Obre el menú principal

Jean Armand de Maillé (Milly, 18 d'octubre de 1619 - Orbetello, 14 de juny de 1646), marquès de Brézé, duc de Fronsac, fou un almirall francès del segle xvii, que va dirigir la marina francesa de la Mediterrània occidental.

Infotaula de personaJean Armand de Maillé-Brézé
Jean Armand de Maillé (1619-1646) Marquis of Brézé by a member of the French School (École Française).jpg
Nom original (fr) Jean Armand de Maillé
Biografia
Naixement 18 octubre 1619
Mort 14 juny 1646 (26 anys)
  Ambaixador 

Activitat
Ocupació Diplomàtic i militar
Rang militar almirall
Conflicte Guerra dels Trenta Anys i Guerra franco-espanyola
Família
Pare Urbain de Maillé-Brézé
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Infància i joventutModifica

Fill d'Urbain de Maillé, marquès de Brézé, mariscal de França, virrei de Catalunya i nebot del Cardenal Richelieu per part de mare, Nicole du Plessis, va servir a la marina als 15 anys.

Com li permetia la categoria familiar, va dirigir un regiment d'infanteria a la guerra de Flandes amb el grau de coronel, i el 1636, Richelieu li va donar el títol de gran mestre de la navegació, substituint el 1637 a Henri d'Escoubleau de Sourdis al front de l'estol de ponent.

La Guerra dels Trenta AnysModifica

Nomenat el 1639 general de galeres, va operar al Mediterrani durant la Guerra dels Trenta Anys, participant el 1640 a la batalla de Cadis. L'any següent fou l'ambaixador francès al Regne de Portugal, revoltat contra els Habsburg.

La guerra dels SegadorsModifica

El 1642, comanda 20 vaixells Brest i arriba a Barcelona,el 25 de maig concentrant un estol de 41 galions, 17 galeres i 13 brulots. El 30 de juny, es va lliurar la batalla naval de Tarragona, que va acabar amb la retirada espanyola de l'estol de García Álvarez de Toledo y Mendoza, però unes setmanes després, la segona batalla naval de Tarragona va acabar amb la retirada francesa fins a Barcelona enfront del mateix almirall espanyol, que havia aconseguit reforços, assegurant la costa nord de Catalunya impedint l'arribada de reforços castellans al Rosselló i l'Empordà, que foren conquerits.

La victòria a la batalla naval de Cartagena el 3 de setembre de 1643 va significar la destrucció de la flota espanyola del Mediterrani i la dominació francesa de les costes occidentals. Després de la campanya de 1646 a Tarragona, la guerra el va dur a Itàlia, on el Cardenal Mazzarino volia caçar els espanyols, i on va obtenir una victòria que li va costar la mort a la Batalla d'Orbetello, el 14 de juny de 1646.