Jean-Pierre Raffarin

Jean-Pierre Raffarin
	(2013)
Biografia
Naixement	3 agost 1948 (76 anys); Poitiers (França)
Senador de França
	18 setembre 2005 – 4 octubre 2017
Primer ministre de França
	6 maig 2002 – 31 maig 2005 ; ← Lionel Jospin – Dominique de Villepin →
Diputat al Parlament Europeu
	Representa: Partit Republicà; 19 juliol 1994 – 18 maig 1995 ; Legislatura: IV legislatura del Parlament Europeu ; Circumscripció electoral: França ; Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 1994
Diputat al Parlament Europeu
	Representa: Partit Republicà; 25 juliol 1989 – 18 juliol 1994 ; Legislatura: III legislatura del Parlament Europeu ; Circumscripció electoral: França ; Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 1989
President de Poitou-Charentes
	19 desembre 1988 – 8 maig 2002 ; ← Louis Fruchard – Élisabeth Morin-Chartier →
Conseller regional a França
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Panteó-Assas ; ESCP Europe
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg ; Brussel·les ; París
Ocupació	polític, advocat
Partit	Unió per a la Democràcia Francesa ; Unió per a un Moviment Popular ; Democràcia Liberal ; Els Republicans
Família
Cònjuge	Anne-Marie Raffarin
Pare	Jean Raffarin
Premis
	(13 juliol 2022) Gran Creu de la Legió d'Honor; (29 setembre 2019) orde de l'Amistat; (2011) honorary doctor of the Beihang University (en) ; (2003) Oficial de l'Orde Nacional del Quebec; Gran Oficial de la Legió d'Honor; Orde de l'Estrella de Romania; Gran Creu de l'Orde nacional del Mèrit; doctor honoris causa per l'École des Hautes Études Commerciales de Paris ;
Lloc web	carnetjpr.com

Jean-Pierre Raffarin (Poitiers, 3 d'agost de 1948) és un polític francès, Primer Ministre de França (2002-2005) i diputat per Viena.

Biografia

Primer ministre

Jacques Chirac fou reelegit a les eleccions presidencials franceses de 2002. El temor generat al país pel programa extremista de Jean-Marie Le Pen va motivar que totes les formacions d'esquerra, centre i dreta moderada sol·licitessin el vot per a Chirac en la segona volta, que va aconseguir una mica més del 82% dels vots i va resultar reelegit president de la República. L'endemà va nomenar primer ministre al liberal Jean-Pierre Raffarin, pertanyent a Democràcia Liberal (DL) per a substituir Jospin (el qual havia dimitit després del seu fracàs en la primera volta), i 24 hores més tard va formar un govern integrat bàsicament per neogaullistes, la qual cosa va posar fi al període de cohabitació.^[1] En les eleccions legislatives de juny, la Unió per la Majoria Presidencial va obtenir 357 escons i, per tant, la majoria absoluta en la nova Assemblea Nacional. Davant aquests resultats, Chirac va pactar un nou executiu amb Raffarin, el qual va ser confirmat com a primer ministre.^[2]

La seva política econòmica fou liberal. Reformà el mercat laboral i els sistemes de pensions i de salut. Endemés, el seu govern lluità, amb un èxit reconegut per la major part dels especialistes, contra la inseguretat, que fou un gran tema a les eleccions legislatives franceses de 2002. Es va posicionar en contra de la participació francesa a la Guerra de l'Iraq. Hagué d'abandonar el càrrec a causa del "no" al Referèndum sobre la Constitució Europea a França.^[3] i fou substituït per Dominique de Villepin, qui seguí la seva política econòmica.

Referències

↑ «França coneixerà avui la composició del nou govern liderat per Jean-Pierre Raffarin». 324, 07-05-2002. [Consulta: 15 juliol 2025].
↑ «El Gobierno francés aprueba una versión suavizada de su polémico plan de seguridad» (en castellà). El Pais, 23-10-2002. [Consulta: 15 juliol 2025].
↑ «De Villepin appointed French PM» (en anglès). BBC, 31-05-2005. [Consulta: 20 febrer 2025].

Enllaços externs

Biografia de Jean Pierre Raffarin a Biosstars Arxivat 2006-11-08 a Wayback Machine..
Jean Pierre Raffarin en México. Jean Pierre Raffarin i Iliana Troncoso a Mèxic Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine..

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Pierre Raffarin

[1] «França coneixerà avui la composició del nou govern liderat per Jean-Pierre Raffarin». 324, 07-05-2002. [Consulta: 15 juliol 2025].

[2] «El Gobierno francés aprueba una versión suavizada de su polémico plan de seguridad» (en castellà). El Pais, 23-10-2002. [Consulta: 15 juliol 2025].

[3] «De Villepin appointed French PM» (en anglès). BBC, 31-05-2005. [Consulta: 20 febrer 2025].

[1]

[2]

[3]