB TV generalista » proposant una plataforma de micromecenatge per la producció de documentals, de reportatges o de ficció.[12]

També ha estat consultor de la cadena israeliana I24news.[13] També és molt actiu a les xarxes socials on és descrit com «un adepte del bloqueig intempestiu en cas de crítica. Està especialment interessat en fórmules florides, sovint agressives, de vegades insultantd».[14]

Treballs sobre seguritat modifica

Jean-Paul Ney, que ha publicat diversos llibres sobre temes de ciberdelicte, és cofundador d'Intelink, una divisió del grup Digital Network especialitzat en "la intel·ligència i la vigilància estratègica en matèria d'intel·ligència, guerra d'informació, el terrorisme, l'economia, la geopolítica i geoestratègia".[15]

És cofundador del CIRET-AVT (Centre Internacional d'Investigació i Estudis sobre Terrorisme i assistència a les víctimes del terrorisme)[16] amb Saïda Banhabilès, antic ministre algerià, Anne-Marie Lizin, antiga presidenta del Senat belga, i Yves Bonnet,[17] antic director de la DST (de 1982 a 1985).

És cofundador de l'IICRAI (Institut Internacional per a la Coordinació i la Resposta als Atacs Informàtics) amb Christophe Casalegno, director tècnic del grup Digital Network[16][18] i de l'IIHEC (Institut Internacional d'Estudis Avançats de la Ciberdelinqüència)[16] amb Daniel Martin, antic comissari divisionari consultor en seguretat a l'OCDE[19]

Finalment, és membre fundador, vicepresident i secretari general de CJDSI (Comissió de Periodistes de la Defensa i la Seguretat Interior i dels Corresponsals de Guerra),[20] fundada el gener de 2006 aplegant periodistes i representants dels ministeris de Defensa i de l'Interior.[21] Entre els altres membres fundadors, hom pot trobar Thomas Kisszalai i Philippe Poulet, cofundadors de l'agència Presse Défense, i Christophe Casalegno, Daniel Martin i Regis Le Sommier.[20]

Els llocs web d'aquestes organitzacions estan organitzats pel grup Digital Network.[22]

Problemes judicials modifica

Personalitat qüestionada,[23] Jean-Paul Ney ha estat implicat en nombrosos afers.

Jean-Paul Ney va ser sentenciat el novembre de 2000 per robatori amb violència.

Al maig de 2003, Jean-Paul Ney va ser acusat de "robatori i atemptar contra la seguretat de l'Estat" pel jutge antiterrorista Gilbert Thiel com a part d'una investigació sobre la desaparició d'una targeta l'accés a la xarxa segura Rimbaud (Réseau interministériel de base uniformément durci), mentre treballava com a guàrdia de seguretat al Ministeri d'Afers Exteriors.[24] Segons Le Point, la seva font era el comissari de policia Hubert Marty-Vrayance, ex-funcionari dels Renseignements généraux.[25]

Entre 2001 i 2003, Jean-Paul Ney va atacar al webmaster del lloc kitetoa.com, Antoine Champagne. Acusat de "repetides amenaces de mort" contra aquest últim el 22 de gener de 2003, Jean-Paul Ney, defensat per Dominique Labbé, fou reconegut culpable dels fets dels queen fou acusat esprés d'un judici davant el Tribunal de Grande Instance de Nanterre.[26] El 10 de març de 2004 fou condemnat a un any de presó amb l'obligació de "sotmetre’s a mesures d'examen, de control, de tractament o atenció mèdica, fins i tot sota règim d'hospitalització inclosa l'atenció psicològica i psiquiàtrica "(sentència del TGI de Nanterre de 10 de març de 2004, de conformitat amb l'article 132-45 3 del Codi Penal), 3.000 € de danys i 1.000 € en virtut de l'article 475-1 del codi de procediment penal (costos irrecuperables).[27] Després d'un nou cas de difamació "per mitjans electrònics" envers Anthony Champagne el 22 d'agost de 2005, Jean-Paul Ney va ser condemnat pel Tribunal de Nanterre a 5.000 € de multa, 8.000 € de danys i interessos i 5.000 € segons títol de l'article 475-1 del codi de procedimen penal, amb l'obligació publicació de la sentència en els diversos llocs que li pertanyen el 5 de febrer de 2008.[28]

Jean-Paul Ney va ser condemnat el juliol de 2006 per robatori i apropiació d'un secret de defensa nacional.[29]

Jean-Paul Ney va ser sentenciat el febrer de 2008 de manera ferma i definitiva per difamació contra Antoine Champagne.

El gener de 2016, Jean-Paul Ney va estar implicat en la publicació a les xarxes socials de la identitat dels germans Kouachi,[30] el mateix dia de l'atemptat contra Charlie Hebdo. L'affer serà jutjat al tribunal penal davant la 17a cambre el 6 de juliol de 2016[31] per « violació de l'ocultació del secret de la investigació ».[32] Finalment serà declarat culpable el 12 d'octubre de 2016 de violació de l'ocultació del secret de la investigació i condemnat a una multa de 3000 €.[33][34] Com a resposta, el periodista decideix cremar un antic passaport caducat en directe a les xarxes socials, per no sentir-se "més francès".

Al maig de 2017 és objecte d'una investigació preliminar per violació del secret professional i ocultació després de la difusió de quatre estudis d'opinió, una després del atac del 20 d'abril de 2017 al Camps Elisis (el sospitós era a Bèlgica en el moment dels fets). Els altres tres havien donat lloc a diverses falses alarmes, inclòs un gran desplegament de policia a l'estació del Nord el 8 de maig.[35] Malgrat la polèmica generada, Jean-Paul Ney reivindica el procediment i afirma que continuarà.[36]

Altres polèmiques modifica

Al juliol de 2015, després de la suspensió del seu compte de twitter a causa de la suposada "publicació d'informació confidencial o privada," Antoine Champagne (també conegut com a Kitetoa) retorna en un article publicat al seu lloc web Reflets.info sobre el seu contenciós amb Ney[29] i va esmentar l'existència d'un bloc identificant els plagis que hauria comès el reporter, en les seves pàgines web i a la premsa de paper. Per tant, en una entrevista amb Franck Edard, l'autor del bloc afirma que el reporter, a més de molts plagis, també s'hauria inventat totes les peces dels experts, això com les col·laboracions amb experts internacionals, que ha negat posteriorment.[37] El web Arrêt sur Image[38] també l'acusa d'haver exagerat una col·laboració amb la cadena estatunidenca CNN, fent passar un sol passatge com a col·laboració regular com a expert en terrorisme.

El gener de 2015, Jean-Paul Ney publica al seu compte de twitter una ordre de recerca que prové, segons ell, de "fonts governamentals" i en la que figuren els noms i dates de naixement de tres sospitosos de l'atemptat contra Charlie Hebdo,[39] document donat immediatament per Pierre Martinet i el web JSS News « proper a l'extrema dreta israeliana ».[40][41]

Un d'ells, Mourad Hamyd, estudiant de secundària, serà declarat innocent, però el 2016 va ser detingut en intentar unir-se a Estat Islàmic a Síria. Mourad Hamyd ja havia intentat arribar a Síria el 2014.[42] A més, estava fitxat S des de 2014.[43] Per a la policia: "És vergonyós el que va fer, perquè inevitablement complica el treball dels investigadors! Si saben que els busquem, aquestes persones s'amaguen. Faran tot el possible per no ser reconeguts".[14] Jean-Paul Ney reincidirà en març de 2016, després dels atacs de Brussel·les, amb la difusió de la fitxa de la investigació d'un paleta sense antecedents el nom del qual havia estat implicat en els atacs després d'un error administratiu dels investigadors belgues.[44][45]

La seva participació en l'informe de Malek Boutih després dels atacs del 7 de gener de 2015 planteja dubtes sobre la fiabilitat d'aquest informe, escrit pel Sr. Boutih -un membre de SOS Racisme- a causa dels "propòsits detestables i islamòfobs" a càrrec de Jean-Paul Ney a Twitter.[46]

El 28 de juliol de 2017 el seu compte de twitter, que era seguit per prop de 30.000 persones, va ser suspès permanentment per la xarxa social després de respondre a un usuari que es referia còmicament a un suïcidi: "Una bona idea espècie de nazi suport d'antisemites, inclòs l'islamista del conSSeller ". Descrit com "sovint agressiu, fins i tot insultant", Jean-Paul Ney ja havia vist bloquejat temporalment el seu compte abans que la xarxa decidís suprimir-lo definitivament.[47]

Arrest a Costa d'Ivori modifica

El 27 de desembre de 2007 Jean-Paul Ney fou arrestat a Abidjan (Costa d'Ivori) per la DST[48] en companyia d'unes 9 altres persones, un francès, tres ivorians, quatra malians i un gambià,.[49] Inculpat pel procurador de la República d'Abidjan, Raymond Tchimou[50] per « atemptat a la seguretat de l'Estat »[51] fou empresonat el 17 de gener. És acusat per les autoritats de Costa d'Ivori d'haver "rodat al voltant de seu de la Ràdio i Televisió de Costa d'Ivori (RTI), [...] portar equip electrònic – material de foto".[49]

Aquest afer, anomenat « complot de Nadal »,[52] es produeix en una situació tensa, dos periodistes francesos, Thomas Dandois i Pierre Creisson, havien estat arrestats pels mateixos motius al Níger el 17 de desembre de 2007, i se’ls demanava la pena de mort.[53] Afirmant « fer un reportatge pel compte d'una gran agència fotogràfica »,[54] Ney era acusat de connivència amb l'antic colpista Ibrahim Coulibaly, exiliat a Benín, d'un presumpte intent de cop d'estat amb el propòsit de destituir el president ivorià Laurent Gbagbo[49] i el seu Premier ministre, Guillaume Soro, antic aliat de Coulibaly al si de les Forces Nouvelles.[55]

Mentre que el Ministeri d'Afers Exteriors assegura a través de l'ambaixada de França que els seus nacionals es beneficien de la "protecció consular", l'associació Reporters Sense Fronteres després d'haver "expressat la seva inquietud",[56] prefereix "distanciar-se d'aquest personatge quan no ha estat inculpat per un assumpte de premsa".[57] El quotidià Libération qualifica de «forassenyada» la llista de les col·laboracions mediàtiques que evoca Jean-Paul Ney al seu web.[58] El 13 de desembre de 2008 es produeix un motí a la presó correccional d'Abidjan (MACA) on és detingut Jean-Paul Ney, provocant nombrosos ferits.[59] Es van crear un lloc web[60] i un grup de Facebook per demanar l'alliberament de Jean-Paul Ney. L'advocat Gilbert Collard és contractat pel pare de Ney per assegurar-ne la defensa.[2]

El 6 de maig de 2000, a l'endemà d'una entrevista entre el president ivorià Laurent Gbagbo i el secretari d'estat francès per la cooperació Alain Joyandet,[61] Jean-Paul Ney és alliberat de la presó d'Abidjan després de 16 mesos de detenció.[62] Va tornar a França tres dies més tard. Un documental realitzat per l'agència Capa[63] ha intentat desentranyar els vincles i definir les responsabilitats dels diferents participants en l'afer.[64][65] La seva implicació real sembla haver estat força marginal, segons el secretari general de Reporters Sense Fronteres Jean-François Julliard, Jean-Paul Ney era simplement "un jove periodista que tractava de fer-se un nom. Anava a la frenètica recerca del "cop". Però al mateix temps, semblava no complir un cert nombre de regles deontològiques i periodístiques". Un comportament a causa de "l'emoció de presenciar un cop d'estat".[14]

Condemna a la República del Congo modifica

L'11 de maig 2018, la cort penal de Brazzaville a la República del Congo condemna Jean-Paul Ney a 20 anys de presó per participar en un intent de cop juntament amb el general Jean-Marie Mokoko.[66] És dictada contra ell una ordre de detenció internacional.[67] Se l'acusa precisament d'haver, a l'oficina de l'advocat Sylvain Maier a París amb Jean-François Caze (que es troba en l'intent de cop a Costa d'Ivori, esmentat anteriorment) entrenat i recolzat el general Mokoko. El tribunal es basa en un vídeo trobat sobre Jean-Paul Ney durant la seva detenció a Abidjan.[68]

Compromís polític modifica

Jean-Paul Ney es va unir el 2010 a la llista d'Unió Republicana Popular de Christian Jeanjean pel Llenguadoc-Rosselló secció Pirineus Orientals.[69] No va ser escollit, ja que la llista només va obtenir el 2,03 % dels vots a la primera volta.[70]

Referències modifica

  1. ↑ Carte de presse n° 100495.
  2. ↑ 2,0 2,1 Pascal Ceaux, « Jean-Paul Ney, le prisonnier d'Abidjan », L'Express, 11 mars 2009.
  3. ↑ Article Arxivat 2018-12-20 a Wayback Machine. dedicat a la pirateria de targetes bancàries en el No. 26 de març / abril de 2002 reprenent en part informació dels reportatges fets per Canal + et I-Télé.
  4. ↑ « Enquête au cœur des journalistes d'investigation »[Enllaç no actiu] sur lepost.fr.
  5. ↑ «Couverture du n°2, octobre-novembre 2003», 20030927001648.
  6. ↑ «Catalogue INIST». Arxivat de l'original el 2014-08-26. [Consulta: 20 desembre 2018].
  7. ↑ «Page d'accueil», 20080828075803. Arxivat de l'original el 2008-10-10. [Consulta: 20 desembre 2018]., «Biographie de J.-P. Ney», 20081010231026. Arxivat de l'original el 2008-10-10. [Consulta: 20 desembre 2018].
  8. ↑ Stéphane Juffa, «« Un grand reporter détenu à Abidjan »», 20111119213925. Arxivat de l'original el 2011-11-19. [Consulta: 20 desembre 2018]. a menapress.com.
  9. ↑ «Présentation de la conférence de J.-P. Ney à l'ESJ Paris», 20100226010445. Arxivat de l'original el 2010-02-26. [Consulta: 20 desembre 2018].
  10. ↑ « À propos Arxivat 2012-06-27 a Wayback Machine. », lesgrandesoreilles.com. Hébergé par Digital Network, el lloc sembla no tenir pas activitat des de 2013.
  11. ↑ « À propos Arxivat 2015-11-16 a Wayback Machine. », infosdefense.com. Hébergé par Digital Network.
  12. ↑ « Conditions générales d'utilisation Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. », kickstartv.com.
  13. ↑ Kocila Makdeche, « Ce qui dérange dans le rapport du député Malek Boutih sur le jihadisme », francetvinfo.fr, 7 juillet 2015.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «Qui est Jean-Paul Ney, le journaliste controversé qui divulgue des fiches de police sur internet ?» (en francès). Franceinfo, 26-05-2017.
  15. ↑ «« Qui sommes nous ? »», 20110903004356. Arxivat de l'original el 2011-09-03. [Consulta: 20 desembre 2018].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Présentation de J.-P. Ney Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. sur digital-network.net.
  17. ↑ «Les fondateurs du CIRET-AVT», 20120324110822. Arxivat de l'original el 2012-03-24. [Consulta: 20 desembre 2018].
  18. ↑ «Biographie de J.-P. Ney», 20111007124138. Arxivat de l'original el 2011-10-07. [Consulta: 20 desembre 2018].
  19. ↑ Site officiel Arxivat 2015-08-12 a Wayback Machine.
  20. ↑ 20,0 20,1 «Membres fondateurs», 20100609074556. Arxivat de l'original el 2010-06-09. [Consulta: 20 desembre 2018].
  21. ↑ Augustin Scalbert, « Mystérieuse détention d'un photographe français à Abidjan », Rue 89, 8 janvier 2008.
  22. ↑ Partenaires Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine. sur digital-network.net.
  23. ↑ [enllaç sense format] http://www.rfi.fr/afrique/20180509-congo-brazzaville-accusations-mokoko-autres-accuses-francais
  24. ↑ « Justice : un journaliste indépendant, Jean-Paul Ney, a été mis en examen pour « vol et atteinte à la sûreté de l'Etat » », Le Monde, 3 mai 2003.
  25. ↑ Christophe Deloire, « L'homme qui en savait trop », Le Point n°1598, 2 mai 2003
  26. ↑ Copies des pièces du dossier d'instruction sur kitetoa.com.
  27. ↑  PDF Copie du jugement du 10 mars 2004..
  28. ↑  PDF Copie du jugement du 5 février 2008 (id.).
  29. ↑ 29,0 29,1 Antoine Champagne. «Quand Twitter suspend le compte d'un des journalistes de Reflets», 20-07-2015. [Consulta: 20 maig 2017].
  30. ↑ «Deux policières devant la justice pour avoir diffusé l'identité des Kouachi pendant la traque», 08-01-2016. [Consulta: 17 juny 2016].
  31. ↑ DROIT, LE MONDE DU. «Sévag Torossian admis à la Cour pénale internationale». Arxivat de l'original el 2016-06-02. [Consulta: 17 juny 2016].
  32. ↑ «« On vous tient enfants de putain #CharlieHebdo »», 07-07-2016. [Consulta: 27 juliol 2016].
  33. ↑ «Fuites sur l'identité des Kouachi: 3000 euros d'amende pour Ney et Martinet». LExpress.fr, 12-10-2016 [Consulta: 12 octubre 2016].
  34. ↑ «Deux hommes condamnés pour avoir dévoilé l'identité des frères Kouachi pendant leur traque» (en francès). Le Monde.fr, 12-10-2016. ISSN: 1950-6244 [Consulta: 12 octubre 2016].
  35. ↑ Vincent, Soren Seelow et Elise «Terrorisme : ouverture d'une enquête après la diffusion de fiches de police sur Twitter» (en francès). Le Monde.fr, 09-05-2017. ISSN: 1950-6244 [Consulta: 10 maig 2017].
  36. ↑ «Jean-Paul Ney, le journaliste qui diffuse des fiches de police, continuera à le faire», 11-05-2017.
  37. ↑ «Jean-Paul Ney : "Pourquoi ils font le Djihad, enquête sur la génération Merah"». fr.news.yahoo.com. [Consulta: 28 març 2016].
  38. ↑ «Dans l'internet de Jean-Paul Ney...» (en francès). [Consulta: 5 juliol 2016].
  39. ↑ Pascale Robert-Diard «Une si longue dianée de peurs et de rumeurs» (en francès). Le Monde, 21767, 10-01-2015, pàg. 7.
  40. ↑ Robin D'Angelo. «La folle dianée de Mourad Hamyd - Pour les médias, c’était « le troisième homme »». [Consulta: 10 gener 2015].
  41. ↑ David Perrotin. «Charlie Hebdo : la journée de Mourad H., accusé à tort d'être un terroriste». Rue89, 08-01-2015. [Consulta: 10 gener 2015].
  42. ↑ Elise, Vincent «L'étrange parcours de Mourad Hamyd, beau-frère de Chérif Kouachi» (en francès). Le Monde.fr, 09-08-2016. ISSN: 1950-6244 [Consulta: 12 agost 2016].
  43. ↑ «Attentat de Charlie Hebdo : l'inquiétant beau-frère de Chérif Kouachi». [Consulta: 12 agost 2016].
  44. ↑ «Un Belge d'origine turque accusé à tort d'être un terroriste». www.zamanfrance.fr. [Consulta: 27 març 2016].
  45. ↑ «TERRORISME : La police belge recherche un autre groupe de djihadistes – The Disruptive», 23-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-23. [Consulta: 28 març 2016].
  46. ↑ "Ce qui dérange dans le rapport du député Malek Boutih sur le jihadisme", francetvinfo, [1]
  47. ↑ «Twitter suspend le compte du journaliste controversé Jean-Paul Ney» (en francès). Franceinfo, 28-07-2017 [Consulta: 29 juliol 2017].
  48. ↑ (anglès) « French reporter arrested in Ivory Coast », africa.reuters.com, 5 janvier 2008 (archive Wikiwix).
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 Reuters, « Dix personnes, dont 2 Français, inculpées pour complot à Abidjan », lepoint.fr, 17 janvier 2008.
  50. ↑ Associated Press, « Côte d'Ivoire: journaliste français arrêté », lefigaro.fr, 17 janvier 2008.
  51. ↑ Reuters, « Un journaliste français arrêté en Côte d'Ivoire », lepoint.fr, 4 janvier 2008.
  52. ↑ « Dix personnes inculpées pour complot Arxivat 2018-11-09 a Wayback Machine. », rfi.fr, 18 janvier 2008.
  53. ↑ « Thomas Dandois et Pierre Creisson sont sortis de prison », 20 Minutes, 18 janvier 2008.
  54. ↑ «« Côte d'Ivoire : un ressortissant français entendu par le contre-espionnage »», 20090214111529. Arxivat de l'original el 2009-02-14. [Consulta: 20 desembre 2018]., LCI, 6 janvier 2008.
  55. ↑ «« Abidjan révèle l'identité du journaliste arrêté »», 20080227031632., nouvelobs.com, 7 janvier 2008.
  56. ↑ «Communiqué de RSF», 20090502160121. Arxivat de l'original el 2009-05-02. [Consulta: 20 desembre 2018].
  57. ↑ Journaliste arrêté à Abidjan : pour RSF, « ce n'est pas une affaire de presse », 20 Minutes, 18 janvier 2008.
  58. ↑ Thomas Hofnung, « Jean-Paul Ney, un drôle de journaliste en prison à Abidjan Arxivat 2011-11-23 a Wayback Machine. »,Libération, 19 janvier 2008.
  59. ↑ « Mutinerie dans la prison d'Abidjan », rfi.fr, 13 décembre 2008.
  60. ↑ «freejeanpaulney.com», 20080923230110. Arxivat de l'original el 2008-09-23. [Consulta: 3 maig 2021].
  61. ↑ « Jean-Paul Ney en liberté provisoire mercredi ? », Europe 1, 5 mai 2009.
  62. ↑ « Le journaliste français Jean-Paul Ney a été remis en liberté », france24.com, 7 mai 2009.
  63. ↑ Jean-Paul Billault et Emmanuel Razavi, Manipulations sous haute tension, diffusé sur la chaîne Planète le 22 avril 2009.«Présentation sur le site de capatv.com», 20090424071316. Arxivat de l'original el 2009-04-24. [Consulta: 20 desembre 2018]. i extrait sur Youtube.
  64. ↑ Hélène Marzolf, « Jean-Paul Ney, barbouze, reporter ou marionnette ? » sur telerama.fr, 11 mai 2009.
  65. ↑ David Servenay, « Tentative de coup à Abidjan : la France du renseignement savait », Rue89, 28 avril 2009.
  66. ↑ «Congo : le journaliste controversé Jean-Paul Ney condamné à 20 ans de prison» (en francès). Blasting News, 27-05-2018 [Consulta: 17 setembre 2018].
  67. ↑ Dupent, François «La France n'accède pas à la demande du Congo d'extradition des complices de MOKOKO» (en francès). Club de Mediapart, 10-05-2018 [Consulta: 17 setembre 2018].
  68. ↑ «Quand Jean-Marie Michel Mokoko préparait un coup d'Etat contre Denis Sassou Nguesso - Vidéo dailymotion» (en francès). Dailymotion, 13-02-2016. [Consulta: 17 setembre 2018].
  69. ↑ «Site officiel de Christian Jeanjean», 20100305130456. Arxivat de l'original el 2010-03-05. [Consulta: 20 desembre 2018].
  70. ↑ Résultats des élections régionales de 2010 en Languedoc-Roussillon sur le site du ministère de l'Intérieur

Bibliografia modifica

  • Terreurs virtuelles : Les Nouvelles Menaces à l'aube du XXIPlantilla:E sense paràmetre siècle, éd. Carnot, coll. « Cicéron », novembre 1999 ISBN 978-2-912362-42-1
  • Avec Michel Chevalet: SOS Bogue : Pour agir d'urgence, éd. Carnot, coll. « Entreprise », décembre 1999 ISBN 978-2-912362-25-4
  • Avec Laurent Touchard : Le Livre noir du terrorisme : Que savent les états ? Que nous cachent-ils ?, éd. La Pieuvre noire, octobre 2004 ISBN 978-2-9518590-2-9. Préface d'Yves Bonnet.
  • Souriez, on vous espionne, éd. Le Cherche-Midi, coll. « Document », avril 2005 ISBN 978-2-7491-0383-9
  • Avec Philippe Poulet et Jean-François Guiot : SPHP : Le Dernier Rempart, éd. Mission Spéciale Productions, août 2007 ISBN 978-2-916357-12-6. Préface de Nicolas Sarkozy.
  • Avec Jean-Michel Asselin, Jocelyn Chavy et Jean-Pierre Martin : Troupes de montagne : Combattants d'altitude, la Plantilla:27e d'infanterie de montagne, éd. Mission Spéciale Productions, décembre 2007 ISBN 978-2-916357-11-9
  • FBI : Cent ans d'un mythe, Timée éditions, mai 2008 ISBN 978-2-35401-059-1
  • Jean-Paul Ney. Pourquoi ils font le Djihad. Enquête sur la génération Merah (en français). ISBN 978-2268076461. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jean-Paul_Ney&oldid=33384410»