Jean Jaurès

polític francès

Jean Jaurès -en occità, Joan Jaurés- (Castras, Llenguadoc, 3 de setembre del 1859 - París, 31 de juliol del 1914) fou un dirigent i polític francès socialista.[1]

Infotaula de personaJean Jaurès
Jean Jaurès, 1904, par Nadar.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Auguste Marie Joseph Jean Léon Jaurès Modifica el valor a Wikidata
3 setembre 1859 Modifica el valor a Wikidata
Castres (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 juliol 1914 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Assassinat Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaPanteó de París (1924–) 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E / 48.846198°N,2.3461054°E / 48.846198; 2.3461054
Chaudun (1914–1924) Modifica el valor a Wikidata
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
1r juny 1902 – 31 juliol 1914
Circumscripció electoral: Tarn
President Partit Socialista de França
1902 – 1905
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
8 gener 1893 – 1r juny 1898
Circumscripció electoral: Tarn
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure
Liceu Louis-le-Grand Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític, catedràtic, periodista, escriptor, historiador i reporter Modifica el valor a Wikidata
OcupadorL'Humanité
La Dépêche du Midi
Universitat de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
PartitSecció Francesa de la Internacional Obrera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsBernard Germa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
GermansLouis Jaurès Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 7513 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Exercí com a professor de filosofia a la universitat de Tolosa. Després d'haver passat per les files del socialisme humanista, acceptà les teories del marxisme, i concebé un socialisme marxista d'arrel humanista, amb finalitats essencialment ètiques. Cofundador del Partit Socialista Francès (1901), en fou diputat per Caramaus des del 1902 fins que morí; també fou fundador del diari L'Humanité (18 d'abril del 1904) i defensor de la unió dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit. El 1905, el Partit Socialista de França de Jules Guesde i el Partit Socialista Francès del mateix Jaurès es fusionaren per crear la Section Française de l'Internationale Ouvrière (SFIO).

No acceptà la dictadura del proletariat i considerava que els obrers pertanyen a una tradició cultural i que, concretament els francesos, són hereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la Revolució Francesa. Definí el patois com "la llengua d'un poble vençut", i va defensar l'ensenyament de les llengües autòctones a l'escola, tot i que sense gaire èxit.

També va ser defensor de la llengua auxiliar internacional esperanto. Així, el 1907 i en ocasió del 7è Congrés de la Segona Internacional a Stuttgart, va proposar, juntament amb un altre socialista francès, l'ús de l'esperanto en els documents oficials d'aquesta organització. La proposta va fracassar per l'oposició d'un socialdemòcrata alemany, fet que va provocar la protesta de figures com Edmond Privat, el qual destacava en una carta pública el contrast entre els principis dels socialistes internacionalistes i el seu comportament real.[2]

De les seves obres, cal destacar l'Histoire Socialiste de la Repúblique Française (1901-08), en tretze volums. En L'armée nouvelle (1911), defensava un exèrcit popular preparat per a la defensa nacional. Fou assassinat per un militant d'Action Française dies abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, per la seva negativa a donar suport a un govern de concentració nacional amb els partits burgesos per a fer front a la guerra contra les potències centrals. L'assassí de Jaurès, Raoul Villain, fou absolt del seu crim i, anys més tard, el 1936, fou assassinat a Eivissa, on residia, per elements anarcosindicalistes, en el marc de la guerra civil.

Frase cèlebreModifica

Tradició no vol dir preservar la cendra, sinó mantenir una flama viva.

ObresModifica

  • Les Preuves (1898, sobre l'afer Dreyfus)
  • Études socialistes
  • Vers la république sociale
  • Prefaci a "L'application du système collectiviste" de L. Deslinières (1898)
  • Les Deux Méthodes (1900)
  • Notre but (1904)
  • La Révolution russe (1905)
  • L'Alliance des peuples
  • Conflit élargi (1912)
  • L'Armée Nouvelle 1914
  • Discours de Vaise 1914

ReferènciesModifica

  1. Blanc, Jòrdi. Jaurés e Occitània (en occità). Col·lecció Viure al País. Valdariás: Vent Terral, 1985, p. 222. ISBN 2.85936.044.0. 
  2. Fernández, Alberto. «El socialismo y la lengua universal» (en castellà). SAT en Hispanio. [Consulta: 23 setembre 2014].

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Jaurès