Jeffrey Ullman

informàtic estatunidenc

Jeffrey David Ullman (nascut el 22 de novembre de 1942) és un informàtic estatunidenc, catedràtic emèrit d'Enginyeria a la Universitat de Stanford. Els seus llibres de text sobre compiladors (conegut popularment com el Llibre del Drac), teoria de la computació (també conegut com a Llibre de la Ventafocs), estructures de dades, i bases de dades es consideren estàndard en cadascun dels seus camps. Va rebre de forma conjunta amb el seu company Alfred Aho el Premi Turing de 2020, que es considera la distinció més alta de la informàtica.[1]

Infotaula de personaJeffrey Ullman
Biografia
Naixement(en) Jeffrey David Ullman Modifica el valor a Wikidata
22 novembre 1942 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Princeton
Universitat de Colúmbia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiArthur Jay Bernstein (en) Tradueix i Archie Charles McKellar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballCiència computacional i ciències de la computació Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Stanford Modifica el valor a Wikidata
OcupacióInformàtic, professor d'universitat i acadèmic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Stanford Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralAnna Karlin, Ravi Sethi, Matthew Sterling Hecht (en) Tradueix, David Maier, Jeffrey Naughton, Alan Richard Siegel (en) Tradueix, Harry Mairson, Alan John Demers (en) Tradueix, Henry Francis Korth (en) Tradueix, Dan Hirschberg, Peter Honeyman (en) Tradueix, Yehoshua C. Sagiv (en) Tradueix, Thane Earl Plambeck (en) Tradueix, Chen Li (en) Tradueix, Anand Rajaraman (en) Tradueix, Vasilios Antoniou Vassalos (en) Tradueix, Svetlozar Evtimov Nestorov (en) Tradueix, Himanshu Satishkumar Gupta (en) Tradueix, Arthur Michael Keller (en) Tradueix, Nam (Pierre) Quan Huyn (en) Tradueix, Venkatesh Harinarayan (en) Tradueix, Ashish Gupta (en) Tradueix, Alberto Torres (en) Tradueix, Hakan Jakobsson (en) Tradueix, Leonard Y. Liu (en) Tradueix, Aleksandr (Alexander) Mikhailovich Birman (en) Tradueix, Nahed El Djabri (en) Tradueix, Dilip Vishwanath Sarwate (en) Tradueix, Edward C. Horvath (en) Tradueix, George S. Lueker (en) Tradueix, Deepak K. Goyal (en) Tradueix, John B. N. Kam (en) Tradueix, Amelia C. Fong Lochovsky (en) Tradueix, Howard Jay Siegel (en) Tradueix, Udaiprakash I. Gupta (en) Tradueix, Gregory M. Hunter (en) Tradueix, Marc A. Kaplan (en) Tradueix, Fereidoon Sadri (en) Tradueix, Edward T. Sciore (en) Tradueix, Kevin John Karplus (en) Tradueix, Howard Wellington Trickey (en) Tradueix, Gabriel Mark Kuper (en) Tradueix, Peter Heiner Hochschild (en) Tradueix, Allen Van Gelder (en) Tradueix, Evan Reid Cohn (en) Tradueix, Yatin P. Saraiya (en) Tradueix, Katherine Anne Morris (en) Tradueix, Inderpal Singh Mumick (en) Tradueix, Kenneth Andrew Ross (en) Tradueix, Surajit Chaudhuri (en) Tradueix, Geoffrey Robert Phipps (en) Tradueix, Marcia A. Derr (en) Tradueix, Cheng (Calvin) Yang (en) Tradueix i Taher H. Haveliwala (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webinfolab.stanford.edu… Modifica el valor a Wikidata

CarreraModifica

Ullman es va llicenciar en Matemàtica aplicada a la Universitat de Colúmbia el 1963 i es va doctorar en Enginyeria elèctrica a Princeton el 1966. Llavors va treballar tres anys als Bell Labs. El 1969, va tornar a Princeton com a professor associat, i fou promocionat a professor el 1974. Ullman es va traslladar a la Universitat de Stanford el 1979, i va fer-hi de cap de departament entre 1990 i 1994. Se li va atorgar la càtedra d'Informàtica W. Ascherman de Stanford el 1994,[2] i va passar a Emeritus el 2003.[3]

El 1994 Ullman fou nomenat Fellow de l'ACM; el 2000 va rebre el Premi Knuth.[2] Ullman va compartir amb John Hopcroft la Medalla John von Neumann de l'IEEE el 2010 "per posar els fonaments dels camps de la teoria d'autòmats i llenguatges i moltes contribucions fundacionals a la informàtica teòrica."[4] Ullman, Hopcroft, i Alfred Aho van compartir el premi C&C de 2017 que atorga NEC Corporation.[5]

Ullman ha dirigit la seva recerca a la teoria de bases de dades, integració de dades, mineria de dades, i educació amb infraestructura en línia. És un dels fundadors del camp de la teoria de bases de dades: molts dels seus estudiants de doctorat també hi han influït. Va ser el director de tesi de Sergey Brin, un dels co-fundadors de Google, i va ser membre de la junta consultiva tècnica de Google.[6][7] És fundador de Gradiance Corporation, que proporciona suport per posar notes als deures en cursos universitaris.[2] És professor de cursos sobre Autòmats i Mineria de Conjunts de Dades Massius a la plataforma d'educació online de Stanford.[8][9]

Ullman fou elegit membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units el 2020.[10] També és a la junta consultiva de la Fundació TheOpenCode.[11] El 31 de març de 2021, va rebre conjuntament amb Aho el Premi Turing de 2020.[12]

LlibresModifica

ReferènciesModifica

  1. ACM Turing Award Honors Innovators Who Shaped the Foundations of Programming Language Compilers and Algorithms. Consulta el 31 de març de 2021.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Prof. Jeffrey Ullman, Stanford University» (en anglès americà). ODBMS.org. [Consulta: April 3, 2021].
  3. Ullman, Jeffrey D. «Advising Students For Success | March 2009 | Communications of the ACM». cacm.acm.org. [Consulta: April 3, 2021].
  4. «IEEE John von Neumann Medal Recipients». IEEE. Arxivat de l'original el November 24, 2010.
  5. «2017 C&C Prize Ceremony». NEC C&C Foundation. [Consulta: April 3, 2021].
  6. Kahn, Jeremy. «Programming language pioneers win this year's Turing Award» (en anglès). Fortune, March 31, 2021. [Consulta: April 3, 2021].
  7. «Distinguished Lecturer Series». Ben Gurion University of the Negev, 2009.
  8. «Stanford - Automata». Stanford Online.
  9. «Stanford - Mining Massive Datasets». Stanford Online.
  10. «16 faculty members, 18 alumni elected to nation's historic academies». The Princetonian. [Consulta: May 11, 2020].
  11. «TheOpenCode Foundation Team Page». TheOpenCode Foundation. [Consulta: December 15, 2020].
  12. ACM Turing Award Honors Innovators Who Shaped the Foundations of Programming Language Compilers and Algorithms. Consultat el 31 de març de 2021.
  13. «Mining of massive datasets». worldcat.org. [Consulta: April 3, 2021].
  14. «Database systems : the complete book». worldcat.org. [Consulta: April 1, 2021].
  15. «Introduction to automata theory, languages, and computation». worldcat.org. [Consulta: April 2, 2021].
  16. «Foundations of computer science». worldcat.org. [Consulta: April 1, 2021].
  17. «Foundations of computer science : C Edition». worldcat.org. [Consulta: April 1, 2021].
  18. «Data structures and algorithms». worldcat.org. [Consulta: April 1, 2021].
  19. «The design and analysis of computer algorithms». worldcat.org. [Consulta: April 1, 2021].
  20. «Formal languages and their relation to automata». worldcat.org. [Consulta: April 1, 2021].

Enllaços externsModifica