Jean Baptiste Bessières

Jean-Baptiste Bessières (Prayssac, Òlt, 6 d'agost de 1768 - Weißenfels, Saxònia, 1 de maig de 1813) Militar francès, mariscal de l'Imperi i duc d'Ístria.

Jean Baptiste Bessières

Nom original	(fr) Jean-Baptiste Bessières
Biografia
Naixement	6 agost 1768 Praissac (França)
Mort	1r maig 1813 (44 anys) Rippach (Alemanya) (en)
Causa de mort	mort en combat
Sepultura	Els Invàlids Praissac Caveau des Gouverneurs
Activitat
Ocupació	militar
Activitat	1791–1813
Carrera militar
Lleialtat	Monarquia constitucional francesa República Francesa Primer Imperi Francès
Branca militar	Grande Armée i cavalleria
Rang militar	Mariscal de l'Imperi
Conflicte	1796: Combat de Roveredo 1797: Batalla de Rivoli 1800: Batalla de Marengo 1805: Batalla d'Austerlitz 1806: Batalla de Jena 1807: Batalla d'Eylau 1808: Batalla de Medina del Rio Seco 1809: Bataille de Landshut 1809: Batalla d'Essling 1809: Batalla de Wagram
Participà en
5 maig 1789	Revolució Francesa
Obra
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França Servei Històric de Defensa [ GR 6 YD 14]
Altres
Títol	Duc
Cònjuge	Marie Jeanne de Lapeyrière
Fills	Napoléon Bessières
Germans	Bertrand Bessières
Premis Gran Oficial de la Legió d'Honor

Biografia

Fill d'un cirurgià-barber que guaria les malalties a la seva comunitat. El 1791, encetà la seva carrera militar a la Guàrdia Constitucional de Lluís XVI i va provar de defensar-lo en l'atac a les Teuleries. Din de l'exèrcit republicà va prendre part a la campanya d'Itàlia. Lluità a la batalla de Rivoli i mercès als seus mèrits rebé el grau de major.

Carrera militar

Feu la campanya d'Egipte amb Napoleó I, participà en el setge de Sant Joan d'Acre i la batalla d'Abukir. Tornà a Itàlia per fer la segona campanya dels exèrcits francesos. Després de la batalla de Marengo fou nomenat general de brigada i el 1802 general de divisió. Finalment, rebé el càrrec de mariscal de l'Imperi l'any 1804, comandant de la Cavalleria de la Guàrdia l'any següent i Gran Oficial de la Legió d'Honor el 1805. Combaté a les batalles d'Austerlitz, Jena, Eylau, Aspern-Essling (on tingué un paper destacat) i Wagram.

Fou destinat a Espanya, on va vèncer Ramón Patiño, el comte de Belveder a la Batalla de Gamonal i als generals Cuesta i Blake a les batalles de Cabezón i Medina de Rioseco. Va prendre les viles de Logronyo, Torquemada i Segòvia i derrotà el general Palafox a Épila durant el primer setge de Saragossa. Fou, però, un dels responsables de la pèrdua de Portugal per no haver donat suport a Masséna davant el duc de Wellington.

Va prendre part en la campanya de Rússia, on tingué un paper important. Va cobrir la retirada de Moscou.

Mort

Morí la vigília de la batalla de Lützen en 1813, mentre feia un reconeixement com a comandant en cap de la cavalleria imperial.