Jean Victor Poncelet
Jean Victor Poncelet (Metz, 1 de juliol del 1788 - París, 22 de desembre del 1867) va ser un matemàtic francès del segle XIX. El seu cognom apareix inscrit a la Torre Eiffel
 | |||
| Nom original | (fr) Jean-Victor Poncelet | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement |
1 de juliol de 1788 Metz, França | ||
| Mort |
22 de desembre de 1867 (als 79 anys) París, França | ||
| |||
| Dades personals | |||
| Residència | França i Rùssia | ||
| Ciutadania | Francesa | ||
| Educació | École polytechnique | ||
| Es coneix per | Geometria projectiva | ||
| Activitat | |||
| Director de tesi | Gaspard Monge | ||
| Camp de treball | Matemàtiques, mecànica i geometria projectiva | ||
| Ocupació | Matemàtiques, Enginyeria | ||
| Organització |
Universitat de París École polytechnique | ||
| Rang militar | general de brigada | ||
| Conflicte | Guerres Napoleòniques | ||
| Obra | |||
| Altres estudiants notables | Arthur Morin | ||
|
Premis
| |||
 | |||
 | |||
Contingut
VidaModifica
La seva mare, Anne Marie Perrein, el va tenir quan encara no estava casada amb Claude Poncelet, un ric terratinent i advocat del parlament de Metz.[1] Per això va ser educat per la família Olier a Saint-Avold, una població a uns cinquanta quilòmetres a l'est de Metz, fins al 1804. La família Olier el va tractar amb l'amor i l'afecte propis d’un fill, mentre ell demostrava un gran interès per la mecànica.
En complir el quinze anys es va traslladar a Metz on va estudiar al Lycée fent,[2] a més, les classes especials per entrar a l'École Normale Supérieure o l'École polytechnique. Va ingressar a l'École polytechnique el 1807, on va estudiar amb grans professors com Gaspard Monge, Lazare Carnot, André-Marie Ampère i altres.[3] Això no obstant, el seu mal estat de salut el va fer perdre la major part del tercer curs i no es va graduar fins al 1810 amb vint-i-dos anys, una mica més gran que els seus col·legues.
Aquest mateix any ingressà a l'École d'application de l'artillerie et du génie de Metz on, després de dos anys es gradua amb el rang de tinent. El març de 1812 obtingué el seu primer destí, a la construcció de les fortificacions de l'illa de Walcheren a l'estuari del riu Escalda. El juny del mateix any, s'incorporà a l'exèrcit napoleònic per a la campanya de Rússia. Fou destinat a Smolensk, on s'encarregà de construir ponts sobre el Dnièper. A la batalla de Krasny, el novembre de 1812, fou ferit, capturat i traslladat com a presoner de guerra a Saràtov a la ribera del Volga.
El seu empresonament, fins al juny de 1814, el va destinar a recordar tots els principis de la geometria que havia estudiat [4] i, deixant de banda els detalls que havia après de Monge i de Carnot, va començar a desenvolupar les propietats projectives de les còniques. Les notes fetes durant aquest captiveri formaren la seva llibreta de Saràtov que incorporà en les seves obres posteriors.
Un cop signada la pau, Poncelet arribà a França el setembre de 1814 i l'any següent començà a donar classes a Metz, on va tenir com a deixeble Arthur Morin, amb qui duria a terme diversos experiments i a qui estaria unit per una bona amistat. El 1822 publicà el Traité des propriétés projectives des figures, obra que conté idees fonamentals sobre la geometria projectiva.
Des de 1815, va ser capità d'enginyers a l'arsenal de Metz, supervisant la construcció de maquinària i donant classes a l'escola militar. A partir de 1825 va ser professor de Mecànica, aplicant la teoria per a millorar l'eficiència de les turbines. El 1831 passa a ser cap de batalló i el 1834 es traslladà a París en ser escollit per a la secció de Mecànica de l'Acadèmia de Ciències de París.
A partir de la seva arribada a París els esdeveniments es precipitaren: va ser nomenat professor de mecànica a la Sorbona i esdevingué membre del comitè de fortificacions de París, de 1835 a 1848. El 1842 es casà amb Louisse Palmyre Gaudin, el 1841 fou nomenat tinent coronel, tres anys més tard coronel i el 1848 general de brigada. Aquell mateix any 1848 esdevingué director de l'École polytechnique, càrrec que mantingué fins al 1850; el 1851 fou nomenat cap de la comissió científica de l'Exposició Universal de Londres, càrrec que repetí a la de París de 1855.
Obres principalsModifica
- 1822: Traité des propriétés projectives des figures. Reeditat i ampliat el 1865-1866. En aquest llibre, perseguint les propietats invariants de les figures projectades, introdueix els conceptes del principi de dualitat (pol-polar) i de la ràtio creuada,[5] com també el de punts a l'infinit i el principi de continuïtat.[2]
- 1841: Introduction à la mécanique industrielle, physique ou expérimentale
- 1862-1864: Applications d’analyse et de géométrie
I nombrosos articles al Journal de Crelle i als Annales de Gergonne.
ReferènciesModifica
- ↑ James Remarkable Mathematicians (2002) p. 76
- ↑ 2,0 2,1 O'Leary Revolutions of Geometry (2010) p. 484
- ↑ James Remarkable Mathematicians (2002) p. 77
- ↑ James Remarkable Mathematicians (2002) p. 78
- ↑ Katz A History of Mathematics (1993) p. 709-711
BibliografiaModifica
- James, Ioan. Remarkable Mathematicians (en anglès). Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-52094-0.
- Katz, Victor. A History of Mathematics (en anglès). New York: Harper Collins, 1993. ISBN 9780673380395.
- O'Leary, Michael. Revolutions of Geometry (en anglès). New Jersey: Wiley & Sons, 2010. ISBN 978-0-470-16755-7.
- «Poncelet, Jean Victor, al "Complete Dictionary of Scientific Biography" (2008) Encyclopedia.com» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2013].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Victor Poncelet |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jean Victor Poncelet» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
- «Jean-Victor Poncelet». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 maig 2016].
- Taton, René. «Poncelet, Jean Victor». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 15 maig 2016].