Jean Françaix

compositor francès

René Jean Désiré Françaix (Le Mans (Sarthe), 23 de maig de 1912 - París, 25 de setembre de 1997) fou un compositor francès.[1][2]

Infotaula de personaJean Françaix
Biografia
Naixement23 maig 1912 Modifica el valor a Wikidata
Le Mans (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 setembre 1997 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri de Père-Lachaise, 44
cementiri de Père-Lachaise, 42 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris
Conservatori nacional superior de música i dansa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, coreògraf, pianista i compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNadia Boulanger Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0291945 IBDB: 109595
Musicbrainz: 19c224c6-33f2-4403-8971-14aa3eb599fe Discogs: 1054398 Find a Grave: 44170788 Modifica els identificadors a Wikidata

Va ser alumne del seu pare Alfred (1880-1970), que era director del Conservatori de Le Mans i de la seva mare, professora de cant. A continuació estudià en el Conservatori de París on fou alumne de Nadia Boulanger en composició i de piano amb Isidor Philipp. El 1930 obtingué el premi de piano, encara que el 1921, quan només tenia nou anys, havia publicat la composició Pour Jacqueline (París, Senart, 1921). El 1932 adquirí gran fama amb el seu Concertino per a piano i orquestra, que evidència unes qualitats d'elegància, refinament, sentit de la proporció i facilitat d'invenció que, al costat d'una certa superficialitat, són les característiques del seu estil compositiu. Malgrat no tractar-se d'un neo-classicista en sentit estricte, Françaix mostrà sempre una actitud marcadament elegant i tradicional.

Entre les seves òperes s'hi troba:

Entre els seus ballets s'hi troba:

Així com Serenata per a petita orquestra (1934), la Suite per violí (1934), el Concert per a flauta i orquestra (Schwetzingen, 1967), així com la música de les pel·lícules de Sacha Guitry.

El 1950 va rebre el Prix du Portique per la totalitat de la seva obra. Françaix va representar França diverses vegades en encontres musicals internacionals, aportant la seva vena melòdica, fecunda i gens trivial, enriquida per una gran lucidesa i espontaneïtat d'escriptura.

ReferènciesModifica

  1. «Françaix Jean (1912-1997)». Centre de Documentation de la Musique Contemporaine, Gener 2015 [Consulta: 3 gener 2018].
  2. Warszawski, Jean-Marc «Françaix Jean René Désiré, 1912-1997». Musicologie.org, 18-11-2012. ISSN: 2269-9910 [Consulta: 3 gener 2018].

BibliografiaModifica