Jean-Pierre Raffarin

polític francès

Jean-Pierre Raffarin (Poitiers, 3 d'agost de 1948) és un polític francès, Primer Ministre de França (2002-2005) i diputat per Viena.

Plantilla:Infotaula personaJean-Pierre Raffarin
Imatge
(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 agost 1948 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Poitiers (França) Modifica el valor a Wikidata
Senador de França
18 setembre 2005 – 4 octubre 2017
Primer ministre de França
6 maig 2002 – 31 maig 2005
← Lionel JospinDominique de Villepin →
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Republicà

19 juliol 1994 – 18 maig 1995

Circumscripció electoral: França

Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Republicà

25 juliol 1989 – 18 juliol 1994

Circumscripció electoral: França

President de Poitou-Charentes
19 desembre 1988 – 8 maig 2002
← Louis FruchardÉlisabeth Morin-Chartier →
Conseller regional a França
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Panteó-Assas
ESCP Europe Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió per a la Democràcia Francesa
Unió per a un Moviment Popular
Democràcia Liberal
Els Republicans Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnne-Marie Raffarin Modifica el valor a Wikidata
PareJean Raffarin Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webcarnetjpr.com Modifica el valor a Wikidata

X: jpraffarin Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Primer ministre

modifica

Jacques Chirac fou reelegit a les eleccions presidencials franceses de 2002. El temor generat al país pel programa extremista de Jean-Marie Le Pen va motivar que totes les formacions d'esquerra, centre i dreta moderada sol·licitessin el vot per a Chirac en la segona volta, que va aconseguir una mica més del 82% dels vots i va resultar reelegit president de la República. L'endemà va nomenar primer ministre al liberal Jean-Pierre Raffarin, pertanyent a Democràcia Liberal (DL) per a substituir Jospin (el qual havia dimitit després del seu fracàs en la primera volta), i 24 hores més tard va formar un govern integrat bàsicament per neogaullistes, la qual cosa va posar fi al període de cohabitació.[1] En les eleccions legislatives de juny, la Unió per la Majoria Presidencial va obtenir 357 escons i, per tant, la majoria absoluta en la nova Assemblea Nacional. Davant aquests resultats, Chirac va pactar un nou executiu amb Raffarin, el qual va ser confirmat com a primer ministre.[2]

La seva política econòmica fou liberal. Reformà el mercat laboral i els sistemes de pensions i de salut. Endemés, el seu govern lluità, amb un èxit reconegut per la major part dels especialistes, contra la inseguretat, que fou un gran tema a les eleccions legislatives franceses de 2002. Es va posicionar en contra de la participació francesa a la Guerra de l'Iraq. Hagué d'abandonar el càrrec a causa del "no" al Referèndum sobre la Constitució Europea a França.[3] i fou substituït per Dominique de Villepin, qui seguí la seva política econòmica.

Referències

modifica
  1. «França coneixerà avui la composició del nou govern liderat per Jean-Pierre Raffarin». 324, 07-05-2002. [Consulta: 15 juliol 2025].
  2. «El Gobierno francés aprueba una versión suavizada de su polémico plan de seguridad» (en castellà). El Pais, 23-10-2002. [Consulta: 15 juliol 2025].
  3. «De Villepin appointed French PM» (en anglès). BBC, 31-05-2005. [Consulta: 20 febrer 2025].

Enllaços externs

modifica