Jean Baptiste Charles Dancla
Jean Baptiste Charles Dancla (Banhèras de Bigòrra, Alt Pirineu, 19 de desembre de 1817 - Tunísia, 9 d'octubre de 1917) fou un violinista i compositor francès.
 Retrat de Jean Baptiste Charles Dancla  | |
| Nom original | (fr) Charles Dancla |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 19 desembre 1817 Banhèras de Bigòrra (França) |
| Mort | 10 novembre 1907 (89 anys) Tunis |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | França |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | Violinista, compositor |
| Ocupador | Conservatoire de Paris |
| Gènere | Música clàssica |
| Moviment | Música clàssica |
| Estil | Romanticisme |
| Professors | Pierre Baillot |
| Alumnes | Rémi Montardon i Édouard Nadaud |
| Instrument | Violí |
| Família | |
| Germans | Arnaud Philippe Dancla |
Premis | |
     | |
Era germà del també violinista i compositor Leopold Dancla (1822-1895), del violoncel·lista Arnaud Dancla (1819-1862) i de la pianista i professora de música Laure Dancla (1822-1880). Estudià a París i hi fou deixeble de Baillot, Halévy i Berton, i el 1837 aconseguí el segon gran premi.
Dedicat quasi exclusivament a donar concerts, ben aviat se'l considerà com un dels violinistes més notables de l'escola francesa, i el 1857 fou nomenat professor del Conservatori de París on tingué entre altres alumnes Achille Simonetti[1] el cubà Brindis de Salas,[2] i al que amb els anys seria abat de l'Abadia de Sant Benet de Solesmes André Mocquereau.[3]
Va escriure més de 140 obres, entre elles les titulades:
L'école de l'expression;
L'école de la mélodies;
Petite école de la mélodie;
L'utile et l'eagréable;
L'art de moduler sur le violon.
Nombroses, sonates, fantasies, concerts, simfonies, obertures, diverses composicions religioses i un Mètode de violí.
A més va escriure:Les compositeurs chefs d'orchestren, résponse à M. Gounod (París, 1873), i Miscellanées musicales (París, 1877).
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Baptiste Charles Dancla |
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 17, pàg. 907 (ISBN 84-239-4517-0)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 56, pàg. 420 (ISBN 84 239-4556-1)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 9, pàg. 859 (ISBN 84-239-4509-X)
- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 46, pàg. 1181. (ISBN|84-239-4546-4)