Jean Pierre Léaud

actor francès

Jean-Pierre Léaud (París, 28 de maig de 1944) és un actor de cinema francès, conegut per la seva col·laboració amb el director francès François Truffaut (en set pel·lícules) i Jean-Luc Godard (en nou pel·lícules).[1]

Plantilla:Infotaula personaJean Pierre Léaud

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 maig 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
20è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1959 Modifica el valor a Wikidata -
Família
ParesPierre Léaud Modifica el valor a Wikidata  i Jacqueline Pierreux Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0529543 The Movie Database: 1653 Allocine: 635 Rottentomatoes: celebrity/jean_pierre_leaud Allmovie: p44069
Discogs: 3371893 Modifica els identificadors a Wikidata

Trajectòria

modifica

Encara que el 1957 ja havia intervingut en la pel·lícula La Tour, Prends Garde! de Georges Lampin, va assolir la fama com a actor quan tenia 14 anys en el paper d'Antoine Doinel, un alter ego del director francès François Truffaut, a Les Quatre Cents Coups.[2]

Al llarg d'un període de vint anys, va protagonitzar en quatre pel·lícules més de Truffaut, la vida de Doinel, en les tres últimes juntament amb l'actriu Claude Jade en el paper de la seva núvia i després esposa, Christine.

Aquestes pel·lícules van ser Antoine et Colette (1962), episodi de la pel·lícula col·lectiva L'amour à vingt ans (1962), Baisers volés (1968), Domicile conjugal (1970) i L'Amour en fuite (1978).[3] També va participar en altres films de Truffaut en papers diferents del d'Antoine Doinel, com a Les dues angleses i el continent (1971) i La nit americana (1973).[4]

Léaud ha actuat també en pel·lícules d'altres influents directors, com Jean Eustache, Jean-Luc Godard, Bernardo Bertolucci, Pier Paolo Pasolini, Aki Kaurismaki, Tsai Ming-Liang i Olivier Assayas. Amb aquests tres últims, la seva filmografia va ser ressuscitada.[5]

Kaurismaki li va donar papers diferents dels habituals de Léaud perquè, en paraules del director finès, sempre s'ha dit que Léaud fa de si mateix.[6]

Comentaris

modifica

El seu personatge en les pel·lícules del cicle Doinel pot considerar-se com un alter ego de Truffaut, ja que aquestes pel·lícules contenen molts aspectes autobiogràfics que remeten a la vida de Truffaut; així, per exemple, en Els 400 cops: el preadolescent amb seriosos problemes familiars i escolars, l'absentisme escolar (en el cas de Truffaut, per assistir al cinema), els petits robatoris... En les posteriors pel·lícules de la sèrie potser no són tan clares les referències a la vida de Truffaut, però s'endevinen en detalls com la deserció (i posterior empresonament) del protagonista, l'atzarosa vida sentimental d'aquest, el seu interès per la lectura...

La seva filmografia és valorada per la crítica com la millor d'un actor europeu.[7] No obstant això, l'actor no ha estat molt valorat per la crítica.[8][9]

Filmografia

modifica

En cinema

modifica

En televisió

modifica

Distincions

modifica

Referències

modifica
  1. Jean-Pierre Léaud : un acteur parmi la foule, a philitt.fr, 10 d'octubre de 2013
  2. Los 70 años de Antoine Doinel a Fotogramas
  3. Las aventuras de Antoine Doinel (François Truffaut) a revistamagnolia.es
  4. Truffaut's last interview a newyorker-com
  5. 30 años sin Truffaut, El Dia de Córdoba, 20 d'octubre de 2014
  6. “Quería que terminara como un cuento de hadas”, pagina12.com, 24 de maig de 2012
  7. Jean-Pierre Léaud - François Truffaut, l'histoire d'une longue complicité, telerama.fr, 6 d'agost de 2010
  8. Encuentros digitales con Carlos Boyero a El Mundo
  9. «Copia archivada». Arxivat de l'original el 10 de febrer de 2015. [Consulta: 10 febrer 2015].
  10. «Légion d'honneur : 681 décorés, dont les militaires tués par Merah». Le Monde, 01-01-2013.
  11. Yannick Vély. «Jean-Pierre Léaud couronné de la Palme d'or d'honneur». Paris Match, 10-05-2016. [Consulta: 10 maig 2016].