Obre el menú principal

Jean-Baptiste Bessières (Prayssac, Òlt, 6 d'agost de 1768 - Weißenfels, Saxònia, 1 de maig de 1813 ) Militar francès, mariscal de l'Imperi i duc d'Ístria.

Infotaula de personaJean Baptiste Bessières
Jean-Baptiste Bessiere.jpg
Jean Baptiste Bessières
Nom original (fr) Jean-Baptiste Bessières
Biografia
Naixement 6 d'agost de 1768
Prayssac (Òlt, França)
Mort 1 de maig de 1813(1813-05-01) (als 44 anys)
Weißenfels (Saxònia)
Causa de mort Mort en combat
Lloc d'enterrament Els Invàlids
Praissac
Vault of Governors Tradueix
Activitat
Ocupació Militar
Període d'activitat 1791–1813
Lleialtat Monarquia constitucional francesa Monarquia constitucional francesa
França República Francesa
França Primer Imperi Francès
Branca militar Grande Armée
Rang militar Mariscal de l'Imperi
Conflicte 1796: Combat de Roveredo
1797 : Batalla de Rivoli
1800 : Batalla de Marengo
1805 : Batalla d'Austerlitz
1806 : Batalla de Jena
1807 : Batalla d'Eylau
1808 : Batalla de Medina del Rio Seco
1809 : Bataille de Landshut
1809 : Batalla d'Essling
1809 : Batalla de Wagram
Participà en
14 juliol 1789Revolució Francesa
Altres
Títol Duc
Cònjuge Marie Jeanne de Lapeyrière Tradueix
Fills Napoléon Bessières
Germans Bertrand Bessières
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill d'un cirurgià-barber que guaria les malalties a la seva comunitat. El 1791, encetà la seva carrera militar a la Guàrdia Constitucional de Lluís XVI i va provar de defensar-lo en l'atac a les Teuleries. Din de l'exèrcit republicà va prendre part a la campanya d'Itàlia. Lluità a la batalla de Rivoli i mercès als seus mèrits rebé el grau de major.

Carrera militarModifica

Féu la campanya d'Egipte amb Napoleó I, participà en el setge de Sant Joan d'Acre i la batalla d'Abukir. Tornà a Itàlia per fer la segona campanya dels exèrcits francesos. Després de la batalla de Marengo fou nomenat general de brigada i el 1802 general de divisió. Finalment, rebé el càrrec de mariscal de l'Imperi l'any 1804, comandant de la Cavalleria de la Guàrdia l'any següent i Gran Oficial de la Legió d'Honor el 1805. Combaté a les batalles d'Austerlitz, Jena, Eylau, Aspern-Essling (on tingué un paper destacat) i Wagram.

Fou destinat a Espanya, on va vèncer Ramón Patiño, el comte de Belveder a la Batalla de Gamonal[1] i als generals Blake i Cuesta a la batalla de Medina de Rioseco. Va prendre les viles de Logronyo, Torquemada i Segòvia i derrotà el general Palafox a Épila durant el primer setge de Saragossa. Fou, però, un dels responsables de la pèrdua de Portugal per no haver donat suport a Masséna davant el duc de Wellington.

Va prendre part en la campanya de Rússia, on tingué un paper important. Va cobrir la retirada de Moscou.

MortModifica

Morí la vigília de la batalla de Lützen en 1813, mentre feia un reconeixement com a comandant en cap de la cavalleria imperial.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Baptiste Bessières  
  1. Maldonado Macanaz, Joaquín. Crónica de la provincia de Burgos (en castellà). Maxtor, 2002, p. 91. ISBN 8495636980.